Els càlculs de Trump sobre una intervenció militar a l'Iran

WashingtonLa guerra de nervis de Donald Trump contra l'Iran s'ha convertit en un constant intercanvi d'amenaces en què una escalada de tensió mal calculada pot acabar convertint-se en una intervenció militar real per part dels Estats Units. El president, que havia començat el seu mandat fa cinc mesos amb l'expectativa de retornar la pau al Pròxim Orient i convertir Gaza en un complex turístic, juga ara amb una regió molt més inflamada i la possibilitat d'involucrar-se en el conflicte. Després d'establir el marc de màxims amb l'opció de bombardejar l'Iran, Trump ha fet un pas enrere i ha deixat un marge de temps dins d'un període de dues setmanes perquè els aiatol·làs sospesin les opcions mentre els back channels diplomàtics també treballen per reprendre les negociacions. Sense dir-ho explícitament, el president estatunidenc ha deixat sobre la taula la seva oferta a la República Islàmica.

"Ara mateix [Trump] està imposant totes aquestes exigències a l’Iran perquè entén que els iranians es troben en una mala posició en termes estratègics, i continuo pensant que vol una negociació sobre el programa nuclear iranià", explica a l'ARA Ilan Berman, vicepresident de l'American Foreign Policy Council i exconsultor del departament de Defensa nord-americà. Berman destaca que tant Washington com Tel-Aviv només s'han pronunciat sobre la qüestió nuclear, sense fer cap altra referència al règim islamista dels aiatol·làs. "Per això penso que ara mateix l’administració encara està intentant fer entendre a l'Iran que pot tenir un programa nuclear o bé conservar el seu règim. No pot tenir totes dues coses. I, per tant, està intentant fer que prenguin la decisió correcta".

El pla de Trump, en aparença, seria aquest: ensenyar les dents perquè l'Iran recapaciti i entengui que els Estats Units no volen posar en entredit la supervivència del règim per se, sinó només el pla nuclear. Encara que mai es pot saber quina serà la reacció de la República Islàmica i el desavantatge de Teheran és evident, hi ha "opcions per millorar la seva posició". "Per exemple, l’Iran està situat sobre l’estret d’Ormuz. No tancaran l’estret, perquè tancar-lo és un acte de guerra, i llavors els EUA bombardejaran. Però podrien complicar el comerç i fer pujar el preu del petroli", exposa Berman.

La fina línia entre conflicte i diàleg

En aquest joc de pressions, Berman creu que l'administració ha de vigilar de no travessar la línia que faci que l'Iran senti que el seu règim està en perill. "Si el règim sent que està amenaçat, probablement actuarà de manera agressiva", apunta, i aquí es podria trencar el fràgil fil que separa l'entrada en el conflicte i el retorn a la taula de diàleg. El risc del playbook de Trump és que, si apostes alt, "has de demostrar que vas de debò" si les expectatives que tenies no es compleixen. "Si els iranians no hi col·laboren, aleshores s’obre un altre escenari, perquè ell ha compromès gran part de la seva credibilitat política, incloent-hi la seva base electoral, en fer demandes molt exigents al règim iranià. Què passa si li diuen que no? ¿Es limitarà a fer-se enrere i dir «Bé, suposo que no ho volen fer»? Seria un moviment polític molt desafortunat".

Les dues setmanes de marge per decidir si intervé i una certa voluntat de reactivar la via diplomàtica permeten a Trump establir un marc narratiu per poder justificar políticament un atac contra l'Iran, en cas que passi. Les mateixes bases MAGA s'han revoltat contra la idea dels Estats Units immersos en una nova guerra, especialment després que el republicà fes campanya el 2024 amb la promesa de treure el país dels conflictes internacionals sota el lema America first.

"Crec que l’argument polític serà que els iranians no són cooperatius i que, per tant, cal mostrar-los més força i fer que tornin a la taula de negociació", exposa Berman, i assenyala que la narrativa serà que "si els EUA s'hi impliquen és per posar fi a la guerra". "I això vol dir que els EUA haurien d'atacar amb molta força contra el programa nuclear, però ho han de fer molt ràpidament, com una manera de forçar els iranians a tornar a la taula de negociació. Si no, hi ha el risc d'una implicació militar prolongada, i d'això el país no en té gens de ganes. I serà molt difícil per a l’administració mantenir el suport si arrossega el país a un conflicte indefinit a l’Orient Mitjà".

La joia del programa nuclear iranià

En aquest atac "ràpid" per forçar Teheran a negociar hi hauria la planta d'enriquiment d'urani de Fordow. Els serveis d'intel·ligència israelians i estatunidencs consideren que es tracta d'una de les grans infraestructures del programa nuclear iranià, on s'ha enriquit fins al 60% d'urani, molt per sobre del necessari per a finalitats civils, malgrat que les autoritats ho neguen. Situada a més de trenta metres sota terra, Israel no té capacitat per destruir-la: necessita els bombarders estatunidencs B-2, que són els únics que poden transportar els projectils "antibúnquers". "La clau de tot això sembla ser la instal·lació de Fordow, perquè està fortificada; és un repte significatiu per a Israel (perquè sols no poden destruir-la) i un element simbòlic del programa nuclear", apunta l'analista.

La qüestió és quina seria la reacció de l'Iran si Trump bombardeja Fordow. "Els escenaris són múltiples i possibles. D'una banda, hi ha la possibilitat que entrem en guerra. L'altra opció, i crec que és la línia de l'administració Trump, és mostrar que l'escalada de tensions amb els EUA pel programa nuclear pot ser un element desestabilitzador per al règim. L’objectiu és aconseguir que els iranians, voluntàriament, diguin: «D’acord, prou de desestabilitzar el nostre règim, negociarem sobre el programa nuclear»". Però, com en tota partida, ningú a part del règim dels aiatol·làs pot saber quines són les cartes que estan disposats a jugar i com respondran un cop s'arribi a aquest escenari.

L'arribada a aquest punt quasi de no retorn per part dels EUA també ha estat empesa per les pressions d'Israel i les seves accions unilaterals. "No sé si Israel vol necessàriament que els Estats Units s’hi impliquin. Israel vol aconseguir desmantellar significativament el programa nuclear iranià i les seves capacitats balístiques. Per arribar-hi, òbviament, és més ràpid si pot utilitzar la munició que proporciona els Estats Units o si els EUA ho fan directament. Però, pel que fa a l’objectiu final, crec que Washington i Jerusalem estan força alineats", exposa Berman.

La intervenció militar dels EUA a l'Iran no només desestabilitzaria encara més la regió sinó que amenaça amb posar en marxa un efecte dòmino a escala internacional. Rússia i la Xina s'han mostrat com els principals suports del règim dels aiatol·làs, especialment el govern de Vladímir Putin. L'entrada en acció de Washington podria fer que Moscou i Pequín sentissin la necessitat de respondre, encara que Berman no ho veu així. "De moment, els russos i els xinesos estan deixant molt clar que hi ha límits en la seva associació amb l’Iran. No volen implicar-s’hi. Això podria canviar si el règim iranià estigués realment en perill de caure. Però ara mateix no crec que ni Pequín ni Moscou tinguin interès a implicar-s'hi".