La dignitat d'Auschwitz

La doctora Alaa al-Najjar, metgessa pediatra de l’Hospital Nasser de Khan Yunis, a Gaza, rep els cadàvers dels seus nou fills: Yahya, Rakan, Raslan, Jubran, Eve, Revan, Sayden, Luqman i Sidra. Morts per les bombes israelianes. És impossible intentar intuir què passa pel cap i el cor de la doctora Alaa al-Najjar. L’horror excessiu només es tradueix en silenci.

"Israel, Israel!", així repetida vaig sentir per primer cop aquesta paraula. Segurament va ser en un sermó en què es va llegir un text bíblic. D’aquesta manera, s’expressaven els profetes, portaveus de Jahvè, de la seva ira i, algunes vegades, poques, del seu amor. Vaig passar la infància escoltant fragments de la història d’Israel i l’adolescència descobrint, traumatitzat, el gran crim contra els jueus. També vaig descobrir, després, que el sacrifici sense límits dels jueus havia regalat una nova dignitat a la humanitat. No va ser un sacrifici gratuït, provocat pel pitjor de nosaltres mateixos, que havia fet aflorar el millor. No només els jueus, sinó tots els éssers humans vam sortir dignificats d’Auschwitz. Els homes estàvem orgullosos de ser jueus. "Israel, Israel!", nou cadàvers d'infants davant d’una mare que és també la nostra. Amb el vostre horror esteu malbaratant la dignitat d’Auschwitz de la qual tan orgullosos ens sentíem.