De Punta Nati a Ciutadella, entre planes seques i rocalloses

PalmaLa ruta que us proposam aquesta setmana, de Punta Nati a Ciutadella, se situa a l’equador del Camí de Cavalls (GR-223). És la desena etapa de les 20 que integren aquest camí històric que circumval·la Menorca al llarg de 185 km i 4.000 metres de desnivell acumulat. Es tracta d’una caminada tranquil·la i agradable pel litoral nord de la capital de ponent que ens permet assaborir un paisatge cultural d’un poder absolut que supera l’aspre entorn natural, caracteritzat per unes planes seques i rocalloses, esculpides per la Tramuntana. Una costa retallada que cau vertical sobre la mar.

Abans d’iniciar l’etapa número 10 del Camí de Cavalls (GR-223), paga la pena dedicar una estona a visitar l’antiga bateria de costa de Punta Nati, a la dreta del far. El febrer de 1939, Menorca va caure sota el jou de l’exèrcit sollevat. Va ser un dels darrers episodis de la guerra civil espanyola. Fins aleshores tocava resistir i armar les defenses. Una ordre militar de 1938 ordenava “ubicar i construir amb urgència a Punta Nati tres emplaçaments semienterrats per a obusos de campanya de 15,5 cm, l’emplaçament del telèmetre, dos nius de metralladora, un lloc de comandament, un petit recanvi general de municions i nínxols a les peces”. Van ser construïdes imitant les clàssiques barraques menorquines per tal de camuflar-ne el veritable ús (font: Patrimonio Militar de Menorca).

Quant al far, de 1913, la seva construcció va ser conseqüència de les pressions del govern francès després del naufragi del vapor Général Chanzy davant la costa de Ciutadella, el 10 de febrer de 1910, mentre feia el trajecte entre Marsella i l’Alger. Molt a prop de Punta Nati, sobre el Codolar de sa Torre Nova, encara s’hi conserva una creu que recorda aquest fet, en el qual moriren gairebé totes les persones que hi viatjaven (156), llevat d’un jove, Marcel Bodez, l’únic supervivent d’aquesta tragèdia. Un llibre d’Antoni Camps Extremera publicat el 2022 n’explica tots els detalls.

La ruta

[00 min] La connexió de les etapes 9 i 10 se situa sobre la carretera, a 600 metres del far i a 300 metres de l’aparcament. Cap a la dreta, és la ruta de Cala Morell. Nosaltres hem de prendre cap a l’esquerra (sud-oest), en direcció a Ciutadella. Per davant tenim una ampla extensió de terreny calcari, amb petits turons i restes encara visibles d’una intensa activitat ramadera. Caminam sense descans pels nostres peus per sobre d’un aspre roquissar calcari seguint les fites de l’itinerari, sempre visibles i ben posicionades. [15 min] Topam amb els primers valors del paisatge cultural d’aquest entorn, com les icòniques barraques, les llarguíssimes tirades de paret seca, els tancats i els sestadors per al bestiar.

Passam els penyals de Son Salomó i ja començam a besllumar el puig de sa Ruda, a un centenar de metres sobre el nivell de la mar. Abans, ens trobam el pou de sa Marina [40 min], amb un conjunt interessant d’abeuradors. A partir d’aquí l’itinerari agafa relleu i travessa petits barrancs a mesura que guanyam altura. Després de sa Ruda ens queda el punt més alt de la ruta, el mirador de sa Falconera, sobre el turó del Bajolí [1 h 10 min]. Un cop situats sobre aquests vertiginosos penya-segats, si miram cap a l’interior, observam un conjunt de construccions de diferents èpoques i usos. Les primeres cases corresponen a les instal·lacions del telègraf òptic militar que operà entre Mallorca i Menorca a mitjan segle XIX. Des d’aquí els senyals es creuaven amb la talaia de Son Jaumell, al municipi de Capdepera. Un poc més enrere s’hi troba la torre del Ram o de Bajolí, del segle XVII (1695). Finalment, sota el penya-segat d’aquest turó allargassat s’hi amaga una bateria de costa de 1938. La veurem més clarament des del tram de baixada de sa Falconera cap al Pont d’en Gil, a l’altura de l’estació depuradora EDAR Ciutadella Nord [1 h 20 min].

A partir d’aquest punt el GR se solapa uns metres amb la carretera de la depuradora. Ràpidament els indicadors del Camí de Cavalls ens desvien per un camí de terra cap a la costa, per anar a guaitar sobre l’espectacular Pont d’en Gil [1 h 30 min]. Hi ha una llegenda associada a aquest espai, tot i que sembla d’invenció recent, que explicaria l’origen del forat. ‘En aquell temps que les bèsties parlaven i les persones callaven’ hi havia un gegant de nom Gil, el darrer que habitava l’illa. Aquest meravellós arc de roca natural sembla que seria conseqüència d’una canonada disparada des d’un dels vaixells pirates que fugien de Ciutadella després d’un dur combat amb el gegant Gil a mitjan segle XVI. Abandonam aquest espai de llegenda i entram dins l’àrea urbana de Cala en Blanes, una feixuga travessa a través d’aquest nucli turístic costaner.

Colònia de l’Assumpció

A partir d’ara trobarem els indicadors del GR entre senyals de trànsit i anuncis d’hotels i restaurants. Enllaçam una sèrie d’avingudes que ens permeten adreçar per darrere els entrants de Cales Piques, Cala en Forat i Cala en Brut fins, literalment, baixar a Cala en Blanes [2 h 05 min]. A partir d’aquí enllaçam amb el passeig que per primera línia ens conduirà fins a ‘sa Farola’, a l’entrada del port de Ciutadella [2 h 20 min]. Aquest és el nom popular que rep aquest far, que entrà en servei el 1863. Just al costat hi trobam la capella de la Mare de Déu de l’Assumpció, bastida l’any 1950 per donar servei a les persones que habitaven un singular grup de casetes d’estiueig, construïdes entre final del segle XIX i començament del XX, conegudes com la Colònia de l’Assumpció i ubicades al voltant del Caló dels Frares. Aquest topònim sembla referir-se a la concessió que feu el rei Felip III d’aquestes terres als frares ermitans de l’orde dels Agustins l’any 1615. A l’altre costat de la bocana del port, tenim ben a la vista el castell de Sant Nicolau, torre de guaita i defensa bastida en el segle XVII (1680-1682).

Des de ‘sa Farola’ feim les darreres passes d’aquesta etapa del Camí de Cavalls (GR-223) que de manera planera i sense grans complicacions ens conduiran fins a la plaça del Born [2 h 40 min], el cor de Ciutadella i de Menorca que batega d’una impensada manera cada 24 de juny, festivitat de Sant Joan.

@Fita_a_Fita