El puig d’en Costurer, un cim esquerp i rocallós sobre el Raiguer

PalmaEl puig d’en Costurer és un cim esquerp i rocallós, una talaia ideal sobre el pla de Tel i bona part de la comarca del Raiguer. Possessions històriques com Gabellí, Monnàber i Santiani; vells camins d’un passat agrícola de resistència i subsistència, on malvivien roters i pastors en males terres com les de sa Plana.

Curiosament, aquesta antiga rota, on s’estavellà una avioneta fumigadora a mitjan segle XX, és un dels escenaris ‘recordats’ a la darrera novel·la de Pere Antoni Pons Tortella, Contra el món (Editorial Empúries, 2023). Un paisatge viu a la memòria d’un dels seus protagonistes després que “un cataclisme inconcebible” hagi provocat la desaparició total de la serra de Tramuntana.

El punt d’inici de la ruta és a l’església de Sant Miquel de Campanet. Amb vehicle particular, hi arribarem per la sortida 37 (sa Pobla/Sant Miquel/Coves) de l’autopista Ma-13. És la mateixa aproximació que faríem per visitar el Monument Natural de les Fonts Ufanes o les Coves de Campanet. Si hi arribam amb transport públic, des de Campanet pel camí Blanc, tenim 35 minuts més de caminada des de la parada del bus (L-314).

La ruta

[00 min] Iniciam la caminada des de la mateixa església de Sant Miquel en direcció a Campanet pel camí Blanc, vorejant el torrent que baixa des del coll del Prat, baix el puig de Maçanella, i travessa el pla de Tel, on ens trobam ara, en direcció a la badia d’Alcúdia. Uns minuts després deixarem aquesta via per prendre un nou camí, el que mena a les possessions de Monnàber Vell i Nou, fruit de la segregació produïda a final del segle XIX.

Un cop hem assolit el nucli primigeni de l’antiga possessió [20 min], deixam les cases de Monnàber Vell, actualment dedicades a l’agroturisme, a mà esquerra i travessam l’aparcament en direcció nord-est, per un camí de terra que passa vora la Torre dels Coloms. Es tracta d’una construcció que trobam a banda esquerra del camí i que recorda un molí fariner, tot i tractar-se de l’enllaç d’una antiga línia de telègraf òptic que, segons una tradició local recollida per Antoni Ordinas Garau, travessava Selva i Campanet amb la intenció d’unir la capitania general de Ciutat amb la guarnició d’Alcúdia a la segona meitat del segle XVIII. Poca cosa més se sap del tema, atesa la manca total de documentació escrita.

Prosseguim la marxa i el camí ens acosta progressivament cap al Clot de ses Murteres, comellar solcat pel torrent d’en Carròs. Abans passarem per davant una construcció moderna que té la doble funció de magatzem agrícola i sestador d’ovelles, on un rètol de fusta ens indica la direcció a seguir amb una senzilla i genèrica inscripció: Tramuntana. D’aquesta manera arribam al pont de sa Plana [40 min], partió entre les terres de Monnàber i Santiani, i punt d’entrada al comellar de sa Font de sa Pega. L’ull del pont està barrat amb una estructura metàl·lica que podem superar per un portell situat al costat dret, dotat amb un enginyós sistema de tancament automàtic. No obstant això, recomanam assegurar-nos que queda ben tancada.

Immersos en un espès alzinar, a l’altre costat del pont, abandonam el llit del torrent i pel coster de la dreta ens enfilam amb dues grapades fins a la pista de terra que uneix les cases de Santiani Gran i Vell amb sa Plana. Aquest vial fou construït sobre un empinat, difícil i estret camí penjant del rocós pendent dels penyals del Niu del Corb, que fins als anys 70 era l’única comunicació amb unes velles rotes, abandonades a la dècada dels anys 60, ubicades als peus del puig d’en Costurer. [45 min] Aquesta part de ruta és la més bona de seguir, però no de fer. La pista guanya altura ràpidament i no dona treva per a una respiració tranquil·la i assossegada. A més a més, quan gairebé som a sa Plana, una esllavissada d’una part del penyalar del Niu del Corb abocà un nombre important de roques i terra que bloquegen un revolt del camí, fet que ens obliga a fer una complexa però curta travessa.

Els darrers metres de pista abans d’assolir la casa en runes de sa Plana [1 h 20 min] estan coberts de vegetació.

Sa Plana

En el número 19 de les Rutes amagades de Mallorca, publicat l’any 1967, Jesús García Pastor descrivia una llarga ruta per la Capella Blava on ja ressenyava l’estat de les cases de la rota de sa Plana. “Estan abandonades i en ruïna. Els estadants les desmantellaren en abandonar-les i s’endugueren, sembla, fins a les bigues del sostre. No és d’estranyar tal abandó, puix, per modestes que fossin les seves pretensions i necessitats, la vida d’una família havia de resultar infrahumana en aquesta allunyada altura, a on, com a millor accés, s’arriba per un empinat, dur i difícil caminoi que la comunica amb la possessió de Santiani, que és el lloc habitat més proper”. Precisament aquesta aspra solitud sobre un terreny esquerp i rocallós és el que inspira un fragment de Contra el món, la novel·la ‘més lúcidament ambiciosa’ de Pere Antoni Pons (Campanet, 1980): “Quan en Miquel hagué quedat tot sol a la muntanya, davall el cel immens, refugiat entre dues roques, a l’interior d’una escletxa ampla i replena d’herba, va pensar que la nit se li faria molt llarga, i es va sentir molt tot sol, i va plorar pensant en son pare. Sa mare estava trista a ca seva i ell estava tot sol enmig de l’aridesa elevada de sa Plana i son pare era mort i res tenia remei. Va plorar una estona en silenci i amb contenció, com si la buidor quieta que l’envoltava, i que encara veia gràcies als darrers cops de claror, li imposàs una forma severa de pudor i vergonya”.

Allà on acaba el camí ample que ens ha dut fins a sa Plana s’inicia un tirany fitat que hem de seguir (nord-est) amb molta cura i amb els ulls ben oberts. Tota una prova de foc per a la nostra capacitat d’orientació. Molt a prop trobam un rocot amb fites a cada costat. Hem de prescindir de les que s’enfilen directament al cim i seguir unes altres que hi ha al costat dret. Avançam en direcció nord, paral·lels al puig i a mitjan altura, cercant en tot moment les restes d’un vell camí de ferradura, visible sota les carritxeres. Després d’uns breus i àgils revolts arribam a un collet a la dreta del cim [2 h 05 min]. Giram a l’esquerra i iniciam una ràpida ascensió, per carena i amb qualque pas de grimpada fàcil. Un darrer impuls entre els penyals grisosos fins a assolir el puig d’en Costurer (520 m), coronat per un muntet de pedres [2 h 15 min]. La baixada la farem pel mateix camí d’anada fins a l’església de Sant Miquel del pla de Tel [4 h 20 min].

@Fita_a_Fita