Pablo Machín no descarta esgarrapar punts al Santiago Bernabéu. El tècnic sorià, que ha advertit que el Madrid “no guanya tots els partits al seu camp”, ha deixat clar que “no serà la primera vegada que es donen sorpreses en camps molt complicats”. Malgrat reconèixer que la moral del seu equip “no està pels núvols”, Machín considera que han fet “coses molt bones” que no els han donat resultat. “Hem de potenciar els moments en què hem estat competitius. A partir de trobar aquests moments i de ser sòlids i compactes creixerem”, ha afegit. El preparador de l’Espanyol ha parlat del discurs que va fer després del partit contra l’Osasuna. “El que vaig dir ho vaig repetir al vestidor. Els jugadors són receptius, no vaig dir res que no veiés el 99% de la gent que estàvem allà. Ells, els primers. Em ratifico en el que vaig dir. Els jugadors saben per què ho vaig dir i el fons de les meves paraules”.
Obligats a perdre la por per sumar en un escenari maleït
Un Espanyol en crisi a la Lliga busca donar la sorpresa al Santiago Bernabéu
BarcelonaEsgarrapar punts d’escenaris com el Santiago Bernabéu o el Camp Nou és, per a la majoria d’equips de la Lliga, una fita prou remarcable per ser recordada durant mesos. Per als que es veuen amb l’aigua al coll per l’asfixia de les zones de descens, però, acostuma a ser un tràngol d’on difícilment se surt ben parat. L’Espanyol necessitat urgentment una reacció que li permeti treure el cap de les posicions en vermell, està obligat a perdre la por a un camp, el del Reial Madrid, on intentarà aquest migdia (13 h, Movistar La Liga) una proesa que li serveixi com a punt d’inflexió. Els blanc-i-blaus són conscients que no és precisament l’escenari més idoni, però tampoc estan en condicions de regalar més punts: en aquesta situació, cal creure més que mai que és possible puntuar davant qualsevol. “No serà la primera vegada que hi hagi sorpreses en camps molt complicats. No tenim la moral pels núvols, però el Madrid no guanya tots els seus partits a casa. Les possibilitats són més difícils, però anem a buscar-les. No podem cometre errors”, ha admès Machín.
En el que va de segle XXI, els espanyolistes només han sigut capaços d’esgarrapar tres empats 2-2 en Lliga d’aquest recinte madrileny. Un temple maleït per a un Espanyol que no hi marca des del maig del 2014, i on no hi deixa la porteria a zero en Lliga des del desembre del 1978. Cap jugador de les actuals plantilles de l’Espanyol i del Madrid havia nascut aleshores. A més, ni Machín ni cap dels seus jugadors saben què és guanyar al Santiago Bernabéu com a visitant. Només els veterans Piatti, Iturraspe, Javi López i Víctor Sánchez saben què és empatar-hi. Les xifres evidencien la dificultat del repte que han d’afrontar, però aquestes dificultats no han de restar motivació en una plantilla que pot trobar, en la mateixa història del club, precedents de gestes en escenaris com aquest en altres moments força delicats per l’entitat periquita.
La mentalitat d’Aguirre i de Pochettino
El 2012, en el mateix mes i en la mateixa jornada que ara, l’Espanyol també va visitar el Bernabéu amb l’aigua al coll, segon per la cua. Javier Aguirre tot just portava tres setmanes al capdavant de l’equip, però ja havia mostrat símptomes de recuperació empatant davant del Granada i el Sevilla. “Vaig amb molta confiança i molta il·lusió. És cert que en l’actual plantilla, exceptuant dos o tres jugadors, ningú hi ha pogut guanyar. Tampoc l’Espanyol en els últims anys. Però la història, els números, estan per canviar-los. La història s’escriu en 90 minuts i ara tenim una nova oportunitat i hem d’aprofitar-la”, va deixar anar el tècnic mexicà, a qui no li importaven els noms de l’equip de Mourinho, sinó la resposta del seu equip. “Hem d’intentar estar molt junts, defensar amb la pilota, intentar treure’ls-la i apostar per un joc dur, de xoc. Patirem, estarem més en el nostre camp, però no hem de regalar res”. L’Espanyol va executar el seu pla gairebé a la perfecció i va obtenir un valuós empat 2-2 gràcies a un gol d’Albín al minut 88. Aguirre, satisfet però no conformista, va recordar que calia donar continuïtat a aquell resultat: “Estic orgullós, però encara en descens”.
Tres anys abans, l’Espanyol havia aconseguit una gesta similar. Mauricio Pochettino era el tercer tècnic d’aquell convuls curs quan els blanc-i-blaus van visitar un Barça líder sent cuers. “Si ho mires per la diferència de punts sembla molt difícil, però en definitiva és un equip contra un altre. Nosaltres volem aquests tres punts, que significarien una gran injecció moral. No firmo cap resultat, tampoc l’empat”. L’Espanyol, que feia 27 anys que no guanyava en territori blaugrana, va imposar-se amb un doblet en cinc minuts d’Iván de la Peña (1-2). “Els jugadors han tret la casta i l’orgull. Hem sumat tres punts molt importants, però el nostre objectiu és aconseguir la permanència el 31 de maig”, va comentar Pochettino. Ara li toca a Machín fer creure als seus que les coses improbables no són impossibles, i que passi el que passi aquest migdia l’Espanyol seguirà tenint molta feina per fer.
