Les pedreres de la Seu, la identitat impresa sobre el paisatge

PalmaTal com explica Catalina Salvà Matas en el seu llibre Les pedreres de marès. Identitat oblidada del paisatge de Mallorca (Lleonard Muntaner Editor, 2018), aquesta pedra calcarenita “ha estat el material que ha configurat la imatge construïda de bona part de Mallorca, però, com a element geològic que és, el seu aprofitament depèn de la transformació de recurs a material constructiu, procés que implica l’aparició de les pedreres de marès.” La Seu, la Llotja o el castell de Bellver s’han bastit a partir de la pedra de marès. “Aquestes construccions, d’altra banda, han deixat la seva petjada a la natura, el seu ‘negatiu’. La mateixa pedrera, el fet d’extreure el material, deixa al nostre paisatge gravat el pas de la història” (Arquitectura en negatiu. Les pedreres de la Seu a Calvià Aina Perelló Barceló. Treball de Fi de Grau (TFG). Grau en Estudis d’Arquitectura (pla 2014). ETSAB – UPC).

Dues belles reflexions sobre una realitat del paisatge antròpic de l’illa de Mallorca que és l’objectiu de la nostra ruta: la marina de migjorn dins l’àmbit geogràfic de la badia de Palma. Des del cap Enderrocat fins a les pedreres de la Seu, als peus de les urbanitzacions Maioris Dècima, Puig de Ros i sa Torre, en el terme municipal de Llucmajor. Però com diu el bon amic i mestre Pere Llofriu, en el seu article de Diari de Balears de 14 de juliol de 2021, ‘totes les pedreres porten a la Seu’, almanco les de la badia de Palma. El punt d’inici de la caminada és al final de la urbanització de Bellavista, passat Cala Blava, fins on arriba la línia 504 del bus TIB (consultau-ne els horaris a tib.org).

La ruta

[00 min] Iniciam la nostra caminada des del final de la urbanització Ballavista (Llucmajor), a la confluència del passeig de les Dames amb la carretera Militar, construïda el 1905 per unir el fort del cap Enderrocat amb la carretera vella de Llucmajor (Ma-19a) des de s’Aranjassa. Seguim un tram de la via que actualment mena a l’hotel Cap Rocat (sud/sud-oest) i, passada la primera barrera, sortim de la calçada pel costat esquerre, a través d’una obertura clara sobre la paret seca, i continuam caminant per un senderó que a través de la garriga seca ens durà a circumval·lar l’antic recinte militar.

Del primer tram que enllaçam des de l’afalt sortim a un camí ample perpendicular a la mar. Tot d’una fitam el primer viarany a la dreta, el seguim fins a topar, una rere l’altra, amb dues tanques de paret seca que se’ns creuen per davant. [15 min] Passada la segona, el camí gira radicalment a la dreta, en direcció a la mar, fins que ens situa sobre un penya-segat des del qual és ben visible l’illot del Vergeret, també dit illot d’Enderrocat [20 min]. A partir d’aquí seguim un sender per damunt les penyes (sud-est), amb petits espais que ens regalen panoràmiques delicioses, com una terrassa natural des de la qual contemplam una penya foradada [30 min]. Paga la pena no córrer per gaudir amb detall de la marina llucmajorera. Tot seguit passam una paret seca per un portell estret. Hem d’estar ben atents perquè poc després ens apareixerà per la dreta, picada a la roca, l’escala del davallador de sa Punta Negra [30 min], que hem de prendre per iniciar el camí de les pedreres i els vells secrets de contraban, molt abundants en aquesta contrada, tal com explica Tomàs Mut en el seu llibre Atlots, avui hi ha festa.

Un cop hem iniciat el descens pel davallador de sa Punta Negra ens adonam de la importància d’aquest paisatge, en aparença salvatge, però durament domesticat per la presència de trencadors de marès. [35 min] L’escalonada es bifurca, una part del camí pren coster avall en direcció cap a les pedreres i un vell secret de contraban, excavat a la roca i amagat entre els blocs de pedra. Nosaltres, però, girarem a l’esquerra i seguirem el tirany, que, sense gairebé perdre altura, ens acompanyarà tota l’estona fins a les pedreres de la Seu. [45 min] Passam una paret, perpendicular a la mar, prop d’una fita de partió maritimoterrestre, amb trams de camí una miqueta exposats. En cap moment suposa una dificultat tècnica insalvable, tan sols hem de posar esment i assegurar bé la passa. El caminoi baixa fins a una punta [1 h 00 min], anterior a Cala Vella, que amaga un caló que demana la nostra atenció. Si miram cap a l’interior, veurem a banda esquerra un espai excavat a la paret que correspon a un antic secret de contraban.

Les pedreres de la Seu

El caminoi continua a mitjan coster, amb un sinuós traçat sota els penya-segats de dalt i per damunt de la marcada i rompuda línia litoral. Aviat distingim sobre l’horitzó més immediat les urbanitzacions que s’estenen des dels primers davalladors de les pedreres de la Seu fins al cap de Regana (Maioris Dècima, Puig de Ros, sa Torre, Badia Blava, Badia Gran i Tolleric). [1 h 15 min] Un cop distingim una pedrera ampla i ben treballada que ocupa bona part del coster fins arran de mar, podem dir que som a les pedreres de la Seu, repartides en dos àmbits geogràfics: Es Davallador de sa Cisterna –a la part de Maioris– i Es Davallador des Carros –sota el Puig de Ros. A partir d’ara, els caminois es diversifiquen i se’ns presenta un ampli ventall de possibilitats. Ens podem entretenir tot el que ens vingui de gust, però la nostra referència per poder prendre el camí de tornada ha de ser les escales que baixen de Maioris Dècima cap a la mar. La millor manera de no perdre passa és mantenir la cota que ens du fins aquí i evitar uns primers tiranys que prenen coster amunt.

Travessam una zona de clapers, de pedres de marès organitzades a la manera de petites terrasses, i seguim el caminoi que ens mena, en clara diagonal ascendent, cap a un pinar que tenim just a l’enfront. [1 h 25 min] Aquí trobam la cisterna que dona nom al davallador, un sistema de captació d’aigua del subsol que devia arreplegar també la d’escorrentia. Des de la cisterna, arranca un senderó que s’enfila cap a la urbanització. Poc abans de topar amb les escales de ciment, últim tram abans de sortir al vial asfaltat, hem de veure a l’esquerra un tirany rost que apunta cap a les tanques d’uns xalets, les passa per davant fregant i ens deixa sobre els penyals que guaiten sobre la marina [1 h 35 min]. Deixam a l’esquerra Can Crespí, un xalet aïllat de la resta. A partir d’ara ens espera un caminoi, clar i ben fressat, que ens ha de dur vora penya-segat, amb passa ferma i segura, fins a l’inici de la nostra ruta [2 h 30 min].

@Fita_a_Fita