El puig de Garrafa o l’amenaça d’un judici final passat per aigua

PalmaConta la llegenda que el puig de Garrafa, dins la possessió de So n’Esteva, és ple d’aigua i que, en arribar el dia del judici final, la muntanya rebentarà i anegarà tota la vall andritxola. Una de les raons que explicarien aquesta creença popular la podríem trobar, segons apunta el nostre informant, Joan Carles Lladó, tècnic de Patrimoni de l’Ajuntament d’Andratx, en el mateix topònim: “Garraf i Garrafa tindrien l’origen en l’arrel ‘grf’ present a l’àrab dialectal del nord d’Àfrica amb el significat de treure aigua, sinònim alhora de sínia, tal com ho explica Joan Coromines en el seu Diccionari Etimològic”.

La ruta

L’inici de la caminada se situa a l’entrada d’Andratx per la Ma-1, al començament de l’avinguda Bartomeu Esteva –mestre cuiner–, a l’altura d’una estació de servei que localitzam a l’esquerra de la calçada. Fins aquí podem accedir amb transport públic, amb la línia 101 del Transport Públic de Mallorca (tib.org), que cobreix el recorregut Port d’Andratx-Palma.

[00 min] Des del punt abans esmentat, iniciam la caminada per un camí de terra que trobam a la banda dreta de la carretera, així com entram a Andratx. El vial s’orienta est/sud-est de cara a la muntanya i amb el comellar de Can Pau ben visible davant nostre. Després d’un doble revolt esquerra/dreta que voreja la tanca d’un xalet, el camí descriu un gir llarg i pronunciat cap a l’esquerra, mentre que a la nostra dreta un enorme garrover ens serveix de fita cap a l’interior de la coma i la primera passa important de la ruta.

[10 min] Mentre el camí que hem pres s’orienta cap a l’accés abrupte del comellar de Can Pau, un marge ample, robust i monumental en facilita el pas. Una acurada obra de pedra en sec que, segons el nostre informant, fou bastida entre els segles XVIII i XIX per poder baixar els pins de metro (mesura –devers 2,10 metres– emprada per tallar els troncs i que s’ajustava perfectament a la llargària dels carros) que es tallaven dins el bosc d’aquest puig andritxol. Segurament els carros just arribaven fins a l’entrada de la coma, perquè a partir de la barrera de ferro –més moderna i actual– que tanca l’accés, el camí s’estreny de manera considerable.

Travessam cap a l’interior del comellar de Can Pau per un portellet que trobam a l’extrem dret de la tanca de ferro –un cop superat, ens asseguram que queda ben travat– i iniciam l’ascens al puig pel mig de la torrentera, estreta i rosta, per on discorre el camí. [25 min] Passam per davant una vella barraca que deixam a la nostra esquerra, ben aferrada al camí, mentre continuam guanyant altura serpentejant pel centre de la coma. Deixam dos ramals a la dreta –fruit dels usos variats i diversos que tenia aquest comellar: pins de metro, llenya, carbó, pasturatge, etc.

Apareixen unes marques de pintura groga –una pràctica gens recomanable, els muntets de pedres (fites) són molt més preferibles que la pintura i no embruten ni fan malbé l’entorn natural– que seguirem fins a assolir un replà [40 min]. Es tracta d’un rotlo de sitja, integrat en un vell ranxo, a partir del qual el camí que hem seguit fins ara esdevé –unes passes més amunt a la dreta– un tirany encara més rost i llenegadís.

[1 h 00 min] El senderó ens treu del comellar de Can Pau i ens situa damunt un ample i extens planiol, per on passa la divisòria entre Andratx i Calvià, una partió que puja perpendicular al cim i després gira bruscament a l’esquerra. Des d’on ens trobam, tombam a la dreta (sud) i el mateix tirany que hem seguit ens menarà ara al cim en una suau, breu i molt més lluminosa ascensió. Les darreres passes fins a dalt del puig de Garrafa (462 m) ens ofereixen una extensa i agradosa panoràmica de tot el sector de Ponent de l’illa i de la serra de Tramuntana. [1 h 15 min] Hem assolit l’objectiu de la nostra caminada, un vèrtex geodèsic i una caseta de vigilància de l’Ibanat ens assenyalen el punt més alt de la ruta.

La panoràmica de 360º des del cim del puig de Garrafa és, en un dia clar, espectacular. Tant per la banda interior, cap al Capdellà, com cap al vessant marítim. Destacam especialment la serra de Biniorella, un oasi de verdor entre Andratx i el desastre urbanístic del seu port; i de cap a s’Arracó, els voltants de la Trapa, la Paret des Moro, la moleta de s’Esclop, entre moltes altres fites muntanyenques.

El descens

Iniciam el descens del puig en la mateixa direcció que l’hem pujat (sud-oest) i ens dirigim ara cap a un planiol –clariana envoltada de pins– que tenim just davant. L’espai apunta cap al port d’Andratx i el coll Andritxol, que són just darrere. A partir d’una petita esplanada cimentada que trobam a l’inici de la baixada sorgeix un tirany que ja no deixarem. Primer passarem per un collet [1 h 25 min] i, tot seguit, just després d’una breu i suau remuntada, assolim el planiol abans esmentat [1h 35 min] mentre deixam a la dreta el comellar de Can Pau.

Mentre el tirany que seguim gira progressivament cap a l’oest, observam la vegetació dominant en aquest entorn: pins, garballons, albons i revells (ullastres petits, amb les rames molt atapeïdes i les fulles petites, dures i aspres). A poc a poc ens situam sobre una carena ampla i planera –esquena d’ase– que tomba cap al nord-oest. Unes fites ens aniran senyalant de manera clara la direcció del senderó que de cop gira bruscament cap a sud-oest i es llança cap a l’interior de la coma de la Tella (tros de teula o de pedra plana) [1 h 45 min]. 

Tot i que trobam un tirany prou clar i fitat, sempre pel centre de la coma, la baixada és per un terreny pedregós i ben rost. Per tant, hem d’anar vius amb les llenegades i assegurar bé cada passa que feim. A mitjan baixada el camí millora, sobretot quan comencen a aparèixer les empremtes de vells ranxos de carboner fins que s’engorja dins un congost i ens aproximam a la sortida, a prop del coll Andritxol, on apareixen restes d’un antic empedrat.

En sortir del congost, passam un portell sense barrera i deixam a l’esquerra unes coves petites. Al final del camí sortim entre dos dipòsits d’abastiment d’aigua del municipi a la carretera vella d’Andratx [2 h 15 min]. Giram a la dreta, i aferrat a la tanca dels aljubs municipals neix un senderó que, paral·lel a la carretera, ens dirigeix cap a l’entrada d’Andratx, travessant en el tram final un bell ametllerar. D’aquesta manera, arribam a l’avinguda Bartomeu Esteva, mestre cuiner, inici i final de la nostra excursió [2 h 30 min].u

@Fita_a_Fita