Pogacar aterra a l'infern per demostrar que és el millor ciclista de tots els temps

Barcelona"La París-Roubaix és una carrera horrible, però guanyar-la és magnífic" deia el ciclista Sean Kelly. "No hi penso tornar mai més", deia l’italià Franco Barellini, tot i que va tornar i la va guanyar. "És una bogeria, aquesta cursa. Treballes com un animal i no tens temps ni per pixar. Acabes amb el mallot moll, és tot ple de pols, acabes tacat de fang, rellisques... és una gran merda", deia el neerlandès Theo de Rooy el 1985. Tot seguit, quan li van preguntar si la tornaria a fer, va deixar anar: "És clar! És la cursa més bonica del planeta!".

És la màgia de la París-Roubaix. "L’infern del nord", com es coneix aquesta carrera d’un sol dia nascuda el 1896, quan l’alcalde de Roubaix, una vila a la frontera entre França i Bèlgica que s’havia convertit en un gran centre industrial, va inaugurar un velòdrom. Així que va organitzar una cursa que unia París amb Roubaix, passant per llargs trams de llambordes i fang. Per molts, és la cursa clàssica d’un dia més màgica i dura. I per això la vol guanyar Tadej Pogacar.

La París-Roubaix d’aquest diumenge viurà l’esperat debut de Pogacar (UAE Team Emirates) a l'"infern del nord", on hauria de protagonitzar un èpic duel amb el neerlandès Mathieu van der Poel (Alpecin–Deceuninck), campió de les dues últimes edicions de la cursa. Són els dos últims campions del món i dos ciclistes ambiciosos. Van der Poel, de trenta anys, brilla en les curses d’un sol dia i Pogacar brilla... quan vol. De les últimes tretze edicions de les curses conegudes com a monuments, les cinc clàssiques més prestigioses del calendari, ells n'han guanyat onze: sis l’eslovè i cinc el neerlandès. Van der Poel, però, no aconsegueix competir en curses de tres setmanes com el Tour. L'eslovè, sí.

Amb 26 anys, Pogacar sembla encaparrat a ser el millor ciclista de tots els temps. Fins i tot Eddy Merckx sembla que ja ho admet: "Ara mateix Pogacar està a un nivell superior al meu". L'eslovè ha guanyat tres cops el Tour i un el Giro d'Itàlia. I sap que per aspirar a superar les fites del llegendari Merckx, ha de brillar també als cinc monuments. Tres ja els ha guanyat, com són el Tour de Flandes (2023 i 2025), la Lieja-Bastogne-Lieja (2021 i 2024) i la Volta a Llombardia (2021, 2022, 2023 i 2024). Dues encara no, la Milà-Sanremo i la París-Roubaix. I de fet, fa poc se li va escapar la Milà-Sanremo per poc, quan Van der Poel va guanyar-li un esprint a ell i Filippo Ganna. Pogacar s’hi tornaria al Tour de Flandes fa una setmana i acabaria per davant del neerlandès.

El duel més esperat

Així que tothom espera amb ganes el seu debut a la París-Roubaix. De fet, fins fa poc no se sabia si hi aniria, però el febrer passat va ser per la zona amb el company d'equip Tim Wellens. I fa poques setmanes ja se’l va veure entrenant sobre les llambordes que uneixen París i Roubaix. I tothom va entendre que tenia entre cella i cella guanyar-la per primer cop. Una carrera de tanta duresa que l'any passat van abandonar 46 corredors. Segons les dades de la seva aplicació Strava, Pogačar va aconseguir batre el rècord de l'aplicació en tres dels cinc trams més durs de la cursa durant un entrenament de 212 km: Auchy-les-Orchies, Gruson i, sobretot el temible Mons-en-Pévèle de tres quilòmetres. Un avís a navegants.

Pogacar persegueix l'ombra d'un Merckx que és considerat encara el més gran de tots els temps, ja que va guanyar onze grans voltes durant la seva carrera: cinc Tours de França, cinc Giros d'Itàlia i una Vuelta a Espanya. El "Caníbal" va fer-ho amb un estil agressiu similar a aquell de Pogacar. "Quan arrenca ningú el para", diu el basc Mikel Landa d'ell. "És el millor de tots els temps", deia el nord-americà Lance Armstrong en una entrevista fa pocs dies. Però com li passava al belga fa dècades, l'eslovè no fa gaires amics entre els rivals pel seu to una mica prepotent. "Vull ser el millor de tots els temps", sol dir. I per ser-ho necessita destronar Merckx, que va ser un dels dos homes que va guanyar els cinc monuments juntament amb el també belga Roger De Vlaeminck.

Merckx va guanyar dinou monuments i Pogacar ja en porta vuit amb 26 anys, i ja s'acosta als nou de Fausto Coppi, Costante Girardengo i Sean Kelly. Van der Poel en porta set i, en cas de guanyar, seria tot just el tercer home que encadena tres triomfs sobre les llambordes del nord de França, i igualaria les fites d'Octave Lapize i l'italià Francesco Moser. I quedaria ben a prop dels dos únics homes que la van guanyar quatre cops, Roger De Vlaeminck i Tom Boonen. Ningú l’ha guanyat més cops. La cursa, però, no serà només un duel entre aquests dos homes que s'han enfrontat fins ara en vint curses d'un dia, amb un balanç de deu triomfs per banda. Altres ciclistes, com Wout van Aert, Jasper Philipsen o Mads Pedersen, arriben ben forts. Volen protagonisme a l'ombra d'un duel tan esperat, aquell entre Pogacar i Van der Poel a la París-Roubaix. Ja fa mesos que no queden places d'hotel a la zona.