Economia
Política  /  Govern 17/09/2022

Les Balears i Madrid tancaran aquest mes els 183 milions del factor d’insularitat

Els dos governs enllesteixen l’execució d’una font de finançament que es podrà reprogramar any rere any segons l’estat de les inversions iniciades

3 min
Un any després de la fotografia de Raixa, el Govern ultima la distribució del factor d’insularitat

PalmaUn any després de la fotografia a Raixa, l’execució del factor d’insularitat està a punt de convertir-se en una realitat. El 23 de setembre del 2021, aquesta finca de Bunyola fou l’escenari on el Govern i el Ministeri d’Hisenda varen escenificar l’acord per establir una quantia anual per a les Balears, inclosa als Pressupostos Generals de l’Estat (PGE), a conseqüència d’aquest factor d’insularitat, com es preveia en el decret del Règim Especial de les Illes Balears (REB) aprovat el 2019. En total, 110 milions d’euros anuals en cinc anys, més una injecció de 73 milions enguany pel retard de dos anys des que el REB va tirar endavant.

El reglament establia que, el primer quadrimestre del 2022, la subcomissió mixta Estat-Govern havia d’aclarir la distribució dels doblers per a enguany i establir el funcionament per al quinquenni següent. Després de cinc mesos d’alentiment, segons ha informat a l’ARA Balears la consellera d’Hisenda, Rosario Sánchez, l’acord “està a punt de formalitzar-se” i podria enllestir-se abans que acabi aquest setembre.

L’excessiva burocratització del procés –amb nombroses propostes i contrapropostes– i la justificació de les inversions han estat els principals motius del retard, sosté Sánchez. “El que hem fet aquest 2022 és justificar els 73 milions per rebre’ls i fer veure que les nostres inversions estan relacionades amb la insularitat, que, al cap i a la fi, a les Balears tot s’hi relaciona pel dèficit que suposa aquest fet”, explica. A banda d’això, l’acord que s’ultima també inclou una proposta de projectes amb vista a l’any que ve.

El que més ha preocupat el Govern, durant les negociacions amb el Ministeri, és que els projectes susceptibles de ser finançats a partir del factor d’insularitat compensin el dèficit d’inversions de l’Estat amb les Illes. “Ha de suposar un salt qualitatiu i quantitatiu en la capacitat inversora”, indica la consellera. “Així ho hem traslladat a l’Estat intensament, hem remarcat que la insularitat ho afecta tot i ha d’implicar un gran bot en aquesta matèria”, afegeix.

Un finançament reprogramable i flexible

La Conselleria d’Hisenda ha prioritzat que la justificació de les inversions sigui reprogramable. Les Balears rebran la injecció de doblers de manera prèvia i aniran justificant la distribució del finançament dels diversos projectes. “Si ho fèiem a la inversa, si acabàvem el 2022 sense l’execució dels 110 milions justificats amb anterioritat, corríem el risc de perdre els doblers”, argumenta Sánchez. Així, es farà una previsió inicial “i, si l’any següent hi ha projectes que van més ràpid del que s’esperava, es reprogramaran les quantitats”. “El factor d’insularitat serà així reprogramable, flexible i s’aprofitarà al màxim”, destaca la titular d’Hisenda.

La Conselleria no ha concretat cap iniciativa pel fet que l’acord amb l’Estat no està tancat al 100%, però sí que ha anticipat que el fons d’insularitat es destinarà íntegrament a projectes que entrin dins el Pla Estratègic d’Inversions 2030, el full de ruta de les Illes per als pròxims vuit anys. “Precisament, aquesta visió estratègica fa que no es pugui improvisar, sinó planificar-ho i tenir un fons flexible per executar-ho”, afirma Sánchez.

El factor d’insularitat serà així la quarta pota de les inversions estratègiques balears, juntament amb els fons propis, els fons europeus Next Generation i l’Impost de Turisme Sostenible (ITS) –més conegut com l’ecotaxa. La finalitat d’aquesta injecció de doblers podrà abastar qualsevol dels quatre grans eixos d’actuació: la diversificació econòmica, la sostenibilitat, la competitivitat –en què entra la digitalització– i la cohesió social. Per tant, el fons d’insularitat està cridat a finançar projectes “significatius”, amb una execució que pot superar els cinc anys, i que s’anirà reprogramant any rere any.

Règim fiscal

Pràcticament enllestit el factor d’insularitat, el Govern se centrarà ara a continuar negociant amb Madrid el règim fiscal, que continua tramitant-se en la Mesa del Congrés a l’espera que el govern espanyol el desbloquegi. En la darrera compareixença al Senat, el cap de l’executiu estatal, Pedro Sánchez, va afirmar que abans que acabi la legislatura –finals del 2023 o principis del 2024– “s’arribaria a bon port” en les negociacions d’aquesta part.

Un dels grans problemes de l’endarreriment, a banda de la pròpia voluntat del govern, és el fet que s’ha de tramitar com a projecte de llei perquè modifica tributs estatals. Tenint en compte que hi ha una complexa Llei d’habitatge que està en el període d’esmenes i la Llei de pressupostos ocuparà gran part del temps legislatiu dels pròxims mesos, possiblement fins a principis del 2023 –almenys– no es podria iniciar el desbloqueig del règim fiscal. Així i tot, la consellera d’Hisenda insisteix que “és un compromís estatal que s’ha de complir”, i mostra “satisfacció” perquè Sánchez “ho digués clarament”.

stats