Les esglésies evangèliques creixen a l'Amèrica Llatina en detriment del catolicisme

Buenos AiresUn edifici modern al mig del barri residencial de Parque Chacabuco, a Buenos Aires, té les portes obertes un diumenge a la tarda. S’hi congreguen diferents persones, joves, grans, infants, adolescents; se saluden, xerren, s’abracen. Falten pocs minuts per a les set de la tarda, quan comença la reunió. A la façana, de color negre, el dibuix il·luminat d’una campana i unes lletres que diuen “Catedral de la fe”. És una església evangèlica.

Rere les portes de vidre hi ha un gran vestíbul, una botiga de llibres religiosos i unes escales que condueixen a un segon pis on hi ha petites sales amb cadires i pissarres, estudis de gravació i un passadís que du a la seu de la Universitat Evangèlica de l’Argentina, que ha obert les portes per primera vegada aquest març, en l’inici del nou any acadèmic. Al fons de tot, la sala de reunions, un espai amplíssim de dos nivells, amb fileres de cadires i un enorme escenari amb una pantalla al darrere on, quan comença la litúrgia, es pot anar seguint la lletra de les cançons que un grup de músics interpreta en directe.

La gent es mou amb la música, canta, s’aixeca de la cadira i alça els braços, sovint amb els ulls tancats. La Virginia, de 37 anys, ha vingut amb el seu nadó: “Vinc des de fa tres mesos –diu– i la veritat és que aquí m’hi sento molt bé”. Ha convidat la seva amiga Sandra per primera vegada, que per ara diu que es troba molt “còmoda” en aquest espai: “Sento que aquí tothom pot viure la fe com li vingui de gust”. Aquest és, precisament, el punt que destaca el fill del pastor d’aquesta església, Sebastián Carnival, en conversa amb l'ARA: “L’evangèlica és una fe pràctica i propera, a la qual tothom té accés”.

Tot i que evita contraposar-la a la fe catòlica, d’alguna manera ho fa, tenint en compte que l’Argentina un país hegemònicament catòlic i la comparació és gairebé inevitable. "En altres branques del cristianisme, la gent a vegades no troba els mitjans per desenvolupar la seva fe”, afirma. Explica que ells creuen en un Jesús viu, amb qui parlen cada dia i amb qui tenen una relació “personal”: “Ens respon a través de senyals, de miracles quotidians”.

L’evangelicalisme (o protestantisme evangèlic) és una de les religions que més creix en el món, i l'Amèrica Llatina –una regió de tradició catòlica des de la conquesta europea–, n’és un dels bastions actuals, juntament amb els Estats Units. Del protestantisme sorgit a Alemanya al segle XVI amb la Reforma de Luter, se’n deriven diferents corrents a Europa, com l’anglicanisme, el luteranisme, el metodisme o el calvinisme i, més endavant, al nord del continent americà, es desenvolupen les ramificacions del baptisme, el metodisme, l’adventisme o el pentecostalisme, que van baixant cap al sud. En concret, l’escenari evangèlic a l'Amèrica Llatina avui en dia el predominen els pentecostals i els neopentecostals.

Pablo Semán, sociòleg i antropòleg especialitzat en religions, identifica dos factors clau en l’expansió del pentecostalisme a l'Amèrica Llatina. "La principal idea que aporten els pentecostals és que l’Esperit Sant obra en aquest món i ara”, és a dir, que són possibles els miracles quotidians. “En el catolicisme, els dons de l’Esperit Sant són metafòrics, però en la fe evangèlica l’Esperit Sant actua quan t’angoixes, t’emociones, entres en llàgrimes, et cures d’una malaltia… i es normalitza el miracle”, diu a l’ARA.

L’altre factor és el sacerdoci universal, que si bé és un principi de la teoria evangèlica clàssica, està reforçat en aquesta branca en particular: mentre que l’orde sacerdotal catòlic “està separat del món” i la participació està “coartada en una Església clerical i jeràrquica”, en l’evangelicalisme, persones de la vida quotidiana –també dones– “es van fent pastors”. A més, els pastors formen part de la mateixa comunitat o barri, per la qual cosa coneixen el context en què prediquen i –destaca Semán– són molt més pròxims als fidels. No sempre reben una retribució a canvi del pastoratge; de fet, sovint tenen altres feines. Per a Semán, l’expansió de la fe evangèlica al llarg del darrer segle a la regió ha estat una resposta “al monopoli que tenia el catolicisme” i “contra societats que eren religiosament plurals, però no institucionalment plurals”.

El precedent inquietant de Bolsonaro

L’auge de l’evangelicalisme a la regió també genera un gran recel en l’opinió pública, sobretot arran del cas brasiler i la proximitat que van tenir les comunitats evangèliques d’aquell país amb la victòria de l’expresident Jair Bolsonaro a les eleccions del 2018. Semán adverteix que aquest va ser un cas “excepcional” en el comportament polític dels evangèlics a Llatinoamèrica, que “mai s’han mobilitzat tant al voltant d’un sol eix polític”. Tot i ser catòlic, l’ultradretà va fer campanya en trobades evangèliques i va arrelar-se en la comunitat promovent la idea que el Brasil vivia “una crisi moral”, mentre el seu rival polític, Luiz Inácio Lula da Silva, era condemnat per corrupció.

En paral·lel a una agenda ultraconservadora, es va disseminar la “teologia de la prosperitat”, que s’enfoca en el benestar econòmic i la salut dels fidels. Semán apunta que les esglésies evangèliques estan desenvolupant una tasca social de què no s’ocupa ningú més, “ni l’estat ni cap partit”.

Al municipi de Rafael Calzada, una hora al sud de Buenos Aires, una vintena de persones es troben a la seva església un dissabte a la tarda. És modesta, de xapa, una petita nau o garatge reciclat, llum blanca i cadires de plàstic. El pastor parla amb energia, amb un micròfon a la mà, i l’acompanya un teclista que va fent acords. “Déu no ens va triar perquè visquem vides apagades, sinó perquè puguem il·luminar aquest món de foscor”, diu, i repeteix que cal “prendre la mà de Jesús i deixar que Déu em redreci per tenir èxit aquest any”. Parla de la “mentalitat milionària”, o sigui, d’estalviar diners quan les coses van bé, recorda que “si gastes més del que ingresses sempre estaràs en deute” i assegura que “acabarem l’any beneïts i en victòria”; demana un aplaudiment per a Jesús i, tot seguit, convida que cadascú aporti l’ofrena que pugui en una capseta que es troba al capdavant de la sala.

Un cop finalitzada la reunió, el pastor, Juan, i la seva dona, Sabrina, que ha cantat algunes cançons, expliquen a l’ARA que fa poc van ajudar econòmicament un veí del barri a qui se li havia cremat la casa. Asseguren que sempre estan “atents” a les necessitats de l’entorn, i el Juan concreta que, “per descomptat prioritzem les de la gent de l’església, de la nostra família". "Jo no puc donar-li sabates al veí i que el meu fill camini descalç”, diu, i afegeix: “Com va dir Jesús, de pobres n’hi haurà sempre”.