Israel anuncia que obrirà el pas d'Erez a Gaza després de la pressió de Biden

WashingtonLa primera trucada entre el president estatunidenc, Joe Biden, i el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, després que tres míssils israelians matessin set cooperadors de l'ONG World Central Kitchen ha estat dura. Biden ha remarcat al seu aliat que els atacs als treballadors humanitaris i la situació general de Gaza "són inacceptables" i l'ha advertit que si no redreça la situació hi haurà conseqüències. La reacció d'Israel no s'ha fet esperar. Hores després de la trucada, Washington ha anunciat que Tel-Aviv obrirà un altre pas per permetre l'entrada d'ajuda humanitària a Gaza.

El comunicat emès per la Casa Blanca explica que les mesures anunciades pel govern israelià inclouen el compromís d'obrir el port d'Ashdod i el pas fronterer d'Erez per crear una nova ruta perquè l'ajuda humanitària arribi al nord de Gaza i per incrementar els enviaments directes de Jordània a Gaza. Els EUA celebren la notícia, però exigeixen que "ara s'ha d'implementar plenament i ràpidament". Poc després que ho hagi anunciat Washington, el gabinet de guerra israelià també ho ha confirmat en un comunicat.

En la conversa de dijous al matí, el president nord-americà va advertir al primer ministre israelià que el seu suport dependrà de les seves accions a Gaza. "[Biden] ha deixat clar que la política nord-americana respecte a Gaza serà determinada per la nostra avaluació de l'acció immediata en aquests passos", deia la Casa Blana en un comunicat enviat poc després que acabés la trucada telefònica. Sota aquesta advertència, Biden també va remarcar a Netanyahu la necessitat d'anunciar "un alto el foc immediat" per poder estabilitzar la zona i enviar-hi l'ajuda necessària. En el nou comunicat per anunciar l'obertura d'un nou pas, els Estats Units han tornat a recordar que les seves polítiques respecte al conflicte de Gaza dependran de com actuï Israel. La repetició d'aquesta advertència pot ser vista és un missatge cap a Israel perquè no es relaxi: Washington valora el gest, però continuaran fent pressió.

Ha estat la primera vegada que Biden s'ha expressat tan clarament sobre la possibilitat que si Israel no comença a fer canvis per protegir la població civil podria haver-hi conseqüències. La trucada de dijous suposa un augment de la pressió retòrica que està fent Washington sobre Tel-Aviv, encara que de moment els EUA continuen enviant armes a Israel. Aquest dijous es va fer públic que, el mateix dilluns que l'exèrcit israelià matava els set treballadors de l'ONG nord-americana, els Estats Units havien aprovat l'enviament de més d'un miler de bombes. El cap de setmana passat també es va destapar que l'administració Biden havia aprovat en secret l'enviament de 2.000 bombes i 25 caces de guerra a l'estat hebreu.

Quan dimarts a la nit Biden va fer el primer comunicat en què deia que estava "indignat" i acusava Israel de no estar fent prou per protegir els civils, es podia intuir que l'atac sobre els set cooperadors (i no la mort de més de 33.000 palestins) podria acabar sent un punt d'inflexió per a les relacions. En un intent en va, Netanyahu i altres funcionaris israelians es van afanyar a demanar disculpes pel que van descriure com una identificació errònia dels objectius.

La trucada d'aquest dijous entre els dos líders ha acabat sent la consolidació del canvi de postura respecte a Tel-Aviv. L'última vegada que els dos socis es van trucar, Biden va optar per un to més diplomàtic, malgrat la tensió, i va remarcar a Israel la seva preocupació sobre la situació dels civils a la Franja. De bones maneres, va deixar-li caure que una ofensiva sobre Rafah, on s'acumulen més d'un milió de palestins que han fugit de les bombes sobre el nord de Gaza, suposaria travessar una línia vermella.

Paral·lelament a la conversa entre Biden i Netanyahu, el secretari d'Estat dels EUA, Antony Blinken, va reconèixer que l'atac d'aquesta setmana als treballadors de WCK "no ha estat el primer incident d'aquest tipus" i va avisar que "ha de ser l'últim". Blinken havia viatjat a Brussel·les per assistir a una reunió de ministres d'Exteriors de l'OTAN i des d'allà va apel·lar a Israel a no rebaixar-se al nivell de Hamàs: “Israel no és Hamàs”.

Relació deteriorada

El deteriorament de les relacions entre Biden i Netanyahu s'ha fet evident al llarg de l'últim mes amb les constants anades i vingudes entre els dos dirigents. L'últim avís que els Estats Units van enviar al primer ministre israelià va ser l'abstenció durant la votació del Consell de Seguretat de l'ONU que va permetre l'aprovació de la petició d'un alto el foc a Gaza. El gest no se li va posar gens bé a Netanyahu, que a última hora va cancel·lar la visita de la delegació israeliana als Estats Units per parlar precisament sobre la situació de Rafah.

Ara ha estat Biden qui ha dit directament a Netanyahu que és necessari un "alto el foc immediat" per poder estabilitzar la zona i portar-hi ajuda humanitària. A diferència del que es podia esperar, el primer ministre israelià no ha pegat cap cop sobre la taula i ha respost amb l'anunci de l'obertura d'aquest nou pas per poder enviar ajuda humanitària. El gest d'Israel pretén desinflamar la situació quan ja comencen a sonar algunes veus entre els demòcrates del Congrés que plantegen la qüestió de si han d'utilitzar el seu pes per aplicar restriccions als enviaments d'armes a l'estat hebreu.

Biden sempre ha tingut una molt bona relació personal amb el fundador de l'ONG WCK, el xef espanyol José Andrés. Però, més enllà del simbolisme personal que hagi pogut tenir aquest atac als voluntaris de l'ONG, la pressió internacional i la provinent de les files internes del partit demòcrata s'ha fet notar sobre el president. Fa temps que l'administració nord-americana carrega sobre les espatlles les crítiques per la seva complicitat amb la fam i la destrucció que pateix la població de Gaza i és per això que des de Washington estan treballant per adoptar un paper més constructiu respecte al conflicte.