Internacional10/09/2021

Els bombardejos dels EUA des de l'11-S han matat entre 22.000 i 48.000 civils

Un estudi exposa la falta de transparència i situa l'Afganistan i l'Iraq com els més afectats

El CaireA finals del mes d'agost, quan les tropes internacionals a l'Afganistan estaven en caòtica retirada, un avió no tripulat dels Estats Units va dur a terme un atac contra un vehicle que era en un barri residencial de la capital, Kabul. Segons es va apressar a explicar Washington, es tractava d'un atac defensiu contra un presumpte terrorista de la branca local de l'Estat Islàmic que representava una amenaça imminent per a l’aeroport de la ciutat, ocupat aleshores per les forces en replegament i civils amb voluntat de fugir.

Ràpidament, però, diversos mitjans locals i internacionals van començar a reconstruir una estampa més obscura de les conseqüències d’aquell aparentment quirúrgic bombardeig. En total, es creu que l’atac també va cobrar-se la vida de deu membres d'una família, set dels quals menors, que eren a prop del blanc original. El Pentàgon va reconèixer que l’atac havia provocat explosions secundàries que, en efecte, podrien haver matat civils, però va declinar anar més enllà al·legant que encara estaven investigant els fets.

Cargando
No hay anuncios

La mort dels deu civils, en tot cas, restaria lluny de ser un cas aïllat. Quan es compleixen 20 anys de la Guerra contra el Terrorisme, llançada arran dels atemptats de l'11-S, es calcula que entre 22.679 i 48.308 civils han mort directament per atacs aeris dels Estats Units, segons un nou recompte de l'organització Airwars, que rastreja els danys a la població civil d’accions militars internacionals amb predomini de la força aèria. En total, el grup ha documentat almenys 91.340 atacs aeris en les últimes dues dècades.

“Les conversacions estatunidenques sobre el cost de la Guerra contra el Terrorisme solen centrar-se en els bilions de dòlars gastats, o en els milers de militars estatunidencs morts”, diu a l’ARA Joe Dyke, investigador principal d’Airwars, que explica que l’informe “pretén que es recordin també les desenes de milers de civils morts”.

Cargando
No hay anuncios

“Els atacs aeris i amb drons al Iemen i a l'Afganistan sovint se sentien remots i allunyats dels que vivien a Nova York o a Washington –assenyala–, però no ha sigut així per a milions de persones en els països que han quedat atrapats en el conflicte”. 

Guerra sense fronteres

L'inici de l’anomenada Guerra contra el Terrorisme, que amb el pas dels anys ha acabat degenerant en les conegudes com a guerres eternes dels Estats Units, es remunta als dies posteriors als atemptats d'Al-Qaida a Nova York, Virgínia i Pennsilvanià ara fa 20 anys, que van deixar gairebé 3.000 morts. Aleshores, el president del país, George Bush, va anunciar el llançament d'un nou tipus de guerra contra organitzacions terroristes d'abast global, que es caracteritzaria per no tenir ni unes fronteres ni uns terminis definits.

Cargando
No hay anuncios

Tot i aquesta pretesa vaguetat, les campanyes militars liderades pels Estats Units han adoptat, segons el criteri d’Airwars, tres grans formes. La invasió i ocupació de l'Afganistan (2001-2021) i l'Iraq (2003-2009); les grans campanyes de bombardejos contra l'Estat Islàmic a l'Iraq, Síria i Líbia, entre el 2014 i el 2021, i les campanyes d’atacs aeris, més selectius i amb avions no tripulats, en països com Somàlia, el Iemen, el Pakistan i Líbia. Les dues primeres són les responsables de gairebé totes les morts civils documentades, un 97%.

Els anys més mortífers d'aquesta campanya aèria han sigut el 2003, quan un mínim de 5.529 civils van morir, gairebé tots a l'Iraq, i el 2017, quan almenys 4.931 civils van morir, la gran majoria en els bombardejos de la coalició internacional a l'Iraq i Síria. Només a la ciutat siriana de Raqqa, l'últim gran bastió territorial controlat per l'Estat Islàmic al país, els atacs de la coalició liderada pels Estats Units el 2017 van matar almenys 1.600 civils.

Cargando
No hay anuncios

En paral·lel a aquestes morts, atribuïdes exclusivament a atacs aeris, l’informe d’Airwars recorda que la xifra total de morts civils, assassinats per totes les parts d'aquests conflictes des del 2001, és molt superior i escala a centenars de milers. En aquest sentit, en el punt àlgid de l’ocupació de l’Afganistan, l'any 2011, els Estats Units hi tenien més de 100.000 soldats desplegats, i a l'Iraq el nombre va arribar als 166.000 el 2007.

Recompte incomplet

A més, Airwars nota que la gran bretxa del seu càlcul de morts civils directes, que és de més de 25.000 persones, és un cru reflex de les grans ombres que encara envolten aquestes guerres, així com del poc o mal seguiment que fan les forces bel·ligerants de les conseqüències de les seves accions, la qual cosa deixa el recompte per fer a les comunitats locals, la societat civil i organitzacions internacionals.

Cargando
No hay anuncios

En aquesta línia, els Estats Units no han publicat estimacions oficials sobre la xifra de civils morts a causa de les seves accions –malgrat defensar investigacions internes com les de l’atac aeri a Kabul de finals d’agost–, i quan ho han fet, en casos concrets, ha sigut sense detalls ni context.

“L’informe havia d’incloure el nombre de civils que els Estats Units han reconegut haver matat oficialment, però el govern mai ha donat a conèixer públicament les xifres de les ocupacions iraquiana o afgana”, diu Dyke. “El departament de Defensa ha millorat en els últims anys, i està per davant dels exèrcits europeus pel que fa a transparència per danys a civils –reconeix– però encara els queda molt camí per recórrer”.