Seleccions catalanes
Esports01/11/2022

Una porta oberta a la llei de l'esport pot permetre el reconeixement d'algunes seleccions catalanes

Catalunya ja en té en 14 esports i el nou text juga a favor d'altres com les del rugbi i l'hoquei sobre patins

Barcelona"¿La coneixes, la teoria dels gossos que parlen? Diu que si trobes un sol gos que parla, vol dir que els gossos poden parlar. No hem trobat cap gos, però sí que tenim seleccions catalanes oficials. Per tant, si en tenim 14 de reconegudes, podríem tenir-les totes reconegudes", diu el president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), Gerard Esteva. La lluita pel reconeixement de les seleccions esportives catalanes va situar-se a la primera línia mediàtica ara fa 20 anys, quan el Camp Nou s’omplia amb els partits de la selecció catalana i milers de persones hi donaven suport manifestant-se o donant la seva firma. Però uns anys més tard, tot ha canviat. "Ara hi ha una taula de diàleg amb el govern de Madrid, però no s’ha posat sobre la taula el reconeixement de les seleccions. Els bascos sí que ho han fet. I ja estan avançant", afegeix Esteva. La feina feta pel govern basc, però, podria canviar moltes coses a Catalunya.

La nova llei de l’esport, en tràmit al Congrés de Diputats l'última setmana, obre legalment les portes a l’oficialització d’algunes seleccions catalanes, sempre que encaixin dins del nou marc legal que crearà la nova llei. Una esmena proposada pel Partit Nacional Basc i acceptada pel Congrés, amb l’objectiu a curt termini de permetre competir oficialment a les federacions de pilota basca i surf, tractant-se de dos esports "amb especial arrelament al territori", podria permetre el reconeixement de seleccions catalanes, ja que encaixen dins d’aquesta definició. L’esmena fa referència directa a l’article 44 de la nova llei de l’esport, en què diu: "Les federacions esportives autonòmiques podran participar directament en l’àmbit internacional, si la federació internacional corresponent en preveu la participació en el cas de modalitats o especialitats esportives amb arrelament històric i social a la seva respectiva comunitat autònoma", com també “en el cas que la federació autonòmica hagués format part d’una federació internacional abans de la constitució de la federació espanyola corresponent”. Aquest segon cas, per exemple, és el de la Federació Catalana de Rugbi, fundadora de la Unió Internacional de Rugbi ja abans de l’existència d’una federació espanyola. De moment, la catalana de rugbi no ha fet cap pas endavant a l'espera de veure com avancen els esdeveniments.

Cargando
No hay anuncios

Acord amb el govern d'Espanya

"El Govern Basc ha negociat amb el govern de Pedro Sánchez que no només deixaran d’haver-hi impediments, sinó que el govern d’Espanya permetrà el reconeixement de les seleccions basques. En molts casos, com el del futbol, serà molt complicat, ja que la normativa de la FIFA no ho permet ara mateix, però han fet un pas endavant. A Catalunya, en canvi, cada cop que s’ha intentat lluitar, s’han activat mecanismes, s’han aixecat telèfons a ambaixades i ens han trinxat a les assemblees internacionals", es queixa Esteva. L’acord de "crear vies per promoure la representació internacional d’Euskadi en l’àmbit esportiu i cultural" forma part dels compromisos per donar suport a la investidura com a president del govern de Pedro Sánchez per part del Partit Nacionalista Basc l’any 2020. Els acords, per exemple, deixen clar que han de ser seleccions d’àmbit autonòmic, fet que deixa fora la possibilitat d’una selecció que inclogui bascos i navarresos.

Cargando
No hay anuncios

"De 71 esports, tenim seleccions reconegudes en 14 casos. ¿Podem tenir un Comitè Olímpic Català reconegut? Sí. ¿Podem competir oficialment en tots els esports? Sí. Ara, cal treballar-ho. Seria complicat, ja que caldria canviar les normatives de moltes federacions i la mateixa carta olímpica, que abans del 1996 permetia que un país esportiu pogués competir sense ser un estat reconegut per l'ONU. De fet, si Nacions Unides té 204 estats reconeguts, el Comitè Olímpic té 213 comitès oficials. És a dir, alguns estats tenen més d’un Comitè", defensa Esteva, que recorda com "durant el tripartit (2006-2010) es va avançar molt". "Aquestes 14 seleccions reconegudes daten sobretot d’aquella època. Havíem arribat a tenir 21 seleccions reconegudes, de fet. Les 7 que han caigut ha estat per no pagar quotes d’assemblees, per no poder anar-hi... les retallades van fer mal. I Espanya, que es va moure, ocupant aquests espais", afegeix. Les seleccions catalanes que han estat reconegudes són les de curses de muntanya (on Catalunya ha sigut campiona mundial molts cops), rugbi lliga, bitlles, futbol sala, corfbol, pitch-and-putt, futbol australià, fistball, raquetbol, culturisme, icestock, karate, ball esportiu, twirling, futtennis, tamborí, touch rugbi, futvòlei, bicitrial i dards.

Cargando
No hay anuncios

Durant la primera dècada del segle XIX la UFEC va ser un dels puntals de la lluita pel reconeixement de les seleccions, juntament amb la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes, creada el 1998, quan més de mig milió de persones van donar la signatura per demanar canviar la llei en aquest sentit. La UFEC, que acaba de clausurar la II Setmana de l’Esport Català, en què han participat moltes seleccions catalanes, ara demana que el Govern posi sobre la taula de negociacions amb el govern d’Espanya l'oficialitat de les seleccions, com han fet els bascos. De moment, la nova llei obre la porta a seleccions com la de rugbi o la d’hoquei sobre patins, pel seu fort arrelament a Catalunya.

Cargando
No hay anuncios

De fet, el 2004 la selecció catalana d’hoquei sobre patins va arribar a competir oficialment després de ser reconeguda "provisionalment" en una assemblea a Miami aquell març. Catalunya guanyaria el Mundial B jugat a Macau i aconseguiria classificar-se per al Mundial que s’havia de jugar el 2005, però finalment la Federació Catalana no va ser admesa després de la famosa assemblea de la Federació Internacional de Patinatge (FIRS) que va tenir lloc a Fresno (Estats Units), celebrada poc després que el Parlament de Catalunya aprovés una proposició no de llei que demanava al govern espanyol "respecte" per les decisions de les federacions esportives. La pressió del govern espanyol va fer decantar els vots en contra de la proposta catalana, que sí que va aconseguir la repetició de l’assemblea al guanyar un recurs al TAS on es demostraven irregularitats comeses a Fresno. De nou, però, la majoria de vots van anar en contra de la proposta catalana.