El renaixement del club de futbol més rebel de Barcelona

BarcelonaAra fa just un segle molta gent va entendre que això del futbol no era un esport qualsevol. Fa cent anys les autoritats espanyoles van rebre indignades un telegrama que els informava que a Barcelona una gentada havia xiulat la marxa reial, l’himne estatal. I ho feien en plena dictadura de Primo de Rivera. La xiulada es va fer el 14 de juny del 1925 abans d’un partit amistós entre el Barça i el Júpiter a l’estadi de les Corts, organitzat per retre homenatge a l’Orfeó Català, que tornava d’una gira exitosa per Roma. El partit era un duel entre el Barça, que s’havia proclamat campió d’Espanya a la Copa, i el Júpiter, campió d’Espanya B. La xiulada va provocar una forta repressió de les autoritats contra el Barça, que gairebé va desaparèixer. Però ha quedat més amagat en els llibres d’història que la nombrosa afició del Júpiter també va xiular. I el club també va ser castigat per les autoritats.

Va ser un dels nombrosos actes de rebel·lió d’un club valent, el Júpi, que ha estat contra les cordes més d’un cop. Però sempre s’aixeca. Ara fa pocs dies, gairebé coincidint amb el centenari de la xiulada, el Júpiter va aconseguir l’ascens a la Lliga Elit (sisena categoria del futbol) després d’un play-off ben igualat amb la Pirinaica de Manresa. Després de perdre 1-0 a l’anada, el Júpiter va imposar-se a la tornada per 2-0 amb un gol al final del matx de Sergi Monsó. Més enllà de l’ascens, al Júpiter els més veterans es fregaven els ulls al veure 3.000 persones en una graderia on fins fa poc a vegades no s’arribava a les 500. Com passa a Sant Andreu o a Gràcia amb l’Europa, també el Júpiter viu un renaixement social i hi ha molta gent que s’acosta al Camp de Futbol Municipal Júpiter-la Verneda. “El barri i l’afició estan orgullosos de nosaltres. És un club històric que es mereix estar més amunt. De moment hem fet aquest primer pas, i ara hem de digerir l’ascens a Lliga Elit”, deia Monsó al final d’un partit que va acabar amb invasió de camp. “Hem recuperat la passió pel Júpiter. Feia molt goig veure tants espectadors al camp. Només podem prometre continuar treballant de valent per assolir més èxits”, afegeix el president, Salvador Franco.

No ha estat fàcil en un futbol que competeix amb tanta televisió, noves modes i problemes. I més el Júpiter, un club que va ser expulsat del seu barri natal, el Poblenou, per les autoritats franquistes. El Júpi va arrelar a la Verneda, però sense oblidar les arrels. De fet, molts dels aficionats són gent provinent de famílies que eren del Poblenou i també han marxat d’un barri cada cop més car. A la graderia no sol faltar una bandera amb la cara d’un dels símbols del Poblenou, el santet: Francesc Canals, un treballador de magatzems mort el 1899 amb 22 anys de qui es diu que fa miracles. Cada temporada, alguns aficionats del Júpiter hi fan una ofrena a l'inici de temporada al cementiri del Poblenou, no fos cas que pogués ajudar.

El Júpiter va néixer el 12 de maig del 1909 a la cerveseria Cebrián, on ara hi ha l’orxateria Tio Che. Els pares del club van ser David Mauchan i els seus germans, treballadors escocesos de la fàbrica tèxtil Fabra i Coats. El nom es va inspirar en un gran globus aerostàtic que va impressionar en una exhibició aquells dies, però ràpidament el Júpiter va agafar una personalitat pròpia, marcada pel fet que el Poblenou era ple de fàbriques... I d’obrers d’esquerres. Aquells ideals obrers i sindicalistes, així com el seu escut original format per les quatre barres catalanes i un estel al damunt, van convertir el Júpiter en un club molt reprimit. Al Júpi hi trobaven casa tant els anarquistes com els catalanistes i, de fet, el club rebria tant el president Macià com Companys. Les autoritats entenien que l’escut era un símbol catalanista, així que el van voler canviar uns quants cops, com amb una denúncia del jutge d’instrucció Cristóbal Fernández davant el governador civil de Barcelona pel contingut catalanista de l’emblema. Del Júpiter es deia que durant la dictadura va arribar a amagar trossos de pistoles desmuntades dins de les pilotes, per amagar-les de la policia. Cap document ho certifica, però sí que se sap que del camp del club van sortir milícies cap al front. Llavors es jugava al Camp de la Bota, on uns quants socis del Júpiter serien afusellats pels franquistes anys més tard.

Amb l’arribada de la Guerra Civil, el Júpiter era un nucli de trobada de simpatitzants del bàndol republicà, un posicionament que va ser castigat amb l’arribada de Franco al poder. Amb la dictadura franquista, van ser obligats a canviar un altre cop el seu emblema i van veure modificat el seu nom al de Club Deportivo Hércules. També es va intentar convertir-lo en filial de l’Espanyol, però l’entitat blanc-i-blava ho va rebutjar, precisament, pels orígens obrers, sindicalistes i catalanistes del Júpiter. Malgrat que el club va recuperar el nom un any després, l’acarnissament franquista no va cessar i també va viure un canvi de seu fins a ubicar-se al districte de Sant Martí. Aquell club que podia aspirar a jugar a Segona va anar baixant categories i creant una rivalitat amb el Martinenc que aquest any ha omplert els camps en una temporada en què tots dos han pujat. Però la gent jove ja no anava al camp, fins fa poc. El posicionament polític de grups com el Reducte GrisGrana o la defensa d'un esport arrelat a la comunitat han fet que molts joves s'hi interessin, molts dels quals simpatitzants d'altres clubs com el Barça o el Sant Andreu. Altres ja amb el Júpiter al centre de la seva vida. Els últims anys el Júpiter ha fet amistosos amb clubs com ara els anglesos de Clapton per recordar la Segona República i les Brigades Internacionals. També ha fet campanyes contra el racisme i ha recuperat les velles samarretes Meyba. Unes samarretes que cada cop porten més joves.