Sant Salvador i Santueri, sota el signe de la creu i l’espasa

PalmaEn aquesta ruta exploram un territori cultural de primer ordre. Des de l’oratori del Calvari, sobre el puig del Call, fins al castell de Santueri, passant pel santuari de Sant Salvador. Aquest darrer, situat a 509 m d’altura, constitueix la baula més important d’una cadena de monts espirituals que des del puig de Cura fins a Betlem fiten el paisatge cultural del Pla i Llevant de Mallorca. [TIB Felanitx: línies 501, 512 i 514]

La ruta

[00 min] Iniciam la caminada des la plaça Perelada, als peus del parc municipal de sa Torre. Ens dirigim al carrer Bellpuig (sud-oest) i voltam a l’esquerra pel de Cotoner. Dos carrers més amunt, giram a la dreta pel carrer de Rocabertí fins que la via es bifurca. Continuam per l’esquerra i deixam a la dreta el quarter de la Guàrdia Civil i l’escoleta Pere Oliver Domenge. El carrer muda de nom, dels Cavallets, i en arribar a l’altura del carrer del Call, a la nostra dreta, tenim al costat oposat les escales del Calvari [10 min].

Al segle XIV residia a Felanitx una petita comunitat jueva, concentrada al voltant d’un barri (call). L’oratori del Calvari (1854), situat sobre el puig del Call, va ser una iniciativa del rector Sebastià Serra, natural de Pollença, que imprimí a la iniciativa un estil molt semblant a la del seu poble. Les obres començaren el 1851, amb el condicionament del camí i la construcció del Casal Bella Vista, just darrere l’oratori, i finalitzaren el 1856. La pujada la fem d’esquena a la vila.

Al final de la primera rampa, quan el camí gira a l’esquerra en direcció a l’oratori, [20 min] veiem a la dreta un senderó que baixa a Son Quelles, a llevant del puig. Per aquí prosseguim la marxa després d’una visita al Calvari [25 min]. Ens acostam al cementeri, que ja tenim a la vista. La primera bifurcació a la dreta i la segona a l’esquerra, d’aquesta manera ens situam sobre el vell camí de Sant Salvador (est/sud-est) [35 min], que neix a la creu de Son Quelles, a l’altura del fossar, a mà dreta. Continuam per aquest vial sense asfaltar, perpendicular a la muntanya, fins a arribar a la carretera (Ma-4011) que puja al santuari, a l’altura de la creu de Sant Salvador, a la nostra esquerra [55 min].

Prenem muntanya amunt i tot d’una trobam a la dreta les primeres dreceres. Ens deixam guiar per unes estaques de fusta amb un puntet vermell. Més endavant, en un revolt tancat de la carretera [1 h 05 min], trobam un dels trams més interessants del camí vell de Sant Salvador, amb restes d’un empedrat irregular, així com d’una paret d’esquena d’ase. Si ens hi fixam, veurem una pedra grossa dins l’estret, i no gaire fondo, comellar que tenim a la dreta. És ‘la pedra dels perdons’: “Anant a Sant Salvador/hi trobareu una roca/qui la fer i qui la toca/guanya cent anys de perdó”. I uns metres més amunt, enmig del camí, hi trobam un rocot conegut com ‘el macolí del gegant’. Dues fites unides a velles i populars tradicions.

El camí surt a sa Capelleta [1 h 10 min], lloc on, segons la tradició, un pastor, conduït per un senyal celestial, trobà la imatge de la Mare de Déu. L’edificació fou realitzada el 1910 a partir d’un disseny de mossèn Antoni Maria Alcover. Continuam pujant i aviat [1 h 15 min] trobam la primera creu del viacrucis, del segle XIX, tot i que la seva presència es remunta al segle XVII, a partir d’una iniciativa del sacerdot Francesc Selles, que manà col·locar-les i va sufragar l’obra de la seva butxaca. La vuitena estació coincideix amb la creu del Picot, sobre el puig del Milà (478 m), a la nostra esquerra [1 h 35 min], encara que hi ha referències de creus anteriors en aquest mateix indret, de fusta i de ferro. L’actual, de pedra, fou construïda a mitjan segle XX, el 25 d’agost de 1957; es tracta d’un primer mirador espectacular sobre el Pla de l’illa.

Tornam al camí i fem el darrer tram que ens deixa a les portes del santuari de Sant Salvador [1 h 45 min], “emplaçat des del 1348 dalt del puig homònim, a 509 m per damunt de la Mediterrània. L’aspecte de la construcció és altament seductora; rememora els monestirs fortalesa medievals, assentats damunt els penya-segats gairebé inaccessibles” (Mallorca interior, 15 rutes pel cor illenc. Volum III. Tomàs Vibot, El Gall Editor 2020). 

Paga la pena entrar dins l’església per contemplar el retaule de la Passio Imaginis (1453), a la dreta de l’altar major, una peça gòtica realitzada en pedra de marès policromada i que és l’única d’aquesta tipologia a Mallorca. Representa la llegenda del Crist de Beirut. La talla s’atribueix a l’escultor Huguet Barxa i la policromia està documentat que correspon al pintor Joan Marçol. Sortim a l’exterior i ens acostam a l’espectacular monument a Crist Rei [1 h 50 min], un conjunt escultòric iniciat el 1928 i acabat durant l’any 1934.

Fem com si tornar al santuari i tot d’una a l’esquerra tenim una àrea recreativa per on passa un caminoi que hem de prendre (sud-est). Passam el portellet de Son Gall i arribam a un coll [2 h 05 min], fins on arriba una pista per la nostra dreta. Continuam tot dret (sud-est) per un tirany ben definit, fitat amb punts vermells i connectat amb nombrosos tiranys que, per la banda esquerra del nostre camí, ens arriben de l’Horta. A la dreta tenim el puig de la Comuna Grossa. Passat el coll de la Rota Penjada [2 h 25 min], el tirany inicia un descens ràpid fins a un caminet més ample que seguirem de pujada [2 h 35 min] fins a arribar a la carretera asfaltada que ens conduirà als peus del castell de Santueri [3 h 00 min].

Castells roquers de Mallorca

Santueri és un dels tres castells roquers que existeixen a Mallorca. Es troba a set quilòmetres de Felanitx, a la banda de xaloc. El seu origen no és prou clar, però apunta cap a època musulmana. Ha estat escenari d’episodis de resistència importants al llarg de la nostra història. Als segles XVI i XVII el castell entrà en decadència i el 1811 fou venut a l’Estat i passà a mans particulars.

La tornada a la vila la farem pel mateix camí asfaltat que baixa fins a la carretera de Cas Concos i es Carritxó (Ma-14) [3 h 55 min]. Tombam a la dreta i, en haver assolit el pk 14,4, prenem el camí de la dreta, que ens conduirà fins al cementeri [4 h 10 min]. Entram dins el poble pel carrer Jaume I. En haver arribat a la creu de terme (c/ de Fartàritx), giram a la dreta pel carrer Serral [4 h 20 min]; al final, on muda de nom, un cop més a la dreta per un caminet de terra (c/ Cavallets) que ens durà a tancar el circuit de la nostra ruta a l’altura on s’ajunten el carrer del Call i el camí del Calvari. Des d’aquí al parc de la Torre (plaça Perelada) són 5 minuts [4 h 30 min].

Fita_a_Fita