Avions fantasma i falsos atemptats, la desinformació es refina en la guerra Israel-Iran
Centenars de 'fake news' circulen a les xarxes socials sobre un conflicte bèl·lic que té també una dimensió de lluita pel relat
DamascUnes hores després de l’atac sorpresa d’Israel contra l’Iran que va desencadenar la guerra actual entre els dos països, la Rola, una jove resident a Damasc, va esclatar de joia. “Els iranians han abatut dos avions israelians i han capturat una de les pilots! Ara per fi reben el que es mereixen!”, comentava, amb la vista enganxada a la pantalla del mòbil. La font era la premsa iraniana, i a les xarxes fins i tot van compartir imatges dels presumptes caces bombarders abatuts i de la pilot arrestada. Tanmateix, la notícia va acabar sent una més dels centenars de fake news que circulen aquests dies a les xarxes socials sobre un conflicte bèl·lic que té també una dimensió de lluita pel relat.
Les imatges falses més repetides són d’explosions i de destrucció d’entorns urbans, tant a Israel com a l'Iran. En alguns casos es tracta de fotografies o vídeos reals, però que corresponen a altres països i contextos. També hi ha imatges fetes amb intel·ligència artificial. I és que si bé la propaganda és una vella arma de guerra, mai no havia arribat als actuals nivells de sofisticació, que fan que fins i tot alguns mitjans de comunicació seriosos piquin l’ham i les reprodueixin.
Entre les fake news més originals, figura la que assegurava que hi havia hagut un atemptat en un búnquer israelià i instava la ciutadania a no anar-hi, una mentida que podria haver provocat víctimes en plena ofensiva de míssils balístics iranians. També a Israel, una altra apuntava a un accident en una planta química de Haida. A l’Iran, un vídeo mostrava desenes d’iranians ballant al costat dels seus vehicles, però no era per celebrar el bombardeig contra Israel, com s’afirmava, sinó que eren fotos del 2023.
La mentida d’un abast més geopolític era el vídeo d’un presumpte general pakistanès que afirmava que el seu país estava disposat a entrar en la guerra, amb el seu arsenal nuclear inclòs, si Israel llançava una bomba nuclear a l’Iran. La notícia va generar debat als cafès de Damasc. “Si el Pakistan hi entra, després vindrà la Xina. Això pot ser la Tercera Guerra Mundial. Els EUA s’han equivocat greument”, sostenia el George, un empresari cristià de Damasc, que basava tota la seva anàlisi de l’evolució del conflicte en una notícia que mai va ser. De fet, curiosament, el cap de l’estat major del Pakistan, Asim Munir, era en aquell moment de visita a Washington.
Postureig per guanyar clics?
No sempre és fàcil identificar quin és l’objectiu de cadascuna de les campanyes de desinformació. En alguns casos, ni tan sols són de tipus polític, sinó que més aviat busquen atraure clics i seguidors. En d'altres, s’intenta deslegitimar l’adversari atribuint-li crims de guerra. En el cas dels avions abatuts, sembla evident que es tractava d’elevar la moral dels iranians i sembrar els dubtes entre la ciutadania d'Israel sobre la seva superioritat militar. L'organització de verificació israeliana Fake Reporter va identificar d’on provenia la imatge de la pilot arrestada. És Daniela Figueroa, pilot de l’exèrcit xilè.
“La desinformació és un metarisc per a la humanitat. Si no es contraresta, impedeix que les nostres societats puguin fer front als desafiaments econòmics i polítics als quals s’enfronta”, explicava Achiya Schatz, el fundador de Fake Reporter, en una entrevista de fa uns mesos en què explicava que l’organització va haver de crear un comitè d’emergència a l’inici d’una altra guerra, la de Gaza, que també va donar peu a intenses campanyes de desinformació.
Per bé que en teoria Israel disposa d’un avantatge en la batalla de la desinformació gràcies a la seva superioritat tecnològica, i a un exèrcit de trols i seguidors influencers a Occident, l’Iran ho compensa parcialment gràcies al suport d’activistes de l’anomenat Sud Global.
El fet que les bombes israelianes hagin assassinat amb gran precisió bona part de la cúpula militar del país ha generat un clima de paranoia que la desinformació només ha augmentat. “De seguida vam fugir a les muntanyes. Estan circulant rumors sobre espies estrangers, i hi ha controls per tot arreu. Tenim molta por”, explica una jove iraniana casada amb un ciutadà europeu que prefereix guardar l’anonimat per qüestions de seguretat. Dijous fonts de seguretat van anunciar l’arrest de 24 persones acusades d’espiar per a Israel.