Les claus per entendre la guerra entre Israel i l'Iran

BarcelonaIsrael va llançar divendres un atac sense precedents contra l'Iran, amb centenars de caces i drons contra l'exèrcit i el programa nuclear iranians. L'Iran hi va respondre amb centenars de míssils, que van aconseguir superar les defenses antiaèries israelianes i van colpejar Tel-Aviv. Els atacs i contraatacs han continuat fins avui i també l'escalada dialèctica: el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha dit que atacarà "tots i cadascun dels objectius del règim dels aiatol·làs" i Teheran que els seus contraatacs continuaran "allà on sigui necessari i fins que sigui necessari". El món conté la respiració davant d'una escalada que pot desestabilitzar tota la regió, mentre a l'ombra de la guerra regional continua el genocidi a la Franja de Gaza.

Quina és la història de les relacions Iran-Israel?

L'atac d'Israel arriba després de dècades de guerra soterrada contra l'Iran, amb assassinats selectius, espionatge, ciberatacs, i conflictes per interposició amb els aliats de l'Iran al Líban, Síria i el Iemen. Fins ara la norma havia estat el desgast, evitant el xoc obert. Però Israel ha trencat aquest regla no escrita amb l'atac que va llançar divendres, que ha portat a la represàlia iraniana, en una escalada que ja dura quatre dies i sembla fora de control.

Quins han estat els objectius dels atacs Israel?

Israel ha atacat instal·lacions nuclears, entre les quals la planta de Natanz, la punta de llança del programa nuclear iranià, perquè és on s'enriqueix l'urani, el combustible de les centrals nuclears i potencialment el material per fabricar bombes atòmiques. També ha atacat els reactors del complex d'investigació d'Esfahan. Alhora, l'exèrcit israelià ha matat nou científics responsables del programa nuclear, que l'Iran diu que té finalitats pacífiques, però que Israel i els Estats Units consideren una amenaça. També han atacat dues refineries de gas al sud del país i dos dipòsits de combustible a la capital. Però és difícil confirmar el balanç dels danys a causa de la censura que imposa el règim. En tot cas, l'abast de l'ofensiva israeliana va molt més enllà del programa nuclear. Els caces i els drons israelians, que es van activar des de dins del país després d'una llarga operació d'intel·ligència i infiltració, també han atacat bases militars, les defenses antiaèries i les bases de llançament de míssils terra-terra i terra-aire, i hangars de caces, amb l'objectiu d'afeblir la resposta de Teheran.

Tel-Aviv ha demostrat que el seu espionatge pot localitzar i matar alts responsables militars, incloent-hi Hussein Salami, cap de la Guàrdia Revolucionària, el cos militar iranià d'elit, i el cap de l'estat major, el general Mohammad Bagheri, a més d'uns 30 comandants. És a dir, és capaç de decapitar l'estructura militar del règim iranià. Netanyahu ha declarat que espera que l'atac, que ha dit que pot durar setmanes, desencadeni el final "del règim que ha oprimit el poble iranià durant 46 anys". Assegura que han atacat 280 objectius a l'Iran, incloent-hi el ministeri de Defensa.

L'Iran també ha denunciat víctimes civils, com l'atac a un edifici residencial del barri de Farahzad de Teheran, que hauria matat 60 persones, entre elles 20 criatures. En total, la xifra oficial de morts és de 224, però grups opositors amb seu a Washington dupliquen el nombre de víctimes. Els bombardejos israelians continuen i l'exèrcit hebreu assegura que ja té el control del cel sobre Teheran.

Els objectius del govern de Netanyahu, doncs, van més enllà del programa nuclear iranià i podrien suposar un cop prou fort per fracturar el règim de la República Islàmica.

Com ha respost l'Iran?

L'Iran s'ha defensat amb diverses onades d'atacs amb míssils i drons, que han deixat segons les autoritats israelianes 24 morts. També hi ha hagut víctimes civils a la perifèria de Tel-Aviv, al poble de Tamra –de majoria palestina– i a Haifa –la ciutat portuària mixta del nord d'Israel–. L'Iran ha amenaçat els Estats Units, el Regne Unit i França amb atacar les seves bases i vaixells de guerra si protegeixen Israel. Oficials nord-americans han dit als mitjans que ja han abatut alguns míssils iranians que es dirigien contra Israel. El Pentàgon, a més, ha mobilitzat caces i més material militar cap a la regió.

El líder suprem de l'Iran, l'aiatol·là Ali Khamenei, ha amenaçat Israel amb un "càstig sever" com a resposta als atacs contra civils. Els Estats Units s'havien desmarcat inicialment de l'atac, però després Donald Trump hi ha donat suport i ha dit que creu que la guerra serà curta". Rússia i Turquia s'han ofert a mediar.

Per què ara?

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha justificat l'atac dient que l'Iran estava a punt de fabricar 9 bombes atòmiques. Una afirmació que no confirmen ni els serveis secrets estatunidencs ni l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (IAEA), tot i que aquest organisme internacional havia advertit en el seu últim informe dijous passat que Teheran no estava cooperant amb els seus inspectors, com explicava a l'ARA Alejandro Zurita, excap del programa Euratom de la Unió Europea. L'atac israelià ha avortat les converses entre els Estats Units i l'Iran sobre el programa nuclear, que Donald Trump havia reprès en tornar a la presidència. Els representants de Washington i de Teheran s'havien d'haver reunit aquest diumenge a Oman per avançar en la negociació. El Pentàgon plantejava que l'Iran limités l'enriquiment d'urani al 3% de puresa i l'Iran reclamava l'aixecament de les sancions. Trump havia fixat un termini de 60 dies per arribar a un acord, però l'atac israelià es va produir justament quan expirava aquest termini.

Un altre factor que explica el moment de l'atac és l'afebliment dels aliats regionals de l'Iran –Hezbollah al Líban, un caigut Al-Assad a Síria i un Hamàs atrapat a Gaza– que fa Teheran més vulnerable.

De portes endins, el govern de Netanyahu afronta un dels capítols més crítics per a la seva estabilitat. La setmana passada va salvar-se per la mínima d'una moció presentada a la Knesset, el Parlament israelià, pels partits ultraortodoxos, que amenaçaven de fer caure el govern si no eximeix els estudiants de les escoles talmúdiques de fer el servei militar. El Tribunal Suprem havia dictaminat que no podien quedar exempts de l'esforç de guerra per les dificultats de reclutament. La crisi no va quedar tancada.

Alhora, en les últimes setmanes Israel ha afrontat una creixent crítica internacional per l'impacte humanitari de l'atac a Gaza, amb més veus que exigien un alto el foc i l'entrada d'ajuda humanitària: el Regne Unit i la Unió Europea han amenaçat de paralitzar les relacions comercials amb Israel. La guerra amb l'Iran ha fet caure una espessa cortina de fum sobre el que passa a Gaza, on han continuat les massacres als bombardejos i als punts de distribució d'ajuda humanitària del polèmic mecanisme imposat en col·laboració amb els Estats Units per saltar-se l'ONU i les oenagés. Des de l'atac israelià de divendres, l'exèrcit bloqueja l'accés a Cisjordània i la comunicació entre les ciutats palestines.

Es pot desescalar?

Depèn, sobretot, del que facin els Estats Units. Netanyahu no només ha arrossegat l'Iran a la guerra, sinó que pretén que els Estats Units també s'hi impliquin. L'exèrcit israelià, per exemple, no té capacitat amb les seves forces per destruir la planta d'enriquiment d'urani de Natanz, parcialment soterrada, però el Pentàgon sí que disposa de bombes de més profunditat. Fins ara Washington manté una certa distància, però tampoc es desmarca d'Israel.

D'una banda, Trump també hi té molt a guanyar destruint l'únic govern de la regió que el rebutja. Però també s'arrisca a una guerra amb un gran impacte potencial sobre els mercats globals i el preu del petroli, ja que l'Iran pot bloquejar l'estret d'Ormuz, com han fet els houthis amb el pas de vaixells comercials al mar Roig. Alhora, ficar-se en una guerra a gran escala contradiria la promesa de Trump de l'"America first" i la retòrica MAGA de "ja n'hi ha prou de joves americans morint en deserts llunyans".