El xaragall del Verger, pels comellars rosts i esquerps del Barranc

Palma“Es Barranc! Ja ens entenem; sense altra precisió, tothom entén que es tracta del Barranc de Biniaraix. En aquesta fondalada gegantina s’hi han conjuminat la natura i la mà sàvia i artesana de l’home per a crear un paradís, alhora esquerp i flonjo, reclòs i acollidor, ple de silencis i de remors musicals, amb la grandiositat d’un món ciclòpic i la gràcia d’un verger encantat”. Aquestes paraules de Josep Estelrich i Costa, que introdueixen el llibre Barranc de Biniaraix. Guia d’interpretació del medi (Fodesma, Consell Insular de Mallorca, 1994), ens serveixen per prendre consciència de l’entorn natural i cultural cap al qual adreçam les nostres passes en aquesta proposta d’itinerari.

El xaragall del Verger és una coma impressionant que connecta l’antiga alqueria del Barranc, formada actualment per les cases de Can Catí, Can Silles i Can Sivella, amb la Coma de Son Torrella, important cruïlla de comunicació entre els termes de Sóller, Fornalutx i Escorca. Un itinerari rost, complex i molt exigent que consta de dues parts ben diferenciades i que tenen com a punt d’inflexió la mítica font del Verger. Al Barranc s’hi accedeix des de Biniaraix, popular llogaret –especialment pels senderistes– de la vall de Sóller i punt de referència clau dins la Ruta de Pedra en Sec (GR-221). Tant si venim en cotxe particular com en transport públic (consultau-ne línies i horaris al web de Transports de les Illes Balears tib.org), les orientacions de camí parteixen de l’Alqueria del Comte

La ruta

[00 min] Des de Can Bala, casal d’estil modernista construït el 1918, ens posam a caminar en direcció a Biniaraix. Situat vora el pont sobre el torrent de Biniaraix i custodiat per la creu de l’Alqueria del Comte, de 1886, aquest bell edifici, conegut popularment com la Casa Vermella, fita l’entrada a aquest històric llogaret solleric pel carrer d’Ozones. Deixam a la dreta la tafona de Can Det i Can Pons, una de les possessions més antigues d’aquesta part de la vall.

Ràpidament recorrem el breu espai que ens separa de Biniaraix [15 min], on accedim plàcidament pel vell i formós carreró empedrat de Sant Guillem, a l’esquerra del vial principal. Travessam la plaça de la Concepció i pel carrer de Sant Josep ens desplaçam cap a l’entrada del camí del Barranc, entre les rentadores i el casal de Cas Don, del segle XVII. Aquí ja hi trobam els indicadors de la Ruta de Pedra en Sec (GR-221) que ens assenyalen el camí a seguir cap a l’interior d’aquesta pregona fondalada solcada pel torrent de Biniaraix, suma dels torrents de Lofra i del Verger.

Avançam a l’ombra de ses Solanes i als peus dels majestuosos Cornadors fins a l’inici del camí empedrat. Iniciam l’ascens per l’interior del Barranc, assaborint-ne el paisatge icònic, amb marjades i oliverars infinits que s’enfilen fins a tall de cel. Una de les raconades més belles d’aquest espai la configuren ses Voltetes [35 min]. Es tracta d’una zona on el camí salva un desnivell important amb unes giravoltes molt aconseguides i integrades al paisatge. Aviat notam que el camí s’acosta al torrent en un punt on les muntanyes s’estrenyen amb força. És el punt conegut com s’Estret [50 min], un espai de llegenda.

La primera casa important que trobam a l’antiga alqueria del Barranc és Can Silles [55 min]. Aquí deixam el camí principal i prosseguim pel que, a la nostra esquerra, comunica amb la font del Verger i que ens durà a passar vora les cases de Can Sivella. Som a la part baixa d’aquesta impressionant coma, per on discorre un camí inicialment perfectament definit i de gran qualitat constructiva, però que el pas del temps i les successives tempestes l’han malmès de mala manera –marges esbaldregats i arbres caiguts– fins al punt de dificultar-ne el pas en alguns trams, sobretot en haver travessat el torrent del Verger. Algunes fites ens permeten seguir l’orientació del camí cap a la mítica font. El brogit continuat de les aigües que brollen d’aquesta mena de riu subterrani ens ajuden a identificar-ne la ubicació [1 h 35 min], juntament amb la singular vegetació que envolta la zona humida d’una de les fonts més cabaloses de la Serra.

Des de la font del Verger, les dificultats del camí són unes altres: un pendent ben rost i el sinuós i llenegadís traçat de la senda que s’enfila pel coster de la dreta del xaragall. No obstant això, la nostra recomanació és atacar la pujada per l’esquerra de la coma, tan aviat com identifiquem la primera fita sobre un dels rocs que s’amunteguen al centre del xaragall. És una zona de grans blocs per on sembla que va existir alguna mena de camí en el passat. A poc a poc, amb molta paciència i una gran intuïció, anirem guanyant altura enmig del caos de tant de pedreny empès muntanya avall per aquesta esgotadora rosseguera. Un cop superat el primer tram del coster, on el pas s’estreny, el xaragall torna a obrir-se i a fer-se més transitable. Tant si hem pres per un costat o l’altre de la coma, tots els tiranys conflueixen en un mateix punt, al centre del coll de ses Solanes, on el xaragall del Verger s’ajunta amb la coma de Son Torrella [2 h 50 min].

És el moment de recuperar l’alè mentre gaudim de la generosa visió panoràmica que ens regala aquest espai. Fàcilment podem identificar el conjunt de muntanyes que envolten el barranc de Biniaraix, com Lofra, els Cornadors, la serra d’Alfàbia i el massís del Teix. Però encara ens queda una segona fase de la ruta, que ens demana atenció.

Portell de sa Costa

Des del coll de ses Solanes avançam cap a un pas entre paret seca que apunta al nord, sobre el poble de Fornalutx i des del qual obtenim una visió aèria de tota la vall de Sóller i del seu port. Som al lloc conegut com el Portell de sa Costa, a l’inici del camí de na Martorella. Es tracta d’una vella via de comunicació entre el camí vell de Monnàber i la coma de Son Torrella, que salva un gran rost en molt poc espai, molt afectada per les esllavissades i l’arbrat caigut. El primer tram de baixada és clar i no presenta dificultat. A partir de mitjan coster haurem de posar molt d’esment i afinar el nostre sentit de l’orientació. Parau atenció a les fites i altres senyes que us ajudin a identificar el camí. El darrer tram, abans d’assolir la part escalonada i empedrada, és un tirany improvisat entre nombroses soques de pi. Seny i paciència!

[4 h 15 min] El camí de na Martorella desemboca sobre el camí vell de Monnàber, als costers del Marroig. Un cop assolit l’asfalt, hem de baixar en direcció a Biniaraix, a la nostra esquerra. Un poc més endavant, a la dreta [4 h 25 min], trobarem els indicadors de Fornalutx pel camí del Creuer, que obviarem. I tot seguit, l’oliverar de Can Det i la seva mítica i premiada olivera mil·lenària. Entrarem a Biniaraix just per allà on l’hem deixada a l’anada [4 h 55 min]. A partir d’aquí, tan sols ens queda desfer passes fins a l’Alqueria del Comte, on donam per finalitzada la ruta [5 h 10 min].

@Fita_a_Fita