El drama dels milers de soldats russos desapareguts a Ucraïna

KíivKamonin Aleksàndrovitx va desaparèixer a la regió de Donetsk a l'hivern. El 22 de febrer de l'any passat, quan Ucraïna va repel·lir els intensos assalts russos a tota la línia del front de l'est d'Ucraïna, la seva unitat es va veure involucrada en ferotges combats. Segons la seva família, Kamonin va resultar greument ferit. "Va sortir amb la seva unitat a la missió, no duia documents", van escriure en un tauler de missatges online. El seu fill no va tornar de la batalla. Igual que desenes de soldats més, simplement va desaparèixer. "Va caure ferit i es va quedar enrere. Els seus companys no volen dir res, i el comandament amaga la veritat", diu la seva família. El cas d'Aleksàndrovitx és la punta d'un iceberg. A People Search, un grup creat a Vkontakte, una plataforma de xarxes socials russa, apareixen cada dia noves cares de desapareguts amb peticions d'ajuda.

Milers de combatents russos estan desapareguts a Ucraïna. Empesos sobtadament a la guerra pel president Vladímir Putin, els comandants de Rússia estaven mal preparats per fer front a les pèrdues que patirien les seves forces al front. "No es va crear cap equip funerari per buscar i evacuar els cossos dels morts", diu Serguei Krivenko de Memorial, un grup de drets humans de Rússia que ara està prohibit. A mesura que la campanya militar de Rússia s'endinsava en el fiasco, molts soldats van ser enterrats precipitadament en tombes sense senyalitzar, o bé incinerats en fosses horripilants i crematoris mòbils. Centenars de cossos més van ser simplement abandonats.

El ministeri de Defensa rus no ha publicat una xifra dels seus desapareguts en acció (MIA, les sigles en anglès), però alguns experts diuen que podria arribar als 25.000. Segons la llei russa, si no es troba el cos d'un soldat desaparegut, el reconeixement oficial de la seva mort només es pot produir, als tribunals, dos anys després de la fi de les hostilitats; però recentment aquest període s'ha reduït a sis mesos. Després d'això, els familiars tindran dret a 12,5 milions de rubles (134.000 dòlars) com a compensació.

El nombre de soldats russos desapareguts finalment localitzats, vius o morts, és ínfim. Durant les seves dues guerres a Txetxènia, la indiferència oficial i els fracassos sistèmics de l'exèrcit van obligar moltes famílies a trobar i identificar elles mateixes els seus familiars desapareguts. Més de 200 soldats soviètics que van lluitar a la guerra afganesa-soviètica encara estan desapareguts, i els veterans encara intenten localitzar-los. A Ucraïna, aquestes deficiències cròniques continuen arrelades, amb el secret i l'escassetat de personal que dificulten els esforços per trobar soldats pels canals oficials. "Els familiars aconsegueixen informació sobre un militar a través del comandant de la unitat en què el soldat servia –explica Krivenko–. Això funciona en temps de pau, però menys en condicions de guerra".

Les unitats russes tenen problemes per contactar amb les famílies dels desapareguts, i no han aconseguit crear canals per informar de l'estat dels soldats amb precisió. Com a resultat, molts combatents que han desaparegut, siguin presumptament morts o vius, no estan reconeguts oficialment com a MIA i no han aparegut en cap de les llistes de ferits, assassinats o desapareguts. Per al ministeri de Defensa de Rússia, no existeixen. En aquests casos, els familiars no tenen dret a una indemnització ni a l'ajuda del govern per buscar-los.

Secrets i abusos

Les pràctiques secretes i abusives arrelades des de fa temps a la cultura militar russa alimenten la crisi. L'exèrcit sovint tracta malament el seu personal, viu o mort. Per a alguns comandants, desitjosos d'ocultar les pèrdues al camp de batalla als seus superiors, és més fàcil afirmar que un soldat "ha desaparegut" i deixar el seu estat sense resoldre. Però això també significa que la compensació es pot retardar o evitar completament. "Les famílies tenen dret a una indemnització, però el ministeri de Defensa pot no estar disposat a pagar immediatament. Es redueix a una guerra de propaganda", diu Matthew Holliday, de la Comissió Internacional sobre Persones Desaparegudes. "Anunciar un gran nombre de desapareguts no és un missatge positiu per compartir quan intentes guanyar una guerra".

Abandonades per les autoritats, les famílies es dirigeixen a un altre lloc per demanar ajuda. Diverses comunitats dedicades a trobar els MIA de Rússia han sorgit a internet, on es comparteixen fotos, es donen detalls de les unitats i s'identifiquen característiques. Alguns familiars van fins i tot als camps de batalla i a les morgues amb l'esperança de trobar els seus familiars, o recorren directament a les xarxes socials ucraïneses per demanar ajuda.

En els primers dies de la guerra, el ministeri de l'Interior d'Ucraïna va establir una línia directa i un canal de Telegram anomenat Look for Yours, que va permetre a les famílies trobar informació sobre soldats russos desapareguts. Però a mesura que la guerra s'ha intensificat, les actituds cap als invasors s'ha endurit. Els ucraïnesos també lluiten per trobar i identificar els seus propis MIA. "Tenim molts cossos russos no reclamats, però no hi ha prou neveres per emmagatzemar el nombre de morts", diu Olha Rexetilova, de Media Initiative for Human Rights, un grup de drets humans d'Ucraïna. “No són la prioritat. Tenim els nostres propis morts per localitzar".

La majoria de les famílies russes descobriran el destí dels seus éssers estimats desapareguts, en el millor dels casos, només després del final de la guerra. I fins i tot aleshores el procés podria allargar-se durant molts anys després d'un alto el foc, si s'hi arriba. Per a alguns, frustrats pel laberint burocràtic de l'exèrcit i varats en un llimb personal i legal infernal, la resposta potser no arribarà mai.