Les Torres d’en Lluc, empremta del passat d’una època incerta

PalmaEn aquesta ruta exploram una zona de l’illa d’Eivissa especialment autèntica i indòmita. Ens situam en el municipi de Sant Antoni de Portmany, pels voltants del pla d’Albarca, en el cor dels Amunts. El nostre objectiu són les Torres d’en Lluc, a prop del cap dels Mossons. Es tracta d’un peculiar i misteriós jaciment arqueològic. Un recinte fortificat d’època incerta, contaminat en el seu entorn per la presència d’unes rotes del segle XIX, que podria tenir certa relació –per proximitat– amb l’illa Murada, en el port de Sant Miquel. Les recents tempestes han provocat la caiguda de nombrosos arbres que dificulten notablement la localització precisa del jaciment. El darrer tram de ruta requereix bona vista i orientació, tot i que el sender principal és clar i no té pèrdua. El punt d’inici el situam davant l’església de Sant Mateu, fins on podem arribar en bus amb les línies 25A (Eivissa - Port de Sant Miquel) i 27 (Sant Joan - Sant Antoni). Podeu consultar rutes i horaris en el portal web TIB d’Eivissa (eivissa.tib.org).

La ruta

[00 min] Iniciam la caminada des de Sant Mateu d’Albarca en direcció a ponent per la carretera de Santa Agnès de Corona. Deixam el cementeri a l’esquerra [05 min] i continuam pel vial asfaltat fins que fa un revolt molt marcat cap a llebeig. [10 min] Just aquí ens ve de front un camí de terra (oest/nord-oest) que prendrem per travessar el pla d’Albarca ben bé per la seva part central, entre vinyes i figuerals. El carrerany que seguim torna a sortir a la carretera que circumval·la la plana de Sant Mateu [25 min], entre les propietats de Can Cantó de Baix, a l’esquerra, i Sa Tanqueta des Vesí, a la dreta. Giram a l’esquerra i continuam per asfalt només uns metres, perquè immediatament ens tornam a ficar per un camí de terra que de tot d’una passa entre uns xalets.

La nostra ruta avança ara cap a ponent per una pista que aviat ens fa guanyar altura i perspectiva sobre tot el pla d’Albarca. És un tram tranquil i sense gaire trànsit, tan sols afectat pel pas de senderistes i ciclistes i, de tant en tant, qualque vehicle de les persones que tenen empriu per aquella contrada. Després d’uns revolts amb fort pendent assolim un planiol amb tancats de paret seca a banda esquerra del camí [50 min]. Abandonam el camí de terra per continuar la caminada per un altre que trobam a la dreta que ens durà a voltar el turó que tenim a l’esquerra, part de la muntanyola coneguda com el puig del Camp Vell (400 m), part destacada de la mola d’Albarca. [1 h 00 min] Arribam a una mena de bifurcació on el nostre camí tomba a l’esquerra i s’estreny fins a convertir-se en un sender de muntanya, amb marques de pintura blava. Aquest camí, malmès per les darreres tempestes, ens durà a una segona cruïlla, molt important [1 h 15 min]. Ens trobam damunt un coll que separa el puig del Camp Vell, a l’esquerra, del turó sobre el qual trobam les Torres d’en Lluc, a la dreta.

Giram cap a gregal i ascendim suaument fins a situar-nos a prop de les restes d’una important rota que dominava aquell entorn. A la bifurcació següent [1 h 20 min], abandonam el sender més clar que apunta cap al cap dels Mossons i prenem el camí de l’esquerra que s’enfila esponerós dalt del turonet. La zona més interessant del recorregut està a punt d’aparèixer: una gran tanca marginal, plena de feixes bastides pràcticament damunt la roca on es troben les torres d’en Lluc [1 h 25 min], restes arquitectòniques sobre les quals s’han vessat tota casta d’especulacions i que actualment no han aconseguit ser datades amb claredat. De fet, segons els experts, tan sols ha quedat demostrat, des d’un punt de vista estrictament arqueològic, que el recinte defensiu fou aixecat amb posterioritat a l’època púnica. La primera torre se situa al cap d’una paret seca, a ponent, mirant per damunt la punta de les Torretes; a la segona, la trobam embotida en una de les parets de les feixes.

“El lloc on es troba la murada fou abancalat a principi del segle XIX per al conreu de gra, utilitzant una respectable quantitat de pedra, extreta del recinte defensiu que així quedà força rebaixat de la seua alçària anterior. Es tracta d’un tram considerable de muralla que conserva dues torres, i totalitza una longitud observable de 99,5 m. Malgrat això, és ben evident que la cinta defensiva es perllongava, en direcció NE-E, fins a una distància difícil de precisar per l’erosió del terreny i que, probablement, existirien altres torres ja desaparegudes completament.

Les torres

La torre 1 està situada just sobre el penya-segat de ponent de la mola, als Alls. Aquesta és de planta un tant ovalada, però amb costats, especialment els llargs, de tendència clarament rectilínia. És a dir, que es tracta d’un rectangle lleugerament trapezoidal de cantons arrodonits, amb un eix longitudinal de 7,30 m i un de transversal de 5,40 a 5,50 m. Aquesta torre fou construïda mitjançant un mur extern, d’amplada oscil·lant entre 1,10 i 1,40 m. La torre conserva una alçària màxima exterior d’1 a 1,30 m.

La torre 2 es troba exactament a 49,60 m en direcció SE de l’anterior. Està parcialment oculta per la superposició de murs recents i una solana que queda just darrere. Malgrat això, la part frontal, que és perfectament visible, amb el parament corbat i un eix de 5 m en la línia d’enllaç amb la cara externa del llenç de murada, evidencia una similitud o, fins i tot, identitat tipològica i de mesures amb la torre 1. Conserva una alçària màxima de 2,20 m (Joan Ramon Torres –eeif.es–).

Un cop vistes les torres podem tornar a l’anterior cruïlla i recórrer el camí que ens queda fins a una ampla i espectacular esplanada que corona el cap dels Mossons [1 h 35 min], a l’extrem nord de la mola d’Albarca. Som a una de les puntes més remotes i decantades d’Eivissa, a uns 250 metres d’altitud. Als nostres peus, en el penya-segat, s’obren una sèrie de coves, on la tradició apunta que un sicilià, anomenat Sebastià Belloto, cercà un tresor amagat. Un cop amarats de patrimoni i naturalesa en estat gairebé salvatge, iniciam el camí de retorn a Sant Mateu d’Albarca [3 h 00 min], de manera que seguirem el mateix camí de l’anada, però a la inversa.

@Fita_a_Fita