Els míssils que Trump ha fet servir per primer cop a l'Iran per destruir plantes nuclears soterrades

BarcelonaL'atac dels Estats Units a l'Iran s'ha centrat en tres instal·lacions nuclears –les de Fordow, Natanz i Esfahan– on, segons Tel-Aviv i Washington, el règim dels aiatol·làs treballava per desenvolupar la bomba atòmica, malgrat que informes de la mateixa intel·ligència nord-americana ho negaven. Israel ja havia llançat atacs sobre Natanz i Esfahan, però no a Fordow, perquè la seva ubicació totalment soterrada la feia impenetrable a les bombes israelianes. L'únic país que podia destruir-la era els Estats Units.

Per travessar els vuitanta metres de roca i terra que protegeixen la planta de Fordow, calia un míssil GBU-57, un tipus de bomba antibúnquer que només tenen els Estats Units i que, de fet, s'ha fet servir per primer cop en combat en aquest atac.

En l'operació Martell de Mitjanit, com l'ha batejat el Pentàgon, s'han llançat un total de 14 bombes antibúnquer GBU-57, segons ha explicat el general Dan Caine. Aquest tipus de bombes estan dissenyades per explotar dues vegades: la primera per trencar la superfície i la segona quan la bomba ja està a una certa profunditat. Poden penetrar fins a 60 metres en el formigó armat i després se'n poden anar llançant més a sobre per aconseguir una penetració més gran. En l'operació s'han fet servir set caces B-2, uns avions que només tenen els Estats Units i que són els únics des dels quals es poden llançar les GBU-57, que pesen 13.000 quilos.

Les dues primeres bombes GBU-57 han caigut sobre Fordow a les 2.40 hores de diumenge (hora iraniana), mentre que la central d'Esfahan, molt més al sud i molt menys impenetrable, era atacada amb míssils creuer Tomahawk llançats des d'un submarí. Segons el New York Times, dues bombes GBU-57 s'han llançat sobre Natanz, que també tenia una part soterrada. Amb els seus atacs de l'última setmana, Israel ja havia aconseguit destruir tota la superfície de la planta de Natanz, però no se sabia si havia afectat la part subterrània, on hi havia les centrifugadores que enriquien l'urani. Aquest diumenge, després de l'atac, els Estats Units asseguraven que tant aquesta com les altres dues plantes nuclears havien quedat completament "arrasades".

Les tres plantes es feien servir per enriquir urani, i els Estats Units i Israel denunciaven que aquest enriquiment havia superat el 60%, una xifra a partir de la qual comença a ser apte per fabricar bombes atòmiques. A vuitanta metres sota terra, la planta de Fordow tenia 3.000 centrifugadores d’urani en setze cascades, i allà l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (AIEA) havia obtingut mostres d'urani enriquit del 83%. Aquestes mostres es feien servir com a prova de la voluntat de l'Iran d'obtenir la bomba atòmica, tot i que l’Agència de l'Energia Atòmica ho negava i ho atribuïa a "fluctuacions no desitjades".

Segons deia fa uns dies el Centre d’Estudis Internacionals i Estratègics (CSIS, sigles en anglès), “la instal·lació [de Fordow] podria augmentar l'enriquiment d'un 60 % al 90 % necessari per a armes nuclears”. L’AIEA va ser responsable entre el 2016 i el 2019 de monitorar l’evolució de les instal·lacions nuclears de l’Iran, però, des que Trump va trencar l’acord en el seu primer mandat, la informació que els arribava era progressivament menor.

Des de l’inici dels atacs, diversos mitjans estatunidencs havien especulat sobre l’interès del president en desmantellar aquesta planta. CBS News publicava aquesta mateixa setmana que fonts properes al president deien que “està considerant bombardejar la planta” i que considera que era l'única manera d’“acabar la feina”. Israel ho tenia clar: "Tota aquesta operació... realment s'ha de completar amb l'eliminació de Fordow", va dir l’ambaixador d'Israel als Estats Units en una entrevista a Fox News divendres passat.