Torre del Savinar i les Pedreres, entre la història i la llegenda

PalmaTornam a Eivissa per fer un recorregut breu però majestuós, vibrant i emotiu, ple d’imatges que han esdevingut icòniques amb el pas del temps. Ens enfilarem dalt del puig del Savinar, de 244 m d’altitud, situat a la venda de Cala d’Hort, del poble dels Cubells, i que s’allarga cap a la mar per la punta de l’Oliva. En els seus estreps hi ha la torre del Savinar, del segle XVIII. Després baixarem a la Pedrera o Pedrera de Vila –modernament batejada com a Atlantis–, d’on s’extragué part del marès necessari per fer les murades de la ciutat d’Eivissa en el segle XVI. Tot plegat, un itinerari per viure i sentir un paisatge de pelades formacions rocoses i una mar més blava i transparent que la resta de mars que puguem imaginar.

Concebuda dins el pla borbònic de defensa litoral i insular dels territoris hispànics, va ser projectada, juntament amb altres torres costaneres, devers mitjan segle XVIII (1756) per l’enginyer Joan Ballester de Zafra, aleshores enginyer director del Regne de Mallorca; però la seva construcció no s’acabà fins al 1763, quan l’enginyer José García Martínez informà de la finalització de les obres. (font: eeif.es) Aquesta torre i el seu entorn han estat font d’inspiració de llegendes (El gegant del Vedrà), novel·les, com Los muertos mandan (1909), de Vicente Blasco Ibáñez i, fins i tot, la portada d’un disc, Voyager (1996), de Mike Oldfield. La torre del Savinar fou declarada Bé d’Interès Cultural l’any 1949.

El punt d’inici de la caminada és a la carretera que connecta Sant Josep de sa Talaia amb Cala d’Hort i que passa pels Cubells (EI-703). Un recorregut de 8,9 km en suau ascens que ens durà fins a un coll, a l’altura de la Plana d’en Curt (a la dreta de la calçada), després del qual s’inicia un ràpid descens. A pocs metres del coll, a l’esquerra, trobam una pista de terra que ens durà fins a l’aparcament on necessàriament hem d’aparcar el vehicle.

La ruta

[00 min] Des de l’esplanada-aparcament iniciam la caminada per una pista de terra, sense desnivell, que avança en direcció a ponent (sud-oest/oest). Sobre un horitzó de pins i garriga ja treu el nas el ‘picatxo’ de migjorn de l’illot del Vedrà, de prop de quatre-cents metres d’altura. [05 min] Passam una tanca de ferro, deixam a l’esquerra el sender que baixa a la Pedrera, per on continuarà la ruta més endavant. De moment, continuam tot dret fins a una ampla replanada [15 min]. Si ens acostam arran del penya-segat, la sensació de vertigen és immediata, però ràpidament guarida per una bella i opulent panoràmica, dominada àmpliament pels illots ‘llegendaris’ del Vedrà i el Vedranell. A la nostra esquerra, sobre l’esperó rocallós que surt sobre la mar, la torre del Savinar; a la dreta, arran de mar, Cala d’Hort i les urbanitzacions que la faixen.

Del recull de rondalles recollides per l’escriptor i folklorista eivissenc Joan Castelló Guasch (1911-1984) destaca El gegant del Vedrà. S’hi conta la història d’un pare amb dos fills que estava malalt. Els joves anaren a collir fonoll a l’illot del Vedrà per guarir-lo; però la tasca no va ser gens fàcil, ja que s’havien d’enfrontar a un gegant cruel que es menjava tothom que s’hi acostava; vivia amagat en una cova, la més inaccessible de l’illot. La vivor dels dos germans aconseguí que aquell gegant quedàs indisposat gràcies a una indigestió de pops farcits de bogamarins i així pogueren recollir el fonoll sense que se’ls menjàs i salvar el seu pare.

Des de la nostra posició ens dirigim cap a l’esquerra (sud-est/sud) per anar a trobar el naixement d’un tirany rost i pedregós que ens han de menar fins a la torre. Aviat ens adonam que no és un tot sol, sinó multitud de carreranys que s’enfilen muntanya amunt. El que seguirem nosaltres es decanta progressivament cap a la dreta, amb trams que lleven l’alè i on hem de fer servir de les mans per anar superant la verticalitat de l’ascens. Si no ens veim capaços sempre som a temps de rectificar per un altre dels molts senderons que s’estenen pel coster.

[35 min] Sortim davant la torre del Savinar, bastida entre 1756 i 1763. Moment ideal per fer un descans, beure aigua i assaborir les vistes que ens regala aquest promontori de 244 metres d’altura, situat a l’extrem sud-oest de les muntanyes de Sant Josep. Som a l’inici d’un grup de cimerols, els més elevats de l’illa, que creixen cap a l’interior, amb la Talaia de Sant Josep com a elevació màxima amb els seus 475 metres d’altura.

La torre del pirata

Aquesta torre fou escenari de part de la novel·la de Vicente Blasco Ibáñez Los muertos mandan (1908), amb el novel·lesc nom de torre del Pirata, denominació que ha tingut molt d’èxit a les guies turístiques i postals. Traduïda recentment al català per Antoni Nadal i Mateu Sastre i editada per Documenta Balear, l’obra conta la història d’un noble en declivi, Jaume Febrer, que per sortir al pas de la ruïna s’ha de refugiar en una antiga torre costanera que encara li resta a Eivissa, des de la qual s’enfrontarà a diversos drames, en un entorn agrest i ple de perills.

Per dirigir-nos cap a les pedreres de Vila, ens situam d’esquena a la torre i prenem un tirany que ens durà carenejant cap a l’interior, fins al collet d’on arranca el sender que baixa a la Pedrera. La tendència és descendent pel vessant interior de la muntanya i avançam paral·lels –tot i que més amunt– al camí que ens ha duit de l’aparcament al mirador del Vedrà. Per no perdre passa, sempre és millor seguir els tiranys més definits i que millor s’ajustin a les nostres necessitats.

[45 min] Assolim el collet i ens desviam cap a la dreta, on neix l’espinada que hem recorregut des de la torre fins aquí. Abans d’iniciar el descens, podem observar a la nostra esquerra el fort pendent que s’enfila dalt del Cap del Jueu. Ens amollam cap a la mar per un vell carrerany molt deteriorat que seguirem amb molta cura, sobretot de no fer-nos a prop del delicat sistema dunar que es troba a la banda dreta del coster. En arribar a la costa [1 h 10 min], gaudirem del clàssic paisatge transformat, per l’acció de l’home i de la naturalesa. Les marques de les eines dels trencadors són ben visibles arreu d’aquest espai. Roques que duen escrita la història de l’illa sobre les quals també trobam les aberrants marques de grafits i altres senyes personals.

Acabada la visita a la Pedrera, tornam enrere pel mateix camí fins a l’aparcament. Un breu però intens recorregut que ben segur que deixarà un record inesborrable sobre l’experiència de la nostra caminada [2 h 00 min].

@Fita_a_Fita