Estats Units
Internacional09/11/2022

Una derrota per a Trump? Les 'midterm' en cinc claus

Els resultats dels comicis definiran què pot fer i què no Joe Biden en els pròxims dos anys

Què són les midterm?

  • 'Midterm': Eleccions legislatives de mig mandat. Es diuen així perquè cauen just en l'equador de cada mandat presidencial de quatre anys.
  • Quan: Cada dos anys. Quan coincideixen amb les eleccions presidencials les anomenem legislatives i quan cauen a mig mandat, midterm.
  • Que és fa: Es renoven els 435 escons de la Cambra de Representants i un terç dels 100 escons Senat. També s'hi escullen governadors en alguns estats i s'aprofita per celebrar altres comicis com referèndums estatals.
  • Per què són importants? El Congrés (format per la Cambra de Representants i el Senat) té molt de poder en el sistema polític nord-americà: cap llei es pot aprovar sense passar per aquestes dues cambres.
  • Com afecta el president? La seva agenda política dependrà de la capacitat que tingui per aprovar lleis al Congrés i, per tant, de les majories que hi pugui aconseguir.

Els resultats dels comicis d'aquest dimarts, que encara no són definitius i probablement no ho seran fins al desembre, definiran què pot fer i què no el president Joe Biden en els pròxims dos anys. Tot sembla indicar que el seu partit perdrà la majoria que tenia fins ara a la Cambra de Representants, però està per veure si es manté o no l'equilibri de poder al Senat, que ara estava 50 a 50 (amb el vot de desempat a favor dels demòcrates de la vicepresidenta Kamala Harris). Et donem aquí les claus per entendre què ha passat.

1.

Sense onada vermella

La principal conclusió de la nit electoral, malgrat els resultats no definitius, és que l'onada vermella que es pronosticava, és a dir, que el Partit Republicà arrasaria, no s'ha donat. Els republicans probablement assoliran una majoria a la cambra baixa més estreta de la que esperaven i al Senat es podrien quedar igual o pitjor. "El gran derrotat d'aquestes eleccions és Donald Trump, que s'hi ha involucrat moltíssim ja des de les primàries republicanes", apunta l'analista José Antonio Gurpegui, de l'Institut Franklin de la UAH. És una conclusió que han destacat també diversos mitjans nord-americans.

Cargando
No hay anuncios

Trump va fer una festa per seguir els resultats a la seva mansió de Mar-a-Lago i va sortir a parlar a l'inici de la nit amb un to triomfalista. "Feia la sensació que fossin les seves eleccions presidencials", que hi fos ell a la papereta, apunta Gurpegui. A mesura que els resultats van anar avançant, les seves intervencions es van fer més escasses i quan les va fer va ser per denunciar alguna incidència en les votacions. Però l'estratègia de denunciar frau electoral "aquest cop no tindrà la força que va tenir fa quatre anys", diu l'analista, que s'atreveix a pronosticar que els resultats de les midterm faran desistir Trump de presentar candidatura a la presidència per a les eleccions del 2024.

2.

Què farà Trump ara?

L'expresident fa dies que avança que anunciarà la seva candidatura a les eleccions presidencials del 2024. En un míting la setmana passada ja va dir que la seva candidatura era "molt, molt, molt probable", i s'esperava que la fes efectiva dilluns o dimarts de la setmana que ve. Però si volia sumar-se a l'onada vermella de les midterm per fer un acte triomfal de presentació de candidatura, la jugada no li ha sortit bé. Ara bé, l'ego del personatge fa pensar que no desistirà tan fàcilment dels seus plans de tornar-se a postular per a la presidència.

Però d'aquestes eleccions sorgeix també una figura que li pot fer ombra. El governador de Florida, Ron DeSantis, que l'any 2018 va arribar al càrrec gràcies al suport precisament de Trump, ha estat reelegit amb prop d'un 60% dels vots. Amb idees ultres també en qüestions d'immigració o les armes, DeSantis es perfila com a possible candidat republicà a la presidència el 2024 i els seus bons resultats fan pensar que hi haurà moltes pressions dins dels sectors no trumpistes del Partit Republicà perquè ho sigui. El mateix Trump n'és conscient i per això ja ha amenaçat amb treure draps bruts de DeSantis si s'atreveix a presentar-se candidat en contra seva.

Cargando
No hay anuncios
3.

Com ha quedat Biden?

Les midterm són un plebiscit a la presidència i és habitual que castiguin l'inquilí de la Casa Blanca, dos anys després d'arribar-hi. En aquesta ocasió, a més, Biden hi arribava amb el seu índex de popularitat més baix, a causa principalment de la situació econòmica, amb una inflació disparadíssima. I si es té en compte, a més, que l'economia és el tema que més pesa en el vot d'unes eleccions com aquestes, la conclusió és que Biden n'ha sortit encara prou benparat. La desfeta demòcrata no ha estat pas tan greu, i aquest dimecres al matí respiraven alleujats. De fet, els resultats d'aquestes midterm de Biden han estat molt millors dels que va tenir, per exemple, Barack Obama dos anys després d'iniciar la seva presidència, quan va perdre fins a 6 seients al Senat i més de 60 a la Cambra de Representants.

El que no està clar, però, és si els resultats força bons dels demòcrates han estat gràcies a Biden o malgrat ell. A punt de fer els 80, el dia 20 d'aquest mes, cada cop sembla més possible que Biden no es presenti a la reelecció el 2024, però falta encara que el seu partit trobi un candidat viable i que s'aclareixi també contra qui haurà d'acabar competint.

Cargando
No hay anuncios
4.

Per què no hi ha resultats encara?

Un dels candidats trumpistes més polèmic, Herschel Walker, podria perdre també la cursa pel Senat a Geòrgia, una contesa clau en aquestes eleccions. Aquesta és precisament l'elecció que ens tindrà en suspens fins més tard: es preveu que cap dels dos candidats obtingui el 50% dels vots i que, per tant, calgui una segona volta que seria el 6 de desembre. Però no és l'única contesa electoral que encara no té resultats definitius. A banda de Geòrgia, l'ajustada batalla pel control del Senat es decidirà en tres estats més: Nevada, Arizona i Wisconsin.

Cargando
No hay anuncios

Si els demòcrates perden Geòrgia haurien de guanyar tant a Nevada com a Arizona per mantenir el control del Senat. A Nevada entre tots els dos candidats hi ha una diferència de 20.000 vots amb el 60% escrutat. A Arizona la diferència també és molt ajustada.

5.

Què han fet els candidats conspiranoics?

Potser la pitjor derrota per a Trump en aquestes eleccions ha estat la pèrdua d'un seient a Pennsilvània: el seu candidat, Mehmet Oz, no ha aconseguit mantenir el color vermell de l'estat i ha estat derrotat pel demòcrata John Fetterman. Tot i això, més de 100 congressistes i senadors que havien rebut el suport de Trump i que s'havien adherit a les seves teories falses del frau electoral el 2020 han obtingut victòries, però totes han estat en estats tradicionalment republicans. "Només la candidata de Trump a Wyoming, la que va desbancar Liz Cheney ja en les primàries, ha obtingut una victòria força àmplia, la resta de candidats de Trump que han guanyat ho han fet per marges estrets", destaca Gurpegui.

Cargando
No hay anuncios