Els Estats Units, escenari de la batalla per l'ànima del catolicisme
El papa Lleó XIII va dedicar bona part del seu mandat a combatre el que es va anomenar “heretgia americanista”, una tendència catòlica liberal sorgida als Estats Units que acceptava de bon grat la separació entre Església i Estat (que el Vaticà rebutjava) i prioritzava l'evangelització sobre el dogmatisme. Aleshores, en el trànsit del segle XIX al XX, les diòcesis nord-americanes no podien comparar-se, ni en fidels ni en ingressos, amb les poderoses diòcesis europees.
L'antiga poderosa diòcesi de Múnic, la de Benet XVI, amb 1,7 milions de membres, el 2022 tenia només un seminarista. La de Lincoln (Nebraska), amb 96.000 membres, tenia en aquell moment 49 seminaristes. Alemanya solia ser també el país que aportava més diners, en forma d'òbol, a l'Església catòlica. Ara el país que més aporta anualment, amb més de 10 milions de dòlars (una suma semblant en euros), són els Estats Units. Els dos continents americans representen gairebé la meitat del catolicisme mundial. I el nou papa, que ha decidit reprendre el nom del papa antiamericanista i dir-se Lleó XIV, és nord-americà.
Les coses han canviat. El catolicisme nord-americà sol relacionar-se amb el tradicionalisme, davant de l'“aperturisme” dominant a Europa que va encarnar paradoxalment el papa argentí, Francesc. El cardenal conservador Raymond Burke, natural de Wisconsin, ha estat un dels principals crítics de Francesc durant els últims anys. La seva enemistat entre tots dos era pública i notòria, fins al punt que Francesc el va desallotjar del seu apartament vaticà.
Hi ha alguna cosa que destaca a la jerarquia catòlica nord-americana, conservadora o no: la relativa transparència informativa. Els cardenals dels Estats Units no tenen por d'informar, i l'enèsima prova d'això ha sigut la conferència de premsa que han ofert aquest divendres per comentar l'elecció de Robert Prevost com a pontífex. No han revelat secrets del conclave, però han opinat de manera relaxada.
Auguris de cisma entre els conservadors
Potser aquesta transparència va permetre a Steve Bannon, l'agitador d'ultradreta que va dirigir la primera campanya electoral de Donald Trump, estar més ben informat que els vaticanistes europeus. Dies abans de l'inici del conclave, Bannon va afirmar que el cardenal Robert Prevost era “desafortunadament” un dels favorits per succeir Francesc i mantenir una línia continuista i “progressista”. “Això és força sorprenent”, va explicar, “atès el menyspreu amb què tracten [al Vaticà] l'església nord-americana”. "L'església nord-americana aporta molts diners i temen que es faci massa poderosa. Realment mai han volgut un papa nord-americà".
Bannon, catòlic, es va declarar favorable al cardenal guineà Robert Sarah, ultraconservador, i va arribar a pronosticar que en poc temps, “menys de deu anys”, es produiria un cisma entre els catòlics conservadors i liberals.
A les xarxes socials han abundat aquest divendres les crítiques contra el nou papa Lleó XIV per part de comentaristes relacionats amb Donald Trump. Hi va haver qui l'anomenava “papa marxista”. Ha aflorat una vegada i una altra el tuit amb què l'encara cardenal Prevost va respondre a una afirmació del vicepresident J.D. Vance, segons el qual els recursos disponibles als Estats Units s'havien de destinar als nord-americans, i només el que sobrés podria dedicar-se als immigrants. "J.D. Vance s'equivoca: Jesús no ens demana que fem prioritats en el nostre amor cap als altres", deia.
El cardenal Prevost i el govern de Donald Trump han mantingut nombrosos enfrontaments en qüestions com ara la immigració i les desigualtats socials i econòmiques. Sembla probable que en els pròxims anys la batalla per l'ànima del catolicisme, entre els que prefereixen fer-lo més social (com va fer Lleó XIII, malgrat el seu “antiamericanisme”) i més obert a dones i homosexuals, i els que tendeixen a l'integrisme doctrinal, es desplaci als Estats Units.