Creix l’amenaça d’una imminent invasió de Turquia al Kurdistan sirià
Tot i alguns enfrontaments, l’alto el foc entre els rebels que compten amb el suport d’Ankara i les FDS s’ha allargat fins divendres
Hasakah (Kurdistan sirià)Mentre les regions de l’oest de Síria gaudeixen de certa estabilitat després de la caiguda del règim de Bashar al-Assad, el nord-est del país on els kurds són majoria es prepara per a una imminent ofensiva militar terrestre a gran escala liderada per Turquia. Segons ha informat aquest dimarts The Wall Street Journal citant fonts d’alts funcionaris dels Estats Units, l’exèrcit turc i els rebels de l’Exèrcit Nacional Sirià (ENS) finançats per Ankara, estan acumulant un gran nombre d’efectius militars i unitats d’artilleria prop de Kobani, ciutat siriana de majoria kurda a tocar de la frontera amb Turquia.
Fonts de les Forces Democràtiques Sirianes (FDS) desplegades a la ciutat consultades per l’ARA, afirmen que “han mobilitzat tropes per enfortir la defensa de Kobani i només hi cap la possibilitat de guanyar” si finalment són atacats per Turquia i les seves forces afins.
Converses fallides
Aquesta escalada de tensió arriba després que no s’hagi arribat a cap acord entre la part turca i l’Administració Autònoma Democràtica del Nord i Nord-est de Síria (AADNEES), l’autogovern liderat pels kurds. Una de les demandes que Ankara havia posat sobre la taula és transferir la tomba de Suleiman Shah, avi del fundador de l’imperi otomà Osman I, el qual va morir ofegat a l’Èufrates en la guerra contra els mongols fa més de 800 anys.
Per protegir el mausoleu dels atacs de l’Estat Islàmic, el febrer de 2015 les milícies kurdes van permetre que l’exèrcit turc entrés a territori sirià i van escortar els seus combois perquè poguessin transportar la tomba més cap al nord. De Qaraqozak, punt estratègic amb un important pont de pas sobre el riu, van traslladar el monument unes desenes de quilòmetres més al nord cap a Esme, una vila de la regió de Kobani propera amb Turquia.
Les FDS havien acceptat aquest trasllat i fins i tot desmilitaritzar la zona, però no la demanda turca d’establir una base militar a tocar del mausoleu pel perill que suposaria tenir aquest emplaçament en aquest punt de l’Èufrates tan estratègic que ara forma part de l’AADNEES.
L’argument que sempre utilitza Turquia per justificar les seves operacions militars a les zones controlades per les FDS són els suposats vincles d’aquesta força, aliada amb els Estats Units en la lluita contra el Daeix, amb el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), considerat grup terrorista per Ankara, la Unió Europea i Washington. Recentment, el PKK ha emès un comunicat en el qual afirma no tenir cap tipus de presència en territori sirià.
Tot i la gran mobilització militar turca de les últimes hores, la intermediació de Washington ha estat fonamental per aconseguir allargar fins divendres l’alto el foc regnant entorn de la presa de Tishreen. Emplaçament, que malgrat la treva, aquest dimarts havia estat escenari d’enfrontaments armats entre l’ENS i les FDS. Per apaivagar els ànims, els últims dies els EUA han intensificat les patrulles dels seus blindats per Kobani i, fins i tot, han plantat la seva bandera en el turó que domina la ciutat.
“El primer pas per poder iniciar un diàleg en l'àmbit nacional entre totes les comunitats i pobles de Síria és aturar qualsevol operació militar. Si això no succeeix, correm un greu perill. Un atac de Turquia podria ser aprofitat per les cèl·lules dorments de l'Estat Islàmic per revifar i sembrar el caos”, adverteix a l’ARA Avin Swaid, copresidenta de l’AADNEES des de Raqqa, que alberga la seu de l’autogovern. A la Unió Europea també hi havia inquietud, i la ministra d'Exteriors alemanya, Annalena Baerbock, ha sortit a reclamar a Turquia que s'abstingui de llançar una incursió a gran escala al Kurdistan sirià i que es respecti la integritat territorial de Síria.
El simbolisme de Kobani
El 2018 i el 2019 Turquia ja va llançar dues operacions militars com la que ara plana sobre les regions sirianes de majoria kurda d’Afrin i Ras al-Ayn. En les últimes setmanes, els rebels de l’ENS finançats per Turquia també van expulsar les FDS de les regions Shehba i Manbij a la província d’Alep, provocant el retrocés de les milícies kurdosirianes cap a l’est de l’Èufrates.
Un moviment estratègic de replegament que les FDS en cap cas conceben a Kobani, ciutat símbol de la resistència kurda contra el Daeix el 2014 i el 2015. Precisament va ser la lluita de la milícia kurda en aquesta ciutat del nord de Síria la que va empènyer a la formació d’una coalició internacional en la lluita contra l’Estat Islàmic.
Amb el procés de pau encara viu en aquell moment entre Turquia i el PKK, el govern turc va permetre l’arribada a Kobani de milicians peixmergues procedents del Kurdistan iraquià per ajudar en la lluita contra els jihadistes.
Rohlat Afrin, comandant de les Unitats de Protecció de la Dona (YPJ), milícia femenina integrada en les FDS, destaca a l’ARA que l’objectiu dels atacs de Turquia, així com de fomentar les diferències entre comunitats i d’instigar la població àrab a revoltar-se, “és acabar amb el projecte democràtic que suposa l’AADNEES”. La màxima responsable de les milicianes llança un missatge final: “Un cop més, estem preparades per defensar la nostra terra d’un enemic que també amenaça els drets de les dones”.