"Portem 20 lligues en 20 anys, eh? Ara ens toca manar a Europa"

Barcelona"Bacallà? Sec! Bacallà? Sec!", es crida a la piscina de l'Atlètic Barceloneta. És el crit dels pescadors per vendre el seu peix ara fa un segle, quan es va començar a jugar a waterpolo a Barcelona. El crit que encara fa abans dels partits un equip de waterpolo que s'ha convertit en el gran Dream Teamde l'esport català modern. Aquest cap de setmana, el Barceloneta viatja a Malta per jugar la final four de la Champions, el trofeu que més es resisteix. La semifinal serà divendres (19.30 h) contra els serbis del Novi Beograd i la final serà diumenge. La segona semi enfronta els hongaresos del Ferencváros, vigents campions, i els francesos del CN Marsella. L'equip mariner ha guanyat les 20 darreres edicions de la lliga espanyola, però només s'ha proclamat campió d'Europa un sol cop, el 2014, quan va derrotar a les piscines Picornell de Barcelona el Radnički Kragujevac. D'aquell equip només en queden dos supervivents, Felipe Perrone i Alberto Munárriz.

"20 lligues consecutives és increïble, eh? Potser la gent ho ha normalitzat, però impressiona. Costa molt tenir la pressió cada any per guanyar, sense poder fallar a la lliga. Així que ara tots volem guanyar a Europa, és el títol més desitjat per tothom al club", explica el jove Biel Gomila (Barcelona, 2006), que viu el seu primer any a l'Atlètic Barceloneta després de fitxar provinent del CN Catalunya. Els veterans li fan broma, no fos que després de dues dècades picant pedra el Biel la guanyi en el seu primer intent. Ell somriu, mig tímid.

"A molts dels meus companys ja els coneixia de la selecció espanyola, perquè amb 17 anys vaig anar a l'absoluta, quan vam guanyar l'Europeu. Va ser increïble. Jugadors com Perrone ajuden molt els joves. Ja no només dins de l'aigua, on pots aprendre molt d'ell, sinó com a persona", diu Gomila, que està fent realitat el seu somni de viure d'aquest esport. "Vaig començar com molts nens als cursets de natació del CN Catalunya, em van dir de provar el waterpolo i ja no he parat. Ara, tenia clar que no volia deixar d'estudiar", diu un jugador que ja té títols amb la selecció i amb el club. Estudiar INEF, com altres esportistes? "No, estudio econòmiques a la Pompeu Fabra", explica un jove corpulent que ha ajudat a fer créixer el joc interior de l'equip entrenat pel croat Elvis Fatović.

Jugar com el Barça

"Som un equip que juga amb alegria, amb un estil basat en la improvisació i la innovació. Aquest és el nostre joc, la nostra identitat, però, al final, també sabem que la defensa és el que guanya campionats. Juguem un waterpolo molt innovador, amb molt protagonisme ofensiu… de vegades fins i tot massa. Hem de saber controlar-nos. Hi ha moments en els quals arribem a marcar una línia de fora de joc que fins i tot fa enfadar l'Elvis Fatović", bromeja el capità de l'Atlètic Barceloneta Felipe Perrone, que es compara amb el Barça de futbol de Hansi Flick. Perrone, de 39 anys, es retira aquest any, i aspira a fer-ho per la porta gran a Malta.

El primer repte serà superar el Novi Beograd, botxí dels mariners en el torn de penals (10-12) en les semifinals del 2023, quan el català Álvaro Granados jugava amb els serbis. Ara juga al Barceloneta. "Són un equip jove, però que porta sempre el partit al límit en qualsevol aspecte, i crec que la clau serà respondre-hi amb intensitat, per respondre amb energia i no fer un pas enrere", opina el vallesà.

Durant aquests 20 anys el Barceloneta s'ha anat reformulant, acomiadant mites i fitxant talent, buscant allargar el cicle guanyador d'un equip que vol ser el primer català o espanyol amb dues corones europees. Fins ara només el CN Barcelona el 1982, el CN Catalunya el 1995 i el Barceloneta el 2014 han guanyat la Champions, un sol cop. Una competició especial, que ara gaudeixen nous protagonistes com Gomila. "El primer any ha estat dur perquè he tingut una lesió de lumbars que m'ha tingut sis mesos sense competir. Per sort no he tingut recaigudes i el final de temporada l'he jugat bé. He pogut debutar a la Champions, on pots jugar a països on aquest esport és una religió, com Hongria, Sèrbia... Hi ha molt d'ambient. En l'única derrota de la temporada a la piscina del Ferencváros hongarès hi havia bombos, megàfons, la gent cridant... Va ser increïble, a mi m'agrada jugar amb aquests ambients. Em motiva. Em recorda l'Europeu de seleccions, on la gent portava sirenes de vaixell a la piscina a Croàcia, una bogeria". A Malta, territori neutral, serà diferent. A Malta pot passar tot, i pot canviar la història del club mariner.