500 milions per atreure cap a Europa investigadors "amenaçats" per Trump

ParísDavant l'amenaça per a la ciència que suposa l'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca –amb retallades al finançament de projectes científics i la censura a determinades línies d'investigació–, Europa fa un pas endavant per atreure els científics nord-americans afectats per les polítiques del president dels Estats Units. La Comissió Europea ha anunciat aquest dilluns una nova inversió de 500 milions d'euros per al període 2025-27 per fer d'Europa "un pol d'atracció" per als investigadors d'arreu del món.

Aquests diners "permetran donar suport als millors i més brillants investigadors i científics d'Europa i del món sencer", ha destacat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. La històrica Universitat de la Sorbona de París ha acollit aquest dilluns un acte, Choose Europe for science [Tria Europa per a la ciència], impulsat per Brussel·les i pel president de França, Emmanuel Macron, per convèncer els científics extracomunitaris de traslladar-se a Europa per treballar. El finançament extraordinari anirà acompanyat d'altres mesures per facilitar l'arribada d'investigadors, com una acceleració dels processos burocràtics per entrar a Europa i obtenir un permís de residència.

"Si estimeu la llibertat, veniu a ajudar-nos a mantenir-nos lliures, investigueu aquí", ha dit Macron adreçant-se als investigadors nord-americans. El cap de l'estat francès ha defensat una ciència "lliure i oberta" que permeti als investigadors "amenaçats" dels EUA sumar-se als projectes europeus i ha apel·lat a l'exemple de la científica francesa d'origen polonès Marie Curie, que es va traslladar a França quan a Polònia les dones no podien anar a la universitat, va estudiar a la Sorbona i va ser la primera dona que va rebre un premi Nobel el 1903. "El seu exemple és admirable, però hi haurà moltes més Marie Curie", ha assegurat Macron.

En el seu discurs, el president de la República Francesa ha estat molt crític amb la censura de Trump a la ciència: "Ningú hauria imaginat fa uns anys que una de les principals democràcies del món suprimiria programes de recerca perquè hi havia escrita la paraula diversitat", ha deplorat. "L'impensable és al centre de l'actualitat", ha admès Macron.

Error de judici

Von der Leyen no ha fet cap menció directa de Trump ni dels investigadors nord-americans, però el seu discurs ha estat ple de referències implícites a la situació dels Estats Units. "El paper de la ciència s'està qüestionant actualment. També es qüestiona la inversió en la recerca fonamental, lliure i oberta. Quin error de judici més gros", ha lamentat la presidenta de l'executiu comunitari. "Ara més que mai, hem de defensar la ciència. Una ciència universal, compartida per tota la humanitat i unificadora", ha proclamat Von der Leyen.

Brussel·les es planteja també legislar contra la censura en l'àmbit científic, per evitar que a Europa pugui haver-hi governs que segueixin l'exemple de Trump. Segons Von der Leyen, la idea és inscriure al dret europeu la llibertat de recerca científica. "Perquè davant l'augment de les amenaces al món, Europa no transigirà sobre els seus principis. Europa ha de continuar sent la pàtria de la llibertat acadèmica i científica", ha subratllat la presidenta de la CE.

A Europa el sector és escèptic amb la iniciativa, sobretot perquè el de la recerca és un sector amb sous menys atractius que els dels Estats Units i amb un elevat percentatge de contractes precaris. A França, la iniciativa europea i francesa –Macron també ha anunciat una inversió de 100 milions d’euros– no ha agradat als sindicats. Segons Le Monde, fonts sindicals han qualificat el projecte de “xocant” i “indecent” i denuncien “atacs gairebé incessants contra la llibertat acadèmica” del país i un “infrafinançament crònic” del sector. Macron ha promès aquest dilluns que “cap investigador estranger substituirà un investigador francès”.

Programa espanyol

Espanya també ha llançat recentment un programa finançat amb 45 milions d'euros per captar els investigadors nord-americans "menystinguts" per Trump, en la mateixa línia que el projecte europeu. La ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant, però, no ha participat en la conferència de París d'aquest dilluns ni tampoc en la reunió informal de ministres de Recerca que tindrà lloc després de l'acte de la Sorbona. El govern espanyol hi ha enviat el secretari d'estat de Ciència, Innovació i Universitats, Juan Cruz Cigudosa. "Espanya ja ha començat aquest procés" per atreure els investigadors nord-americans, ha destacat el número dos del ministeri. Catalunya ha impulsat també el seu propi pla per atreure una vuitantena de científics. De fet, a l'acte d'aquest dilluns també hi ha estat present Joan Guàrdia, el rector de la Universitat de Barcelona (UB), una de les institucions que podria acollir alguns dels investigadors que optin per escollir Catalunya com a nou destí de recerca.