El tercer esglaó del futbol estatal s'ha convertit en un forat negre per on es colen els malbaratats diners dels clubs d'una divisió que no ha sabut trobar l'equilibri entre viure a les portes de la LFP (Lliga de Futbol Professional) i tocar de peus a terra amb la realitat més amateur. Aquesta temporada tres equips s'han retirat de la competició i un altre podria estar a les portes de fer-ho. Al grup tercer, on hi ha presència catalana, ha tirat la tovallola l'Sporting Maonès. Al quart grup ja no hi competeixen el Poli Ejido i l'Sporting Villanueva. Un altre equip en problemes és l'Ontinyent, que aviat podria retirar-se.
Davant d'aquesta greu realitat econòmica, el representant dels clubs del grup tercer i president del CE l'Hospitalet, Miguel García, considera que la LFP no vol que els clubs més modestos facin un pas important cap a la professionalització. "El pastís només volen menjar-se'l entre uns quants. No interessa que la regularització professional arribi fins tan avall", afirma el dirigent. García afirma, contundent, que "la Segona B morirà d'inanició", però considera que tindran la culpa d'arribar a aquest final els mateixos clubs, que "han gastat més del que podien i han pagat sous impossibles a esportistes que no haurien de viure només d'això".
García considera que a Segona B "hi ha massa clubs", tot i que opina que "alguns dels dirigents són igual d'incompetents que a Primera o Segona A. No han tingut austeritat durant anys i ells mateixos són els responsables d'aquesta situació". Per García, "això és com l'economia d'una casa, on no pots gastar més del que tens", i es pregunta si molts dels actuals presidents de Segona B dirigirien igual les seves pròpies empreses. Ell mateix es dóna resposta: "Segur que no, però com que el club no és seu, l'endeuten fins a ofegar-lo".
Una nova amenaça
Un altre factor de risc entrarà a marxes forçades per regularitzar totalment la categoria. El ministeri de Treball començarà a obligar totes les entitats, independentment de la categoria en què juguin, a donar d'alta a la Seguretat Social qualsevol persona que rebi més de 100 € al mes provinents d'un club. Serà aplicable a monitors, entrenadors, jugadors, fisioterapeutes i altres càrrecs d'administració o serveis. Des del ministeri no s'ha especificat el calendari d'acció d'aquesta mesura, però Miguel García creu que no trigaran "més d'una o dues temporades a veure-ho i serà una mesura inflexible". Llavors, a la força, "els futbolistes de cada divisió modesta cobraran xifres més reals i més ajustades a temps de crisi".