Un bitllet anual per viatjar per tot Àustria per tres euros al dia

Els austríacs podran viatjar en transport públic per tot el país, tantes vegades com vulguin, per un preu fix que equival a menys de tres euros al dia. La ministra de Medi Ambient d'Àustria, Leonore Gewessler, ha anunciat que a partir d'aquest divendres es posa a la venda el denominat Klimaticket  [bitllet climàtic], una mesura que pretén fer més atractiu el transport públic i reduir així l'ús dels vehicles privats, més contaminants. En concret, es tracta d'un abonament anual de 1.095 euros que permet fer servir tota la xarxa de transport públic del país (trens, autobusos, tramvies i el metro de Viena), que es posarà en marxa el 26 d'octubre.

El bitllet climàtic era una de les promeses electorals del partit ecologista austríac quan el 2020 va entrar a la coalició de govern amb el Partit Popular d'Àustria (ÖVP), liderat per Sebastian Kurz, canceller des del 2017 (amb un parèntesi de mig any entre el juny del 2019 i el gener del 2020 en què va governar un executiu de transició). La iniciativa s'ha fet realitat després de mesos de negociacions amb els nou estats federats i les empreses regionals de transport públic dels tres estats més a l'est del país centreeuropeu. A l'agost, el govern va anunciar el pla, però sense l'adhesió d'aquestes tres zones, les més poblades (incloent-hi Viena), que finalment s'hi han sumat. A la pàgina web oficial per promocionar aquesta iniciativa, el govern austríac assegura que el Klimaticket no és només un bitllet de transport, sinó que també és "el bitllet amb el qual tots junts podrem aconseguir els objectius climàtics de París".

Agenda mediambiental

Per als Verds austríacs, la posada en marxa del bitllet suposa un impuls a la seva agenda mediambiental. "Crec que es pot veure com n'estic, de contsnta. És un gran dia per al clima i el transport", va dir Gewessler, que abans de ser ministra era una prominent activista mediambiental. Del 2014 al 2019, va liderar l'organització ecologista Global 2000, que va encapçalar, entre d'altres, una campanya contra les centrals elèctriques de carbó. L'abril de l'any passat, ja amb els Verds al govern, Àustria va tancar oficialment la seva última planta de carbó, un "pas històric", segons va dir llavors Gewessler, que va anunciar que el 2030 el país comptaria només amb electricitat 100% verda.

L'entrada dels Verds a la coalició governamental va suposar un gir en l'agenda política del país, després d'una legislatura en què el Partit Popular va governar amb el partit d'ultradreta FPÖ. Entre els compromisos signats per la formació de l'executiu figurava la neutralitat d'emissions abans del 2040 i que tota l'electricitat procedeixi de fonts renovables en una dècada. També hi tenia un lloc destacat el foment del trànsit ferroviari i l'aplicació de mesures per desincentivar els vols en avió, com ara una taxa per encarir els vols de curta distància. De fet, el capítol climàtic era el més extens del document, que també estableix que totes les propostes legislatives s'hauran de revisar amb la lupa mediambiental per comprovar-ne l'impacte climàtic.