Les conseqüències imprevistes de la política del fill únic a la Xina
Aquest estiu, a la vora de la piscina i amb una cervesa a la mà, vaig començar a llegir The New China Playbook, de l’economista de la London School of Economics Keyu Jin. El llibre de Jin és la millor introducció que s’ha escrit sobre l’economia xinesa. Respon les preguntes clau que moltíssima gent es fa: ¿la Xina és capitalista o comunista? Per què els xinesos estalvien tant? Com ha aconseguit la Xina passar de ser una economia depauperada a una potència mundial?
La part del llibre que més m’ha interessat, però, és la que analitza les conseqüències imprevistes de la política del fill únic: segons Jin, aquesta política de restricció de la natalitat ha tingut efectes extremadament profunds que han marcat el desenvolupament de l’economia, la societat, la política i les relacions internacionals de la Xina. Encara estem notant i notarem els seus efectes.
Quan es parla de les conseqüències macro de la política del fill únic se sol apuntar a la caiguda demogràfica que la Xina està experimentant actualment. Però, per a Jin, el gran impacte ha estat l’augment massiu de l’estalvi de les famílies xineses que va generar aquesta política. M’explico: en la societat xinesa tradicional, es parteix de la base que els fills recolzaran econòmicament els pares quan es facin grans. Amb la política del fill únic, els pares xinesos van passar de tenir ajuda econòmica de múltiples fills a tenir-ne de només un de sol. Per compensar-ho, van començar a estalviar.
Efectes en la igualtat de gènere
La inversió familiar en educació va augmentar: si el canal que els podria mantenir de grans s’havia reduït a un sol fill, millor maximitzar la seva producció i que amb una bona educació aconseguís una bona feina i un bon salari. I aquí entrem en un altre tema clau: el fill únic podia sortir tant nen com nena. Malgrat la discriminació a les filles de la Xina tradicional, la política de fill únic va forçar que els pares haguessin d’invertir el mateix en l’educació de les filles que en la dels fills (si només tens un descendent que et pugui mantenir, no hi ha marge per a discriminacions de gènere). D’altra banda, les mares, al només tenir un embaràs i un fill del qual cuidar, tenen més temps per dedicar-se al món laboral. Les filles, quan han crescut, tenen més poder de negociació de cara a escollir parella per casar-se (en un país, a més, on hi ha més homes que dones).
Els impactes d’aquesta política encara es viuen avui. Jin apunta que l’alt nivell d’estalvi (poc consum intern, ergo exportacions massives) ha contribuït al desequilibri en la balança comercial i en les tensions amb els EUA. L’augment del nivell educatiu ha creat una nova generació que està fent de la Xina una potència tecnològica. Les noves oportunitats educatives per a les noies han fet que el percentatge de grans empresàries hagi augmentat. En el cas de l’alta política xinesa, on encara predominen massivament els homes i els recanvis es fan de manera estrictament generacional, haurem d’esperar unes dècades. Però Jin està segura que, tal com hem vist en el sector privat, en el futur veurem multitud d’alts càrrecs femenins liderant el Partit Comunista. La política del fill únic tindrà el seu major impacte polític en les pròximes dècades, quan la generació nascuda sota seu arribi al poder.
