13/10/2022

Un únic pensament per sobre de tot

Voldria escriure sobre el Mundial de la ignomínia. El que començarà d'aquí poques setmanes per a vergonya de tots en el país elogiat per Pep Guardiola, Xavi Hernández i, també, Sergio García. Referents per a alguns que ja no poden donar ni mitja lliçó moral. Un Mundial en què la selecció espanyola no farà ni el mínim acte de protesta en forma de braçal amb els colors de l’arc de Sant Martí. Però ja tindrem temps per criticar-ho: ara toca concentrar-se en el partit més important de la temporada.

Voldria escriure sobre l’acte que la setmana passada va organitzar el Col·lectiu Blanc-i-blau Roger de Llúria amb una taula rodona en què, des de la discrepància positiva i la diversitat, vam debatre sobre la identitat i els reptes del nostre club. Però ja tindrem temps per aprofundir-hi: ara toca concentrar-se en el partit més important de la temporada.

Cargando
No hay anuncios

Voldria escriure sobre la brometa entre Iker Casillas i Carles Puyol. Suposadament futbolistes d’una intel·ligència superior a la mitjana que, amb els seus comentaris homòfobs, han quedat ben retratats i han posat un pany més a l’armari en què molts futbolistes –per pura probabilitat– deuen estar tancats i ben tancats. Però aquest tema tan important ja el tractarem amb atenció en les pròximes setmanes: ara toca concentrar-se en el partit més important de la temporada.

Cargando
No hay anuncios

Voldria escriure sobre el misteri dels porters de l’Espanyol. Com pot ser que tants s’equivoquin tantes vegades. I aquest cop en la cadena d’errades també hi incloc Diego Martínez. No pot castigar cada errada amb un canvi a la porteria. Fer-ho multiplica les possibilitats de repetició. Però em temo que ja tindrem oportunitat de reprendre la qüestió de la maleïda porteria: ara toca concentrar-se en el partit més important de la temporada.

Cargando
No hay anuncios

Voldria escriure sobre l’absurda obsessió mediàtica amb el que en diuen “clàssic”. La culminació d’una competició adulterada en què als altres divuit ens volen com a comparses sobrers. Ganes que organitzin una Lliga eterna per a dos fins a morir d’avorriment. Però d’aquests dos ja en parlaran molt i massa: ara toca concentrar-se en el partit més important de la temporada.

Diumenge és el dia. 18.30 h. Cornellà-El Prat. No és una final, però podríem acabar amb sensació de ser un final. No podem fallar. Hi hem de ser tots amb tota la determinació. Se’ns estan acabant els arguments i s’esgota la il·lusió. No es tracta de recuperar-los diumenge. Només es tracta de mantenir viva l’esperança. Que no és poca cosa.