El tabú que ha unit tots els presidents, de Núñez a Laporta

Barcelona"Imagina't que 80.000 socis se't giren en contra de cop. No hi ha president que ho resisteixi". La frase la va dir un directiu de Josep Maria Bartomeu en una conversa sobre el Camp Nou i el preu dels abonaments. Era durant la campanya electoral del 2015. El Barça acabava de guanyar el triplet amb Luis Enrique i tenia una plantilla amb grans estrelles com Leo Messi, Luis Suárez, Neymar, Piqué i Iniesta. Amb les eleccions a la vista, un dels temes de debat era el preu de les localitats. La candidatura se'l va espolsar de seguida: va prometre fer com els últims anys, que només s'apujaria per l'import de l'IPC. "Si ja és un tema espinós, imagina't en campanya", rematava un futur vicepresident des de la seu de campanya. A canvi, s'apujava el preu de les entrades generals i es buscava seduir els turistes, que eren els que estaven disposats a pagar grans xifres per veure el Barça en directe. Una política que avui encara es manté.

Una dècada després, el preu de les entrades ha continuat sent objecte de debat. De la mateixa manera que ja ho havia estat anys enrere. Si una cosa ha caracteritzat el Camp Nou és tenir preus més econòmics que els grans clubs europeus. Tant és així que algunes localitats com les de tribuna de l'estadi blaugrana podien arribar a valdre la meitat que les que té el Reial Madrid al Santiago Bernabéu. En la seva època, Josep Lluís Núñez va tenir moltes dificultats per augmentar-ne el cost, fins al punt que els increments o bé es justificaven per l'IPC o per les reformes que va projectar el 1982 (construcció de la terceria graderia) i el 1994 (ampliació de la primera graderia).

Joan Laporta, en la seva primera etapa (2003-10), va tirar pel dret i va augmentar un 30% l'abonament perquè considerava que havia quedat desfasat. El rebuig social va ser evident, fins al punt que va ser un dels elements a tenir en compte en la moció de censura que va estar a punt de costar-li el càrrec, el 2008. Sandro Rosell, el seu successor, va comprometre's a mantenir els preus amb l'únic increment de l'IPC, decisió que encara es manté avui. El 1980, un abonament a la zona baixa del lateral costava 20.000 pessetes (120 €). Segons la inflació, avui serien 631 €, una mica menys dels 818 € que costa en realitat.

El debat intern sobre els preus en el retorn al Camp Nou

Amb el retorn al Camp Nou a la vista, la directiva actual de Joan Laporta va aprovar en junta el cost de les localitats. No va ser fàcil per la guerra de bàndols entre qui considera que ser soci i abonat del Barça és un luxe i els que creuen que cal donar continuïtat a la política de preus populars. Sobretot, tenint en compte que l'estadi està en obres, que faltaran molts serveis i que almenys durant dos anys els aficionats hauran de conviure amb els inconvenients de la reforma.

No era la primera vegada que en aquest equip directiu hi havia desavinences en aquest sentit. Com quan, el 2021, alguns van proposar una derrama extraordinària a la massa social per eixugar el deute, o com l'increment desmesurat proposat el 2023 abans de marxar a Montjuïc. La darrera història és coneguda i va acabar amb una rebaixa del 50% després de la revolta popular d'uns abonats que es van negar a comprar el passi al preu proposat inicialment.

Aquest cop, el debat s'ha tornat a produir. Ara l'ha guanyat el sector que apostava pels preus populars –bàndol on hi ha el president, escarmentat pel que ja li va passar fa uns anys, i el seu nucli dur de confiança–. Les xifres es faran públiques en els pròxims dies, però segons va avançar el Tot Costa de Catalunya Ràdio, aniran des dels 530 € a la primera graderia de gol fins als 1.500 a la zona centrada de tribuna. És a dir, que seran un 4% més cars del que costaven la temporada 2022-23, la darrera que es va disputar al Camp nou. Novament, s'ha aplicat l'increment de l'IPC.

Ara bé, fins i tot el sector més conservador és conscient que més d'hora que tard caldrà actualitzar els preus a l'alça. Fa cosa d'un any, alguns membres de la junta van reunir-se a les oficines del Camp Nou amb representants de diversos grups d'opinió. Aleshores ja va sortir la pregunta sobre el cost dels abonaments. En aquella trobada hi havia Elena Fort, vicepresidenta institucional i figura que sempre ha apostat per una política més assequible. Fort va comprometre's a no augmentar l'abonament a curt termini –com així ha estat–, però admetia que un cop les obres estiguessin acabades, s'ho haurien de replantejar. "Entenem que no és popular, però un estadi nou, amb serveis nous, no pot mantenir preus vells", admet un dels membres de la junta consultat per l'ARA. Ara bé, quan s'apujarà i com? Aquesta mateixa font admet que s'esperarà fins que s'acabi l'estadi i que, molt probablement, l'increment es farà de manera progressiva. En qualsevol cas, serà més enllà del 2026, any electoral.

Un increment de preus no previst al crèdit de l'Espai Barça

Serà un increment que no estava previst al fons de titulització de l'Espai Barça, el document notarial on se signava el crèdit per reformar el Camp Nou. A l'annex 2 s'inclou un informe de l'empresa Legends sobre l'explotació de l'estadi. Segons els càlculs, el gruix d'ingressos arribaria per esprémer els productes vip –que triplicarien la facturació, fins a arribar als 75 milions anuals–, per doblar el que es guanyava amb els tours i per apujar un 15% les entrades per al públic en general. En canvi, l'informe tan sols preveia “un increment d’un 1% anual per compensar la fidelitat” dels abonats. Un premi que finalment no es complirà.