La crisi també té guanyadors

BarcelonaAngus Deaton, catedràtic d'economia de la Universitat de Yale, ho diu sense embuts: "Les crisis estan dissenyades per beneficiar els rics, perquè gràcies a les crisis els resulta més fàcil reescriure les normes". N'hi ha que obtenen rèdits polítics i econòmics d'una situació adversa per a la majoria.

1. Els ultrarics: La crisi fa més rics els rics i més pobres els pobres

Des del 2009 la riquesa dels milmilionaris del món ha crescut un 18,9%, segons un estudi recent de Merrill Lynch, la divisió de gestió de patrimonis de Bank of America. Credit Suisse ha calculat que el 2010 l'1% més ric del món té a les seves mans el 44% de la riquesa, mentre que els 3.500 milions de pobres no arriben a l'1% dels recursos, segons el World Institut for Development Economics Research.

Les dades del cens dels Estats Units il·lustren les desigualtats dins del món desenvolupat: l'1% més ric, que és el símbol del moviment de protesta Ocupa Wall Street, viu amb una mitjana de 1.134 euros diaris, mentre que la mitjana del país és de 41. Com conclou Michael Lind, de New America Foundation, "mai a la història de la humanitat hi ha hagut un moment tan bo per als membres del club més exclusiu: el dels ultrarics".

2. Els paradisos fiscals: El diner fuig cap a llocs segurs i sense regulació

"En moments de crisi el capital fuig cap a països segurs amb menys regulacions: el diner va cap on no el controlen", explica Miren Etxezarreta, catedràtica d'economia aplicada de la UAB. Els paradisos fiscals són el principal destinatari d'aquestes fluxos. No és fàcil obtenir dades, però les poques disponibles són prou indicatives. Les inversions procedents de països de la UE cap a paradisos fiscals es van elevar l'any passat fins als 58.900 milions d'euros, una xifra onze vegades superior a la del 2010, segons l'agència europea d'estadística Eurostat. A nivell mundial, el think tank Tax Justice calcula que l'evasió d'impostos supera els 3,1 bilions de dòlars, l'equivalent al 5,1% del PIB del planeta.

3. Angela Merkel: Ha acaparat influència i poder a Europa i al món

La revista Forbes ha fet pujar la cancellera alemanya, Angela Merkel, del quart al segon lloc en la seva llista de persones més poderoses el món, només per darrere del president dels Estats Units, Barack Obama. La crisi ha reforçat Merkel i segons la publicació s'ha convertit en "la columna vertebral de la Unió Europea i carrega a l'esquena el destí de l'euro". És difícil trobar un altre líder polític que hagi acaparat tanta influència i hagi tingut tan poc contrapès a Europa. La cancellera de ferro s'ha atribuït dues grans victòries a Brussel·les: el pacte de disciplina pressupostària, pilar de les polítiques d'austeritat, i el supervisor bancari europeu, que no controlarà els bancs ni les caixes regionals alemanys. Ha mantingut la seva negativa ("Mentre sigui viva") a mutualitzar el deute amb els eurobons. Al maig va perdre el seu principal aliat a Europa: el president francès Nicolas Sarkzoy. Però les promeses de canvi de François Hollande, que va guanyar les eleccions prometent enfrontar-se a l'austeritat germànica, s'han esvaït en cosa de mesos.

4. Els especuladors: Els aliments són un valor refugi i disparen la fam

Quan les altres fonts de diner fàcil, com el totxo, s'han esgotat, els capitals especulatius es desplacen a productes més necessaris, com els aliments. En els últims cinc anys, la inversió als mercats de primeres matèries alimentàries ha passat dels 49.000 als 95.000 milions, unes vint vegades la despesa total en ajuda a l'agricultura. "Aquests diners provenen bàsicament de bancs i centres d'inversió que, en temps de crisi, busquen un lloc segur per col·locar-hi el seus capitals. Barclays Bank ha guanyat 500 milions de lliures (616 milions d'euros) amb l'especulació alimentària", explica Henk Hobbelink, agrònom de l'ONG Grain. L'efecte d'aquesta entrada massiva de capital als mercats de blat, soja i blat de moro ha provocat una alça de preus, que té una incidència directa en la crisi alimentària. L'índex de preus d'aliments del Banc Mundial del juliol evidenciava una inflació del 6%. "Si no s'actua contra l'especulació alimentària els preus augmentaran encara més l'any vinent", preveu.

5. La ultradreta: L'extrema dreta contamina el discurs

"En període de crisi econòmica, la democràcia corre perill", sintetitza Robert Paxton, el nord-americà autor de L'anatomia del feixisme . Paxton considera que els nous grups feixistes com l'Alba Daurada, de Grècia, són violents però "encara massa febles", tot i que alerta que "quan els partits d'extrema dreta aconsegueixen reconeixement, acaben marcant l'orientació del debat polític". Com va fer a França Sarkozy, assumint postulats del Front Nacional (més policies, lluita contra la immigració irregular), el primer ministre grec, Andonis Samaràs, adopta idees de l'Alba Daurada, quan defensa: "Cal reconquerir les nostres ciutats" davant la immigració.

6. Alguns països: Set estats inicien el camí de la recuperació

La revista Foreign Policy va publicar al novembre la llista dels set països que (amb permís dels exemples tòpics de la Xina i l'Índia) se n'estan sortint prou bé enmig de la crisi global. Corea del Sud ha augmentat la despesa pública en recerca i desenvolupament fins al 5 i va ser el primer país a sortir de la recessió. Polònia, on els treballadors fan més de 500 hores anuals més que els alemanys per una cinquena part del seu sou, va ser el 2009 l'únic país de la UE que va créixer. Els canadencs són per primer cop més rics que els nord-americans. Els altres miracles són Indonèsia, Turquia, Mèxic i el Brasil.

7. Profetes econòmics: L'economia desperta interès mediàtic

Abans de la crisi calia ser un expert en economia per saber qui eren autors com Joseph Stiglitz, Paul Krugman i Nouriel Roubini. Ara els economistes omplen pàgines i hores d'entrevistes. Etxezarreta lamenta, però, que a diferència de les crisis dels anys 30 i els 70 no hi ha hagut una revisió de la teoria econòmica: "En la política econòmica s'està fent un híbrid entre el neoliberalisme accentuat que esclafa la població i un intervencionisme asimètric que beneficia el capital, però això no té cap base teòrica".