17/02/2023

Sensacions, fets i relats: 'sigan, sigan'

L’Espanyol ha entrat en crisi. Després que la Reial Societat ens passés la mà per la cara hi ha motius per començar a estar preocupats, i el partit contra l’Elx s’assembla a una final. La superioritat basca i el resultat maquillat de dilluns no són incompatibles amb una sensació creixent: els àrbitres fa setmanes que no ens tracten bé. Penso, sobretot, en les targetes. A cada partit fem la meitat de faltes que el contrari, però ens ensenyen el doble de targetes.

Contra la Reial ells van posar el joc dur i només una groga al 95 per desplaçament de pilota. Nosaltres, gairebé tantes targetes com faltes amb expulsió inclosa de Cabrera. Aquesta sensació es pot sustentar en uns fets (les estadístiques) i amb un relat: des que l’Espanyol va queixar pel tracte de favor federatiu amb el cas Lewandowski, rep més targetes. Les dades ho confirmen. Però segur que és una conspiranoia. Perquè el futbol és net i no hi ha conspiracions.

Cargando
No hay anuncios

Els culers sempre han tingut un relat: els àrbitres perjudiquen el seu equip i beneficien el Madrid. La sensació dels pericos és diferent: els àrbitres beneficien tant el Madrid com el Barcelona. I tenim amb els nostres veïns una llarga llista de greuges: el penal a l'últim minut en el derbi de les bengales dels inexistents Boixos Nois, la piscina de Xavi (el mateix que diu que no li agraden les trampes: quin riure) amb Baena a metre i mig o la famosa mà de Messi amb una Lliga en joc. El que no tenim, però, són uns altaveus que es facin ressò del nostre relat.

Cargando
No hay anuncios

Ara tenim uns fets nous que trenquen amb el relat culer: 8,5 milions pagats durant anys al vicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres per un servei poc clar i a un preu fora de mercat. L’entorn mediàtic barcelonista fa un plantejament coincident amb el meu. Però no contesta la pregunta amb resposta evident: quin era l’objectiu d’aquests pagaments? Si no fos perquè els trenca el relat, si no fos perquè “Madrid”, la resposta seria la mateixa que la meva. La mateixa que tindria tothom si parléssim d’un cas sense noms de club al darrere.

Per això no entenc com pot ser que professionals intel·ligents i amb criteri no gosin dir l’evidència: el Barcelona volia aconseguir favors arbitrals a canvi d’aquests diners. No hi ha cap altra explicació possible i ho sabeu. No és conspiranoia, és conspiració. Si van aconseguir o no el seu objectiu és opinable. Però la intenció és clara. No insinuo, afirmo. Com també afirmo que no tindrà cap conseqüència, que tot quedarà en un “sigan, sigan”.