La tendresa del pitjor visitant de la Lliga només porta a un lloc

BarcelonaSer un equip massa tendre, a Primera, acostuma a comportar més disgustos que alegries. L’Espanyol va evidenciar a Getafe per què és el segon equip més golejat de Primera i el cinquè menys golejador. Els blanc-i-blaus van tancar al Coliseum (1-0) una setmana negra, no només per l’eliminació de la Copa a mans del Barbastre, sinó també, i sobretot, perquè veuen com se’ls escapa a 3 punts un rival directe per la permanència. El desastre segueix.

Que l’Espanyol es trobi en posicions de descens després d’haver disputat quinze jornades s’explica, en bona part, pel seu paupèrrim rendiment fora de casa. És el pitjor visitant de Primera, amb només un punt –l’empat sumat al camp de l’Atlètic de Madrid– de 24 possibles. A Getafe va ser un equip fràgil a l’àrea pròpia i impotent a la rival que, a més, no va tenir cap mena de lucidesa al mig del camp. Ni el sempre sacrificat Král ni el jove Justin van ser capaços d’enllaçar un parell de passades amb sentit. El segon, de fet, va ser substituït al descans. Lozano tampoc va estar gaire més inspirat en una nit en què tot l’equip es va fer un tip d’acumular pèrdues no forçades. 

Durant el primer temps es va jugar al que va voler Bordalás. En només deu minuts els locals van ser capaços de fabricar quatre ocasions, tres d’elles de Coba, fins a acabar obrint la llauna. Ho va aconseguir Álvaro Rodríguez, en una jugada pèssimament defensada: Milla va recollir un refús molt curt de la defensa i, amb molt d’espai per centrar, va posar una bona centrada a l’àrea, on l’exdavanter del Madrid va anticipar-se a plaer a un tou Sergi Gómez. Quart desplaçament consecutiu en què l’Espanyol començava encaixant un gol en el primer quart d’hora de joc. Un símptoma més de la fragilitat d’un conjunt que s’està acostumant a remar a contracorrent massa aviat. 

Sense notícies de Puado, Cheddira ni Veliz

En atac, les notícies no eren precisament millors. Els blanc-i-blaus, de fet, van tardar més de setanta minuts en firmar la primera rematada entre els tres pals. I no va inquietar gens a un Soria massa tranquil. Una dada segurament més preocupant que les anteriors. A Jofre espès, Puado desaparegut i Cardona imprecís, s’hi van afegir al segon temps Cheddira i Veliz, que continuen sense aportar els gols que necessita l’Espanyol. El Getafe, cada cop més ben plantat, buscava un cop i un altre el desequilibri de Coba per l’esquerra. I va estar a prop de marcar el segon en un córner que Alderete va rematar al travesser. 

L’Espanyol va posar una mica més de grapa a la segona meitat, però no va tenir l’encert ni prou talent per trobar l'empat. Tot el futbol que van saber fabricar va ser un grapat de centrades imprecises. Un bagatge molt pobre al camp d’un rival com el Getafe. El rostre de Manolo González, desesperat, ho deia tot. Només amb bones intencions no n’hi ha prou per sobreviure en una categoria que l’Espanyol ja ha abandonat en dos cops en els últims cinc anys. I, si segueix així, no seran les últimes. Cal un canvi immediat per poder sumar un coixí de punts en un mes que pot marcar el destí de l’equip aquesta temporada. I la Copa ja no és una excusa.