Pep Guardiola

Pep Guardiola, el pensador revolucionari que ha trobat el seu hàbitat ideal a Manchester

Lloança general a l'entrenador català després del triomf davant el Reial Madrid, més enllà de la classificació del City per a la final de la Champions

5 min
Pep Guardiola durant el partit davant el Reial Madrid.

BarcelonaEls elogis a Pep Guardiola són unànimes després del festival de futbol que el Manchester City va oferir davant el Reial Madrid. El fi, la classificació per a la final de la Champions League, és contundent. Però la manera d'aconseguir-lo, amb un joc que va recordar el del millor Barça de la història, ha posat dempeus el món del futbol. L'entrenador de Santpedor va ser el director d'orquestra d'un futbol excels, sobretot durant el primer temps a l'Etihad Stadium, que va girar al voltant de tres tenors superlatius: Gündogan, De Bruyne i Bernardo Silva. L'equip de Carlo Ancelotti es va convertir en un espàrring incapaç de donar resposta a la brillantor contrària, com ja li va passar fa poc més d'una dècada en diversos enfrontaments contra el Barça de Guardiola, amb el 2-6 al Santiago Bernabéu i el 5-0 al Camp Nou com a moments culminants.

"Com tots els professionals amb talent, el Pep practica la millora contínua i a Manchester ha trobat el seu hàbitat ideal. S'hi sent estimat i valorat. Ell és agraït i correspon a aquesta estima, però és un culer integral", explica a l'ARA Evarist Murtra, exdirectiu del Barça amb Josep Lluís Núñez i Joan Laporta que va apostar per Guardiola com a entrenador. Avui mantenen una gran amistat. "És llest i treballador i va créixer en un entorn propici. És un líder indiscutible a qui li encanta el futbol i és una esponja per integrar durant la seva carrera tot allò que els seus antecessors li han aportat de valor. A més, es tracta d'un entrenador coherent amb allò que ha viscut de jove", continua analitzant, convençut que algun dia, qui sap quan, Guardiola tornarà al Barça. "No sé amb quin càrrec vindrà, però sé que hi tornarà".

Phil Foden abans d'entrar al terreny de joc davant el Reial Madrid.
Guardiola amb John Stones.
Jack Grealish rep instruccions del seu entrenador.

Eliminatòria totalment controlada

Jofre Mateu, exjugador del Barça i actual analista i comentarista de futbol, té molt clar què va ser el més destacat de Guardiola en l'eliminatòria contra el Reial Madrid: "Va tenir tots els aspectes sota control en unes semifinals de la Champions. Va evitar les transicions i els seus jugadors van saber com ocupar els espais de manera adequada. El Madrid és un equip que pot competir amb qualsevol i a l'Etihad els seus futbolistes no sabien on posar-se", explica. "La principal evolució de Guardiola respecte a l'eliminatòria de l'any passat és que ha pensat en els 180 minuts i no en atacar i jugar a allò que ell vol jugar. Volia tornar a Manchester amb l'eliminatòria controlada i al Santiago Bernabéu no es va arriscar gens. De fet, no va fer ni canvis", continua analitzant el d'Alpicat.

Evarist Murtra en una imatge d'arxiu
Guillem Balagué, en una imatge promocional.

Sobre si el considera el millor entrenador del moment, Mateu respon que "això només ho discuteixen els antiguardiolistes o aquells que han patit un set seu en contra". Segons l'exblaugrana, "Guardiola va canviar el futbol i el continua canviant". A més, valora que "és molt difícil gestionar tant de talent i egos i aconseguir que tothom faci allò que és millor per a l'equip". I considera "superdotada" la seva capacitat de lectura tàctica.

Una altra persona que fa anys que segueix de prop la figura de Guardiola és el periodista Guillem Balagué, especialitzat en el futbol anglès. De fet, el 2012 ja en va escriure una biografia: Pep Guardiola, otra manera de ganar. "Guardiola ha estat el millor entrenador de la seva generació, sens dubte, i per a mi és un dels millors entrenadors de la història. Només hi ha tres o quatre entrenadors que han canviat el futbol i ell n'és un. A més, ho ha fet en una època complicada, quan tothom sembla saber de tot", assegura Balagué. Per què és el millor? "Ha ensenyat una nova manera de pensar el futbol, innova i mostra el joc del futur, en què les posicions són flexibles sempre dins un ordre i els jugadors han de reduir la intuïció i tenir sempre solucions preparades", respon.

Guardiola ha canviat la cultura del Manchester City

Tradicionalment, el futbol anglès s'ha caracteritzat pel futbol directe. És a dir, per anar de cara a barraca. A les illes Britàniques no van tenir la sort de nodrir-se d'una figura com la de Johan Cruyff, que va revolucionar la manera de jugar del Barça a principis de la dècada dels 90 i que es va convertir en el gran mestre de Pep Guardiola, que el va tenir com a entrenador en el Dream Team. "A Manchester ha costat una mica entendre allò que volia fer el Pep. Allà aquest estil de joc entra més pel cap que pel cor en una cultura on s'idealitza el caos. Dins el caos, ell hi ha posat ordre i ara la gent gaudeix moltíssim. Ahir, per exemple, hi va haver una comunió brutal entre l'afició i l'equip", explica Balagué sobre el procés que han viscut els citizens.

Elogis a la premsa anglesa i internacional

L'obra d'art d'ahir s'ha vist reflectida en la premsa internacional d'avui. "Manchester City's destruction of Madrid feels like an era-defending triumph" (La destrucció del Madrid per part del Manchester City es viu com un canvi de cicle), titula The Guardian, el diari generalista per antonomàsia a Anglaterra. "Four-midable. Pep masterclass continues Treble march as Champions League giants exit with a whimper " (El camí cap al triplet continua amb una classe magistral d'en Pep, que fa que els gegants de la Champions se'n vagin plorant), apunta The Sun, el tabloide anglès. Guardiola ja és a la final de la Champions, però també a la de la FA Cup, que disputarà davant el Manchester United. A més, està a només tres punts d'aconseguir la cinquena Premier League en sis anys. El triplet és una possibilitat ben real.

La portada digital del 'The Sun'.
The Guardian
The Sun

Cada vegada queden menys veus crítiques amb Guardiola i la majoria provenen de Madrid, on l'han hagut de patir moltes vegades. Un dels principals arguments que utilitzen per treure mèrit a la seva obra és que no ha estat capaç de guanyar cap Champions des que va marxar del Barça el 2012. Ni amb el Bayern Munic ni amb el Manchester City. El 10 de juny, el català tindrà també la gran oportunitat de fer miques aquest relat.

stats