WashingtonFa gairebé dues dècades que cap país ha aconseguit entrar al club de les nacions amb armes nuclears. El president dels Estats Units, Donald Trump, amb el bombardeig de tres instal·lacions nuclears iranianes el cap de setmana passat, ha promès mantenir la porta tancada. És difícil predir si l’atac preventiu de Trump aconseguirà aquest objectiu tan aviat, però ja està despertant temors que l’Iran, i altres països, arribin a una conclusió molt diferent de la que pretenia la Casa Blanca: que tenir la bomba és l’única protecció en un món amenaçador.
L’últim país que en va aconseguir una, Corea del Nord, mai ha patit un atac d’aquest tipus. Després d’anys desafiant les demandes de desmantellar el seu programa nuclear, ara es considera pràcticament inexpugnable. Trump va intercanviar cartes amistoses amb el seu dictador, Kim Jong-un, i s’hi va reunir dues vegades en un intent infructuós de negociar un acord. En el cas de l’Iran, en canvi, Trump va desplegar bombarders B-2 només unes setmanes després d'obrir-se diplomàticament als seus líders.
“Els riscos que l’Iran adquireixi un petit arsenal nuclear ara són més alts que abans dels esdeveniments de la setmana passada”, assegura Robert J. Einhorn, expert en control d’armes, que va negociar amb l’Iran durant la presidència d'Obama. “Podem suposar que hi ha diversos sectors durs que argumenten que haurien de travessar aquest llindar nuclear”.
Einhorn admet, però, que l’Iran hauria de fer front a obstacles formidables si volgués produir una bomba, sobretot sabent que si els Estats Units i Israel detecten algun dels seus moviments, els tornarien a atacar. No està gens clar que els líders iranians, aïllats, debilitats i desorganitzats, vulguin provocar-los.
Tanmateix, la lògica de la proliferació pesa molt en un món en el qual les grans potències nuclears –els Estats Units, Rússia i la Xina– es consideren cada cop menys fiables i fins i tot depredadores envers els seus veïns. Des del golf Pèrsic i l'Europa central fins a l’Àsia Oriental, segons els analistes, els països sense armes nuclears observen la situació de l’Iran i calculen quines lliçons n’han d’extreure.
“Certament, Corea del Nord no es penedeix d’haver adquirit armes nuclears”, diu Christopher R. Hill, que va liderar llargues i infructuoses negociacions amb Pyongyang el 2007 i el 2008 per intentar convèncer el règim de desmantellar el seu programa nuclear.
El paraigua nord-americà cada cop menys fiable
L’atracció de la bomba, segons Hill, s’ha fet més forta per als aliats nord-americans a l’Orient Mitjà i a l’Àsia. Des de la Segona Guerra Mundial, han estat sota el paraigua de seguretat nord-americà. Però ara s’enfronten a un president, Donald Trump, que veu les aliances com a incompatibles amb la seva visió de "Primer Amèrica (America First)".
“Jo seria molt prudent a l’hora de donar per fet que existeix el paraigua nuclear nord-americà”, diu Hill, que ha estat ambaixador a Corea del Sud, l’Iraq, Polònia i Sèrbia sota presidents demòcrates i republicans. “Països com el Japó i Corea del Sud es pregunten si poden confiar en els Estats Units”.
El suport al desenvolupament d’armes nuclears ha augmentat a Corea del Sud, tot i que el seu nou president, Lee Jae-myung, ha promès millorar les relacions amb Corea del Nord. El 2023, el president Joe Biden va signar un acord amb Seül per implicar més aquest país en la planificació nuclear amb els Estats Units, en part per evitar que polítics i científics sud-coreans impulsessin la capacitat nuclear pròpia.
Al Japó, la població ha estat durant molt de temps partidària del desarmament, un llegat de les bombes atòmiques nord-americanes llançades sobre Hiroshima i Nagasaki el 1945. Però ha començat a debatre si hauria d’emmagatzemar armes nuclears dels Estats Units al seu territori, com fan alguns membres de l’OTAN. L'ex primer ministre Shinzo Abe (que va morir el 2022 en un atemptat polític) va dir que si Ucraïna hagués conservat algunes de les seves bombes de l’època soviètica, potser hauria evitat la invasió russa.
La lliçó d’Ucraïna podria acabar sent: “Si tens armes nuclears, queda-te-les. Si encara no en tens, aconsegueix-ne, especialment si no tens un defensor fort com els Estats Units com a aliat i tens un conflicte amb un gran país que podria portar a la guerra”, van escriure Bruce Riedel i Michael E. O'Hanlon, analistes de la Brookings Institution, un grup d’investigació de Washington, l'any 2022.
La cursa nuclear a l'Orient Mitjà no s'ha produït
L'Aràbia Saudita, aliada dels Estats Units i gran rival de l’Iran, ha observat amb alarma les ambicions nuclears de Teheran. Els experts creuen que sentiria una pressió enorme per desenvolupar la seva pròpia arma si l’Iran n’obtingués una. Els Estats Units han intentat tranquil·litzar els saudites oferint-los assistència per a un programa nuclear civil, però aquestes negociacions es van interrompre per la guerra d’Israel contra Hamàs a Gaza.
I, tot i això, malgrat totes les prediccions d’una cursa d’armaments regional, encara no s’ha produït. Els experts diuen que això és una prova de l’èxit de les polítiques de no proliferació, així com de la història accidentada dels països que han perseguit aquestes armes. L’Iraq, Síria i Líbia van veure com la diplomàcia, les sancions i la força militar desmantellaven els seus programes.
Els experts en proliferació, per naturalesa, són prudents. Però alguns intenten veure el costat positiu dels esdeveniments de la darrera setmana. Einhorn diu que, en complir la seva amenaça de bombardejar un Iran amb aspiracions nuclears, Trump ha enviat un missatge tranquil·litzador als aliats nord-americans que afronten les seves pròpies inseguretats nuclears. “Moscou, Pyongyang i Pequín –diu Einhorn– han pres nota, no només de l’abast i la capacitat de l’exèrcit nord-americà, sinó també de la voluntat d’aquest president d’utilitzar aquesta capacitat”.
Grossi contradiu Trump i diu que l'Iran podria tornar a enriquir urani en qüestió de mesos
El director general de l'Organització Internacional de l'Energia Atòmica (OIEA), Rafael Grossi, ha assegurat aquest diumenge que l'Iran podria tornar a enriquir urani en qüestió de mesos, contradient així l’avaluació avançada pels Estats Units després dels seus bombardejos contra tres instal·lacions nuclears. "Les capacitats que tenen hi són. Podrien tenir, en qüestió de mesos —diria— unes quantes cascades de centrifugadores produint urani enriquit, o fins i tot en menys temps. Francament, no es pot afirmar que tot ha desaparegut i que no queda res", ha assenyalat en una entrevista al canal CBS News.
Grossi va afirmar que, tot i que és "evident" que el país ha patit "danys greus", no són "danys totals". "L’Iran compta amb les capacitats necessàries: capacitats industrials i tecnològiques. Així que, si ho desitja, podrà reprendre aquesta activitat", va dir el representant de l’OIEA, que va subratllar per això la importància de tornar a la taula de negociació.