De s’Algar a la cala de Sant Esteve per la costa dels anglesos

PalmaEn aquesta ruta farem passes al voltant de la penúltima etapa del Camí de Cavalls (GR-223), que va de Punta Prima fins a la cala de Sant Esteve, la número 19. Recorrerem el tram que separa la urbanització de s’Algar, en el municipi de Sant Lluís, i la rada on es troben arrecerats el fort Marlborough i l’antic castell de Sant Felip, en el municipi del Castell. Ho farem primer per un caminoi que ens durà per un bell i espectacular penyalar que s’estén sobre la mar entre la cala del Rafalet i el Caló del Vin Blanc. Després entrarem de ple dins la història militar de Menorca dels segles XVII i XVIII, i del disseny de la defensa estratègica del port de Maó.

El punt de partida el situam a la urbanització de s’Algar, on les connexions amb transport públic només són efectives els mesos d’estiu. Consultau horaris i disponibilitat de línies al web del Consorci de Transports (Menorca.tib.org). Aquest nucli de població pertany al municipi de Sant Lluís, poble fundat durant la breu dominació francesa (1756-1763), amb la idea d’agrupar els nombrosos caserius disseminats al sud-est de l’illa i el fustrat intent d’allunyar el raval del castell de Sant Felip, en el port de Maó. Com a municipi es constituí el juny de 1904, després de segregar-se del de Maó.

La ruta

[00 min] Des del mateix aparcament de la urbanització de s’Algar ens dirigim al passeig de primera línia, sobre el penyalar costaner. Giram a l’esquerra i continuam tot dret (nord) fins al final, a l’inici del camí de la cala del Rafalet. [05 min] Un botador ens ajuda a passar la paret que separa els dos espais, l’urbà i el natural. A partir d’aquí s’inicia un senderó que al poc temps es diversifica, uns prenen cap al penya-segat que tenim a la dreta i altres avancen tot dret fins a connectar amb el Camí de Cavalls. Nosaltres n’hem de seguir un, ample i clar, que gira en sentit de les agulles del rellotge cap a l’interior del comellar –un frondós alzinar– que baixa fins a la cala [15 min].

Estreta, solitària i embotida entre penyes, la cala del Rafalet és un indret màgic on es respira una pau aclaparadora i confortant, sobretot els mesos d’hivern. La continuació de la ruta la trobam a l’esquerra d’aquest caló. Sobre les penyes se dibuixa un senderó que s’enfila ràpidament cap a una garriga planera i rocallosa, dita la punta de l’Espenyador. Passam un nou botador [30 min] que just coincideix amb la partió de terme entre Sant Lluís, d’on venim i es Castell, cap on anam. A partir d’aquí abandonam l’abundosa vegetació i ens acostam als vertiginosos penya-segats de la penya Alta del Sòtil, on els escaladors acudeixen a provar-se. La punta de la Cigonya, d’una aspra nuesa que s’escorre cap a la mar, marca l’horitzó més immediat de la nostra ruta.

El sender és clar, la dificultat baixa i el pendent, suau. No hi trobam senyalització, llevat de qualque fita molt dispersa. No obstant això, les possibilitats de perdre’s són baixes o gairebé nul·les, sempre que posem esment a cada passa que facem. Un escar –barraca de volta parabòlica– sobre la tenassa de la punta de la Cigonya és un senyal clar de la direcció que hem de prendre. [50 min] El caminet li passa ben per davant, ran de mar, i pocs metres després gira a l’esquerra a l’altura d’un piló (un mena de fita o senyal marítim que ha perdut la barra de ferro vertical que acabava de definir la seva funció); des d’aquest punt ja podem veure com la torre d’en Penjat treu el nas per darrere el paisatge aturonat. Abans d’arribar a l’altura d’aquesta construcció del segle XVIII, hem de passar pel caló del Vi Blanc (o del Vin Blanc, segons el NOTIB), discret i esquifit [1 h 05 min]. A l’altura de la torre trobam una paret, que connectava la infraestructura amb el fort Marlborough, a tan sols 500 m, i un portell amb barrera. Abandonam el sender principal i voltam a l’esquerra enfilant el breu coster que ens separa de la construcció de vigilància [1 h 20 min].

Protegir el port de Maó

Dita també de n’Stuart, atès que va ser construïda per aquest governador britànic el 1798, la torre se situa dalt del turó del Turc o d’en Penjat, de qui pren nom. Sembla que era –diuen– on estava situada la forca a la qual s’ajusticiava els condemnats del castell de Sant Felip, construït pels espanyols a mitjan segle XVI, ampliat pels anglesos durant la segona dominació de l’illa el XVIII i finalment demolit pels espanyols el 1782. D’aquesta fortalesa just en queden algunes restes visibles des de l’exterior i un complex sistema de galeries subterrànies on tres mil anglesos, soldats i civils, resistiren sis mesos durant el setge de les tropes enviades per Carles III. Tot plegat, el castell de Sant Felip (1554-1558), el fort Marlboroug (1720-1726) i la torre d’en Penjat (1798) tenien com a missió protegir la part sud de la bocana del port de Maó, reforçada en el XIX amb la fortalesa de la Mola.

Abandonam la torre d’en Penjat i seguim el sender litoral que volta progressivament cap a l’interior de la cala de Sant Esteve. [1 h 35 min] Baixam per les escales adherides a una mena de construcció defensiva reutilitzada com a teulera i sortim al vial que acarona la mar i comunica velles i entranyables construccions, com Villa Salud, de 1934, i Villa Urbina, de 1954. Deixam a l’esquerra el fort Marlborough, dit així en homenatge a Sir John Churchill, duc de Marlborough, el general britànic més destacat de l’època, i poc després topam amb la connexió de l’etapa 19 del GR-223 ‘de Punta Prima a Sant Esteve’ amb la 20 ‘de Sant Esteve a Maó’ [1 h 45 min]. Voltam a la dreta i prenem el Camí de Cavalls en direcció a Punta Prima.

La ruta avança ara entre paret seca i un empedrat antic molt ben conservat. [2 h 05 min] En travessar el llogaret de Binissaïda, el camí descriu una ‘L’ i s’encaixona novament entre murs, amb un aire irresistible, discret i genuí, ple d’història, tradició i bellesa. Deu minuts després fregam el portell de Son Vidal, on creuam novament la partió municipal entre es Castell i Sant Lluís. Finalment, allà on el camí baixa sobtadament cap al barranc de la cala del Rafalet, creuam la fondalada per un pont. Pocs metres després, vora l’estaca 52 de l’etapa 19 del Camí de Cavalls [2 h 45 min], sortim per l’esquerra i ens dirigim per un tirany cap a la urbanització de s’Algar. En ser sobre el passeig marítim just hem de desfer passes fins a l’aparcament [3 h 00 min], on finalitza la nostra caminada.

@Fita_a_Fita