Alerta per tuberculosi: la malaltia s'escampa per culpa de les retallades de Trump

NairobiDalvin Modore camina com si tingués vidres trencats sota els peus. Trepitja amb cautela, encorbant les seves fràgils espatlles davant l'anticipació del dolor. Els pantalons li van tan amples que se'ls ha d'aguantar mentre camina per la seva petita granja a l'oest de Kenya. Modore té tuberculosi. Als 40 anys, és un home alt que ha perdut 50 quilos de pes. Té una tos forta i a vegades vomita sang. Tem que la malaltia el mati i està desesperat per rebre medicaments per tractar-se.

Modore és un dels milers de kenyans i centenars de milers de persones de tot el món amb tuberculosi que han perdut l'accés als tractaments i les proves des que l'administració de Trump ha tallat l'ajuda estrangera i ha retirat el finançament dels programes de salut arreu del món, ja fa algunes setmanes. Com aquest kenyà, molts han emmalaltit greument. Mentre fan la seva vida, esperant amb esperança, escampen la malaltia a altres persones del seu voltant.

Tot el sistema de trobar, diagnosticar i tractar la tuberculosi –que mata més persones a tot el món que qualsevol altra malaltia infecciosa– s'ha col·lapsat a desenes de països d'Àfrica i Àsia des que el president nord-americà Trump va ordenar la congelació de l'ajuda el 20 de gener, el dia que va prendre possessió del càrrec. L'any passat, els Estats Units van contribuir amb prop de la meitat del finançament de donants internacionals a la cura de la tuberculosi, i a Kenya finançaven una sèrie d'elements essencials. Recentment, l'administració Trump va anunciar que altres països hauran de contribuir amb una proporció més gran als programes de salut globals. Segons diuen, els EUA estan avaluant els contractes d'ajuda exterior per determinar si són d'interès nacional.

Tot i que alguns dels programes de tuberculosi poden sobreviure a la llarga, cap ha rebut diners durant mesos. Els familiars de les persones infectades no reben teràpia preventiva. Els adults infectats comparteixen habitacions en blocs d'habitatges de Nairobi i els nens infectats dormen de quatre en quatre en un llit amb els seus germans. Els pares que van portar els seus fills malalts a fer-se la prova el dia abans de la investidura de Trump encara estan esperant saber si els seus fills tenen tuberculosi. I les persones que tenen la tuberculosi amb una variant quasi resistent als medicaments no estan sent tractades.

En Modore comparteix llit amb el seu cosí a casa seva i amb quatre familiars més. Tots han vist com emmalaltia i s'aprimava, i temen també per la seva pròpia salut. Tot i ser totalment tractable, la tuberculosi es va emportar 1,25 milions de vides el 2023, l'últim any del qual es tenen dades. Si la tuberculosi comença a propagar-se desenfrenadament, persones de tot el món podrien estar en risc.

El principal esforç per a la recerca en tuberculosi s'ha acabat. L'agència mundial d'adquisició de medicaments per a la tuberculosi ha perdut els fons i, tot i que se'ls va dir que els recuperaria, això encara no ha passat. Stop Tuberculosi, el consorci mundial de grups governamentals i de pacients que coordina el seguiment i el tractament de la tuberculosi, es va cancel·lar. I malgrat que el govern nord-americà revertís la decisió, el consorci encara no ha recuperat els fons.

La paralització del finançament

Els Estats Units no pagaven tota l'atenció mèdica de la tuberculosi a Kenya, però finançaven les partides crítiques. I n'hi va haver prou amb congelar-les per aturar tot el sistema. Els Estats Units pagaven, per exemple, els conductors de motos, que guanyaven prop d'1 dòlar per transportar una mostra presa d'una persona amb una presumpta infecció de tuberculosi per examinar-la en un laboratori. Els conductors van ser acomiadats el primer dia de la retallada de finançament, de manera que es va aturar el transport de mostres.

Els Estats Units pagaven alguns equips de laboratori utilitzats per processar proves. En molts llocs, el processament es va aturar. Els Estats Units pagaven l'internet que permetia que molts llocs d'assajos enviessin els resultats a pacients llunyans a través dels membres de la comunitat local que ja han superat la malaltia, coneguts com a campions de la tuberculosi. Així, fins i tot quan els pacients van trobar una manera d'enviar mostres a un laboratori, la notificació dels resultats es va aturar. Sense proves que confirmin si una persona està infectada i quin tipus de tuberculosi té, els membres de la família no poden començar una teràpia preventiva.

Els Estats Units pagaven les proves que necessiten els pacients abans de començar el tractament per a la tuberculosi multiresistent, per assegurar-se que el seu cos podia tolerar medicaments forts. Aquestes proves poden costar 80 dòlars o més, una xifra fora de l'abast de molts pacients. Sense les proves, els metges no saben quins fàrmacs prescriure als pacients més greus. Es van aturar les receptes.

Evaline Kibuchi, la coordinadora nacional de l'Associació Stop Tuberculosi a Kenya, augura que només passaran tres mesos abans que les infeccions i les morts per tuberculosi augmentin. "Però ni tan sols sabrem la xifra de noves morts, perquè tota la recollida de dades rebia el suport de l'U.S.A.I.D. [el programa d'ajuda al desenvolupament del govern nord-americà]", diu. Però arreu de Kenya, els defensors de la comunitat han continuat treballant, sense cobrar, cobrint els costos per intentar arribar als pacients i lliurar diagnòstics.

Les dificultats per tractar un malalt

La tos constant de Modore va cridar l'atenció del veïnat al gener. Doreen Kikuyu, la campiona de la tuberculosi de la seva zona, li va recollir una mostra d'esput i va utilitzar el sistema de la moto per enviar-la a diagnosticar al laboratori. Quan van arribar els resultats, l'administració Trump havia congelat el sistema. Kikuyu no va poder aconseguir fons perquè una moto la portés a casa de Modore per informar-lo. "Però no podia deixar-lo sense saber la resposta", diu. "Així que em vaig posar a caminar".

L'anàlisi del laboratori, relata, no deia si tenia una variant de tuberculosi resistent als fàrmacs, de manera que necessitava més proves abans de començar amb la medicació adequada. Però hauria de pagar 1.000 xílings kenyans (uns 8 euros) per enviar una mostra al laboratori regional que pogués fer aquesta prova. Per pagar-los, potser hauria de vendre un pollastre, un dels seus pocs recursos.

Finalment, Kikuyu va aconseguir reunir els diners, recollint donatius de treballadors sanitaris acomiadats i de veïns. Va enviar la mostra al laboratori i va rebre bones notícies: Modore no tenia una variant resistent als medicaments i podia prendre els estàndard. Però no hi havia ningú que els prescrigués. Els membres del personal de la clínica estaven finançats pels Estats Units i ara estaven acomiadats. Kikuyu estava en un punt mort, sabent que Modore estava greument malalt.

Va insistir a un funcionari del govern local que era metge perquè el busqués a l'hospital i li prescrigués els medicaments des del magatzem –tancat– de la clínica. Va reunir més diners per traslladar Modore a la clínica amb una moto. Mentre el veia somriure i prendre les primeres pastilles, va sentir una onada d'alleujament.

Però immediatament, es va enfrontar a una nova preocupació: la seva família i els seus veïns propers, una dotzena de persones, necessitaven iniciar una teràpia preventiva per protegir-se també de la malaltia. La clínica estava tancada. No hi havia metges i Modore no podia tornar a casa seva. "És un problema", explica Kikuyu cansada. "Però hem d'arribar a aquesta família". Perquè el tractament de la tuberculosi funcioni, els pacients han de prendre els medicaments cada dia, sense interrupcions, durant mesos.

Un futur incert per als malalts de tuberculosi

El sistema de tractament de la tuberculosi a Kenya ja no era gaire potent abans que els Estats Units retiressin el suport: el país va tenir prop de 90.000 noves infeccions l'any passat. Els laboratoris es van quedar sense subministraments per fer proves moleculars i sovint es va diagnosticar malament les persones.

Els campions de la tuberculosi, de fet, formaven part d'una estratègia de baix pressupost i d'alt impacte per canviar aquesta tendència. Des de la congelació de les ajudes, han adquirit una importància enorme. A la desordenada ciutat de Busia, a l'oest de Kenya, una campiona anomenada Agnes Okose utilitza els diners que guanya amb la seva parada d'aperitius per finançar els viatges que fa per recollir diagnòstics i mostres d'esput i lliurar-los a un laboratori de la ciutat. "Jo mateixa soc una supervivent de la tuberculosi; no puc deixar que la gent es mori", va dir.

Les retallades d'ajuda també han paralitzat una xarxa de clíniques creades a tot Àfrica fa dues dècades i que formen part del Pla d'Emergència per a l'Alleujament de la Sida del president George W. Bush. Aquelles clíniques permetien evitar els fràgils sistemes de salut locals –sovint corruptes– i medicar ràpidament els pacients amb fàrmacs que salven vides. Vint anys més tard, encara eren independents, i tenien personal pagat pels Estats Units. Ara els funcionaris sanitaris africans lluiten per incloure aquests pacients al sistema mèdic habitual: un creixement del 40%, en instal·lacions que ja estaven sobresaturades. A més, com que tots els casos de tuberculosi i VIH s'han derivat a clíniques segregades durant anys, els metges de les instal·lacions locals no coneixen els protocols, els efectes secundaris ni els símptomes del tractament.

Abigael Wanga, que viu en un poble del comtat de Busia, té cinc fills. Dos han pres tractament contra la tuberculosi durant un any. Però tant Philemon, de 8 anys, com la seva germana Desma, de 3, encara tenen mal de pit i tos, i no tenen gana. Okose tem que tinguin una variant resistent als medicaments. Va recollir mostres d'esput d'ells dos i dels seus tres germans el dia abans de la investidura de Trump. Les mostres estan congelades i els cinc infants continuen dormint sota una única manta cada nit.