El puig de la Creu, sobrevolant les terres de l’ocell carnisser

PalmaL’etimologia del nom Estorell sembla que prové del diminutiu d’astor, ‘ocell carnisser’, segons el DCVB. En aquesta ruta exploram una part de l’antiga alqueria Esturel, actualment dividida en dues possessions, l’Estorell Vell i el Filicomís. Aquestes terres “ocupen la major part del sector nord-occidental del terme de Lloseta. Les cases de l’Estorell Vell se situen, alteroses, al coster de migjorn del puig de la Creu, a llevant del camí d’Almadra” (Les possessions de la Serra de Tramuntana. Gaspar Valero i Martí. Olañeta Editor, 2013). El punt d’inici de la ruta el situam en el cementeri municipal de Lloseta, a tan sols 15 minuts (1,3 km) a peu de l’estació del tren (SFM) o de la parada del bus (TIB).

La ruta

[00 min] Iniciam la caminada des del mateix cementeri en direcció nord-oest, seguint la marxa dels vehicles, fins a arribar a la cruïlla [05 min] on ens ajuntam amb el camí dels Balladors i el camí de l’Estorell. Giram a la dreta i, amb el puig de l’Alcadena dominant el paisatge, avançam (nord-oest / nord) cap a les cases de l’Estorell Vell, fins a topar amb un portell que està habitualment tancat [15 min]. El passam per un improvisat botador que trobam a la banda dreta.

Arribam a una bifurcació [30 min]. Deixam a la dreta el camí del Rafalet d’en Marc, per on tornarem, i giram a l’esquerra en direcció a les cases de l’Estorell. La magnitud del conjunt arquitectònic fa palesa la importància històrica que assoliren aquestes cases de possessió al llarg de la història. Entre els seus propietaris destaquen Gastó de Montcada, vescomte de Bearn, en el segle XIII; Ramon Burgues Safortesa, conegut amb el sobrenom del Comte Mal, en el XVII, i el banquer Joan March Ordines, qui adquirí la possessió a l’onzè comte d’Aiamans, Martí Gual de Togores, el 1923.

Iniciam un suau ascens en direcció a les cases, que no arribam a tocar, perquè les deixam a la nostra dreta mentre el camí les volta per baix. [40 min] Arribam a una cruïlla, voltam a l’esquerra per un camí de carro que travessa els costers del marge dret del torrent d’Almadrà. [50 min] Topam amb una nova barrera metàl·lica, entre un imponent quer i una paret seca, que podem superar fàcilment per la banda dreta. A partir d’ara ens ve una suau i tranquil·la pujada en direcció est pel mig d’un pinar que ha envaït antigues terres de conreu. Aviat trobam una barraca [1 h 15 min], a la dreta del camí, i, a prop d’ella, la font Nova. Abans, però, haurem de superar pel costat dret un segon portell d’una tanca metàl·lica.

De les tres fonts de l’Estorell Vell –font Nova, font del Trenc i font del Vidre– aquesta és la més coneguda, sobretot per trobar-se al costat de l’antic camí que unia Lloseta i Mancor de la Vall, molt conegut pels excursionistes. Deixam enrere la font Nova i prosseguim la ruta pel mateix camí que ens hi ha dut, ara ja no tan ben cuidat. No obstant això, se segueix bé. [1 h 25 min] Hem d’obrir bé els ulls, perquè en un revolt el camí gira a la dreta i es perd entre l’espessa vegetació. Just en aquest punt neix a l’esquerra un tirany que s’enfila en direcció nord-oest i que en duu fins a una paret seca amb una tanca de filferro i un portellet [1 h 30 min]. Cinquanta passes a la dreta, un esbaldrec permet recuperar el camí a l’altre costat de la paret que assenyala la partió de terme, entre Lloseta i Mancor de la Vall, i de possessions, entre l’Estorell Vell i les Cases Noves.

Continuam la nostra marxa (nord/nord-est) que ara ens duu a travessar un ranxo de carboners, amb un forn de calç a l’esquerra del caminet. Passam una mena de collet des del qual copsam una vista impressionant del Clot d’Almadrà, a la nostra esquerra, i arribam a un portellet [1 h 40 min], rere el qual sortim del bosc i pegam dins un oliverar. Enganxam un tirany tot dret cap a llevant, mentre vorejam la tanca de filferro que ens queda a l’esquerra. Aviat sortim a un camí de terra i uns metres més endavant, a la dreta, tenim la font de na Bàrbara [1 h 50 min]. A l’altre costat del camí, una barraqueta. Continuam endavant pel mateix camí fins a topar amb un portell.

En ser davant el portell [1 h 55 min], no el creuam. Giram en sec a la dreta i prenem un tirany que, esponerós, ens durà coster amunt (sud-oest), amb alguna fita esparsa. La referència més clara la trobam en una paret seca, perpendicular al cim, que tenim a l’esquerra. Passarem un replanet amb una barraca esbucada a la dreta. Uns metres més endavant recuperam el tirany, ara un poc més clar, que continua pujant paral·lel a la paret de l’esquerra. [2 h 05 min] La senda ens mostra molt tímidament la tipologia d’un camí de ferradura que ens duu cap a un portellet. Serà per on continuem la marxa després de fer cim. De moment, donam cametes a un coster rost que s’enfila muntanya amunt, seguim una traça que no perd mai de vista la paret de l’esquerra. Deu minuts més tard, veurem que s’obre una clariana a la dreta i el tirany, a més d’unes poques fites, es decanta en aquest sentit (oest/nord-oest). El cim està coronat per un bosc espès que en dificulta la ràpida identificació, però una fita enorme ens el revela immediatament [2 h 15 min].

El comellar del Rafalet

Descendim pel mateix camí fins al portellet abans esmentat [2 h 25 min], a la dreta, que ens permetrà travessar la paret i continuar la ruta en direcció a l’Estorell Vell. El tirany travessa el coster sense perdre altura i ens situa sobre una mena de coll [2 h 30 min], un ampli replà farcit de rotlos de sitja des d’on hem de girar a la dreta, cap a un comellar, dit del Rafalet, molt evident que s’obre en direcció sud. Iniciam el descens per un ranxo de carboner, fàcilment identificable, fora camí i amb traces de tirany.

El comellar del Rafalet s’estreny i gira a l’esquerra fins aturar-se sobre uns vertiginosos penyals [2 h 45 min], a partir dels quals bota i esdevé una abrupta torrentera. A la dreta, emperò, trobam tot d’una la continuació del camí. Una petita obra d’enginyeria popular que salva un fort desnivell pel vessant dret de la torrentera fins a recuperar el llit a la part de baix, molt a prop de la font del Vidrier [3 h 00 min]. El camí segueix ara el curs del torrent fins travessar una paret, sortir del bosc de muntanya i entrar dins l’oliverar. Seguim ara un camí de carro en clar descens fins a trobar una bifurcació [3 h 15 min]. Giram a l’esquerra fins passar per davant les cases del Rafalet d’en Marc i, uns metres més avall, recuperar el camí principal per tancar el circuit al voltant del puig de la Creu i continuar en direcció al cementeri de Lloseta [3 h 55 min].

Fita_a_Fita