Alarma a Kíiv per la suspensió de l’enviament d’armes dels Estats Units
Ucraïna resisteix l'ofensiva de Putin, que s'encalla al nord però avança a l'est
MoscouInquietud a Ucraïna després que els Estats Units hagin anunciat que interrompen alguns enviaments d'armes previstos. El govern de Volodímir Zelenski tem que aquesta decisió esperoni Vladímir Putin a intensificar els atacs contra Kíiv. "Qualsevol retard en el suport a les capacitats defensives d'Ucraïna només animaria l'agressor a continuar la guerra i el terror, en lloc de buscar la pau", ha advertit el ministeri d'Exteriors ucraïnès. La Casa Blanca justifica aquest moviment per la preocupació que els arsenals militars nord-americans estiguin caient a nivells massa baixos.
El ministeri de Defensa ucraïnès s'ha mostrat sorprès per la situació i ha demanat explicacions al Pentàgon. Segons la cadena NBC, els lliuraments que s'estan ajornant podrien incloure míssils antiaeris Patriot, municions i llançagranades. Això, en un moment en què l'exèrcit ucraïnès cada cop té més problemes per repel·lir la pluja diària de míssils i drons russos. Des del Kremlin, de fet, han rebut la notícia amb satisfacció. El seu portaveu, Dmitri Peskov, creu que "com menys armament se subministri a Ucraïna més s'acostarà el final de l'operació militar especial".
Malgrat això, no és esperable un gran cop d’efecte que capgiri l’equilibri de forces al front d’Ucraïna a curt termini. Els últims informes dels analistes militars coincideixen que l’ofensiva de l’exèrcit rus d’aquest estiu, amb què Putin confiava plantar-se a la taula de negociacions amb les millors cartes possibles, s’ha aigualit en les últimes setmanes. Ara bé, mentre al nord-est, a la regió ucraïnesa de Sumi, les tropes de Zelenski han frenat els soldats russos, a l’est, a Donetsk i Dnipropetrovsk, les tropes de Moscou avancen de manera substancial i, a més, donen per controlat el 100% de Luhansk.
Des que va aconseguir expulsar els soldats de Kíiv de la regió russa de Kursk, a finals d’abril, el Kremlin ha acumulat prop de 50.000 homes a la zona fronterera ucraïnesa de Sumi. L’objectiu, allunyar l’artilleria enemiga del territori rus i obligar Zelenski a concentrar-hi més recursos. Rússia va intensificar els atacs contra aquesta regió durant la primavera, però l’ofensiva sembla haver arribat a un punt mort, fins a l’extrem que, en els últims dies, el comandant en cap de les forces armades d’Ucraïna, Oleksandr Sirski, va poder afirmar que la línia de contacte s’havia estabilitzat.
Les tropes russes es troben a una vintena de quilòmetres de la ciutat de Sumi i superen numèricament les ucraïneses en una proporció de tres a un, però la recent incorporació d’unitats d’elit de Kíiv els ha permès fins i tot recuperar terreny. Segons fonts de l’exèrcit ucraïnès citades pel Wall Street Journal, Moscou és capaç de suportar unes 300 o 400 baixes diàries i, malgrat això, continuar suplint-les amb nous reservistes.
Aquesta acumulació de forces al nord ha permès que al sud-est, a Donetsk, l’exèrcit rus hagi consolidat un ritme alt de conquesta. Segons dades del projecte d’anàlisi ucraïnès DeepState, durant el mes de juny, les tropes de Moscou van avançar prop de 140 quilòmetres quadrats en aquest territori, més que en qualsevol altre. Els experts militars adverteixen que “la defensa [ucraïnesa] continua ensorrant-se ràpidament i l'enemic està fent progressos significatius”. Kirill Mikhàilov, analista del Conflict Intelligence Team, també reconeix al mitjà independent rus Agentstvo que “gairebé no hi ha altres zones on la situació sigui tan crítica”.
L'enclavament clau de Pokrovsk
L’exèrcit rus fa mesos que intenta capturar la ciutat de Pokrovsk, un enclavament vital de Donetsk perquè connecta el front amb l’oest, cap a Dnipró i Kíiv, i és clau per al transport de tropes, l’evacuació de ferits i el subministrament d’armes. Segons l’exèrcit ucraïnès, Rússia assetja la ciutat (abans de la guerra d’uns 60.000 habitants) amb més de 110.000 soldats. La pèrdua d’aquesta localitat suposaria un cop dur per a Zelenski, ja que aplanaria el camí a les tropes del Kremlin cap als últims bastions ucraïnesos de Donetsk: Sloviansk i Kramatorsk.
En aquest esforç, l’estratègia de Moscou passa ara per penetrar en una regió que limita a l’oest amb Donetsk, Dnipropetrovsk. DeepState confirmava aquest dilluns el que fa setmanes que l’exèrcit rus proclama, que està progressant dins d’aquest territori per primera vegada des que va començar la guerra. Segons els analistes, però, es tracta encara d’una “zona grisa”, és a dir, en disputa. Si es manté l’avenç rus, Mikhàilov adverteix que les línies de subministrament de les unitats ucraïneses es veuran afectades en direcció a Pokrovsk.
També aquest dilluns el líder de l’autoanomenada República Popular de Luhansk, Leonid Pasétxnik, va anunciar el control total de la regió per part de les tropes de Moscou. Ara bé, ni el Kremlin se n’ha penjat la medalla, ni Kíiv ho ha admès, ni n’han informat els analistes militars. Putin feia mesos que assegurava que els seus soldats dominaven el 99% d’aquesta zona del Donbàs i, si es confirma, la seva conquesta definitiva haurà trigat més del que ell preveia. De fet, fa tres anys, el juliol del 2022, Rússia ja va donar per totalment ocupat Luhansk i, setmanes després, Ucraïna va reconquerir-ne una part.
Dubtes sobre la capacitat russa
Sigui com sigui, altres experts militars treuen ferro a l’ofensiva russa. “Només és la continuació del que han estat fent a la primavera”, explica al Telegraph Angelica Evans, especialista de l’Institut per a l’Estudi de la Guerra. “Des dels primers mesos de la guerra no han demostrat realment que puguin avançar tan ràpidament i generalitzadament com necessitarien per conquerir aquestes ciutats”, afegeix.
Fins i tot els sectors més radicals del nacionalisme rus feia dies que auguraven uns resultats discrets a l’ofensiva del Kremlin. Des de la presó, el coronel Ígor Guírkin, condemnat per les seves crítiques a Putin, escrivia el 19 de juny que l’avenç sobre Sumi quedaria “encallat en les següents dues o tres setmanes” i aniria “al mateix ritme de caragol que al Donbàs”. Segons el militar, només hi ha dues opcions: arribar a la tardor “amb les mateixes posicions o amb posicions empitjorades”.