Qui atén la creixent necessitat d’aigua que tenen els pagesos?

PalmaLes Illes han viscut el juny més càlid des del 1961, amb una anomalia tèrmica de 3,3 graus per damunt de la mitjana. Aquest augment de temperatura s’afegeix a la dura situació que passa el camp de les Balears que ja ha patit en primera persona –i encara ho fa– les conseqüències del canvi climàtic: la sequera, la baixada de producció d’algunes varietats i l’increment del risc en els animals de patir malalties, entre d’altres. Els pagesos es veuen obligats a assumir pèrdues i, a més, a fer inversions per intentar pal·liar tant com sigui possible els efectes dels fenòmens climàtics adversos. “He hagut d’instal·lar dutxes per a les vaques perquè ho passen molt malament amb la calor. No mengen i només estan en terra”, explica la presidenta de la Unió de Petits Agricultors i Ramaders de les Balears (Upa), Joana Mascaró.

A aquesta situació s’hi afegeix que “el Govern no fa res per combatre aquest canvi de temps”, denuncia el president d’Unió de Pagesos de Mallorca, Sebastià Ordines, en un vídeo que el sindicat ha pujat a les xarxes socials recentment. Ja ha passat un any i mig d’ençà que l’Executiu va emprar per única vegada una eina que té per minimitzar els efectes dels fenòmens meteorològics adversos: la Mesa del Canvi Climàtic. “En teoria, hauria de ser la mare de totes les meses”, reclama el president de l’Associació Agrària de Joves Agricultors de les Illes (Asaja), Joan Company. Arran del vídeo de denúncia d’Unió de Pagesos, el director general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Fernando Fernández, ha convocat la Mesa el pròxim 30 de juliol. “Ja feia temps que pensava en el tema, però no puc amagar que el vídeo del sindicat agrícola em va animar a reunir-la amb més urgència”, reconeix Fernández a l’ARA Balears.

També admet que els pagesos tenen raó i considera que “s’hauria d’haver convocat abans”. Ara bé, apunta que “això no vol dir que el Govern no n’hagi fet res”. I afegeix que l’Executiu té “10 grups més de treball” i que ha de pensar “en una dinàmica diferent de les reunions”. De fet, segons considera Company, “totes” les trobades a les quals ha assistit per tractar la problemàtica del canvi climàtic han estat “poc operatives”.

Però els pagesos no només carreguen contra la Conselleria d’Agricultura per la seva “inacció” davant el canvi climàtic. També ho fan amb les polítiques urbanístiques del Govern de Marga Prohens, que amb el vistiplau de Vox ha aprovat la Llei d’obtenció de sòl. Aquesta norma permet construir en sòl rústic en Àrees de Transició que, en nombrosos casos, s’utilitzaven per al conreu. “És just el contrari del que necessita el camp”, opina el coordinador d’Unió de Pagesos, Joan Gaià.

I què necessita el camp de les Illes?

El recurs que més reclama el sector primari davant la situació de sequera que ha patit els darrers anys és l’aigua. Els pagesos reclamen contínuament que l’Executiu planegi estratègies que els permeti accedir a xarxes d’aigua i emprar aigües regenerades per regar els cultius. El president de l’Associació de Productors d’Agricultura Ecològica de Mallorca (Apaema), Miquel Coll, explica que l’augment de la temperatura “fa que els cultius necessitin més aigua” i denuncia que, a causa de la sobreexplotació del sòl “es fan pous per omplir piscines i regar jardins”.

L’aprofitament i l’optimització de les aigües regenerades és una de les qüestions que, segons assegura el director general d’Agricultura, es tractaran a la convocatòria de la Comissió del 30 de juliol. Però els pagesos afegeixen que també s’haurien d’abordar temàtiques com la priorització de cultius que tinguin menys demanda hídrica i la redistribució d’agricultors que actualment tinguin plantacions que, a causa del canvi climàtic, no siguin rendibles, entre d’altres.

Per això, Coll exigeix a l’Executiu que prengui decisions “amb seny i basades en dades objectives”. També retreu que actualment “es fan coses de cara a la galeria” i que “manquen unes dotacions econòmiques per estudiar les dades i les mesures i per fer-ne seguiment”.