31/10/2022

Tornarà Ansu?

S’ha parlat molt d’Ansu Fati durant els últims dies. I més després de veure la seva reacció a la banqueta de Mestalla, molest pel canvi (i segurament també emprenyat perquè les coses no li surten). El futbolista del planter vol jugar més. Sent que té la necessitat de demostrar que tot allò que s’havia dit i escrit sobre ell és veritat. Que pot ser un dels futbolistes franquícia del Barça durant la pròxima dècada. Però el moment d’eclosió, de creure’ns tots aquells titulars que s’havien fet sobre ell, no acabava d’arribar. El pla del Barça per no córrer en excés amb el davanter s’ha aplicat fil per randa. No s’ha volgut arriscar per evitar d’aquesta manera una nova –i fatal– recaiguda. Fins al punt que Xavi l’ha convertit en un dels futbolistes amb un percentatge de minuts jugats més baix.

Arribats a aquest punt, i veient que ja han passat molts mesos des del seu retorn als terrenys de joc, Ansu necessita continuïtat. Sobretot, després del Mundial, quan veurem si la càrrega de treball sense partits que podrà fer mentre hi hagi la cita de Qatar li permet arribar a la segona fase de la temporada en plenitud. Fins ara se l’ha vist incòmode, lent a l’hora d’executar, sense aquella capacitat d’anar-se’n en l’un contra un que tenia abans del calvari de lesions. El primer retall li surt bé, però a la segona pràcticament no se’n surt mai: amb l’excepció del Santiago Bernabéu.

Cargando
No hay anuncios

Encara no és l’Ansu que el barcelonisme somia. Aquell Ansu queda molt lluny, i més si tenim en compte les esperances dipositades en aquest jugador quan va treure el cap al primer equip i va meravellar no només els culers sinó tot el futbol mundial. Tot i que li falta continuïtat, bàsica per tenir confiança i per guanyar aquella dècima de segon que fa la diferència en el futbol d’elit, l’Ansu que hem vist aquesta temporada pateix molt. Fa sis mesos que va tornar a jugar; per tant, a l’Ansu d’avui encara li pesa molt el tema psicològic –a l’inconscient el record de les lesions hi és molt present–.

Cargando
No hay anuncios

El jugador ha de perdre la por. L’aturada de seleccions serà un parèntesi fabulós per recuperar la seva millor versió. Al gener el tema físic ja no serà un condicionant. Llavors, amb la lesió físicament superada, veurem si el jugador es treu de sobre el pes de les lesions que ha arrossegat o malauradament mai podrem tornar a veure aquell futbolista de somriure encomanadís que tot el barcelonisme anhela recuperar. Si Xavi li dona uns quants partits seguits de titular sortirem de dubte.