Defensa
Internacional 15/10/2022

Alemanya reitera que ha convidat Espanya a formar part de l'escut antimíssils europeu

El ministeri de Defensa d'Alemanya contradiu el govern espanyol, que assegura que no va rebre cap oferta

ARA
3 min
El canceller alemany, Olaf Scholz.

MADRIDAlemanya insisteix. El govern que presideix Olaf Scholz afirma que sí que ha convidat Espanya a formar part de l'escut antimíssils europeu. Un portaveu del ministeri de Defensa alemany ha afirmat a Europa Press que "per descomptat" que Espanya compta amb una oferta per formar part d'aquest acord entre 15 països que té com a objectiu reforçar la seguretat continental. La versió del govern de Scholz, doncs, es torna a contradir amb el que ha exposat fins ara el govern espanyol. Fa deu dies, la ministra de Defensa, Margarita Robles, desmentia que el govern alemany hagués fet la proposta a l'espanyol, però afirmava que si arribava aquesta proposta, l'executiu de Pedro Sánchez "l'estudiaria".

Espanya va participar a l'agost en un debat al més alt nivell en què es va abordar aquest escut antimíssils europeu que, finalment, fins a catorze països de l'OTAN i Finlàndia –que ha iniciat l'adhesió– han acordat començar a crear. Es tracta d'un sistema de defensa antiaeri que ha capitanejat Alemanya en què els estats comprarien nous equips de defensa conjuntament per interceptar atacs aeris i agruparien els que ja tenen adquirits o en funcionament, segons el que es va acordar dijous.

Després de la reunió dels ministres de l'OTAN de dijous a Brussel·les, Robles va dir que no havien rebut cap "petició expressa" per participar en l'escut i considerava que actualment el paper d'Espanya a l'OTAN era el "procedent". En tot cas, no tancava la porta que si s'oferia l'opció, s'estudiaria. A més, la ministra afegia que "el que s'ha firmat [l'escut antimíssils] és una carta d'intencions, una voluntat d'estudiar la possibilitat que en dos, tres o quatre anys hi pugui haver un escut en una zona que ja està protegida. L'OTAN ja el té, els països que en formem part ja tenim aquesta protecció", reiterava.

Alhora, Robles anunciava que l'estat espanyol enviarà a Ucraïna almenys quatre llançamíssils Hawk addicionals per reforçar la seva defensa aèria i es va oferir a tenir un paper important en la missió d'entrenament a l'exèrcit ucraïnès que està preparant la UE i que està previst que s'aprovi definitivament aquest dilluns.

Scholz va obrir la porta a la creació d'un nou escut aeri europeu per primera vegada aquest estiu a Praga i va subratllar que, més enllà d'augmentar la defensa en plena guerra d'Ucraïna i de conflicte entre Occident i Rússia, "seria més rendible" econòmicament per als aliats.

Visita a Berlín

De fet, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha estat aquest divendres i dissabte de visita a Berlín en el marc del congrés del Partit Socialista Europeu (PSE). Sánchez ha reafirmat la necessitat d'una "unitat europea" per fer front a la guerra a Ucraïna, però no ha fet referència a l'escut antimíssils aprovat. "Cal donar una resposta unitària davant una guerra en què s'ha de distingir entre on neix l'agressió i qui la pateix", ha dit, i ha demanat continuar amb l'ajuda econòmica, humanitària i militar al poble ucraïnès.

El president del govern espanyol ha aprofitat l'avinentesa per defensar l'excepció ibèrica o topall al preu del gas que, precisament, els estats membres sembla que per fi estan disposats a negociar. De fet, Alemanya és un dels països que s'ha mostrat més contrari a aquesta opció. Sánchez fa temps que defensa aquesta via com un pas més cap a la reforma del mercat energètic a escala europea, així com la millora de les interconnexions entre la península Ibèrica i Europa o gravar les grans empreses "que guanyen molts diners amb cada crisi", com les energètiques.

stats