Un passeig pel cementiri més culer

BarcelonaEls treballadors del cementiri de les Corts expliquen que és habitual trobar-se Charly Rexach caminant pel passeig principal, entre tombes i xiprers. Només cal parar una mica d'atenció per adonar-se que un està trepitjant un terra més blaugrana que el pal de la bandera. A 10 metres de l'entrada des de l'avinguda Joan XXIII ja hi ha una advertència: un soci del Barça va escriure per a l'eternitat a la seva làpida que, quan va morir el 2011, posseïa el carnet de soci 1.978.

És un matí laborable i, molt probablement, els carrers del cementiri de les Corts són ara mateix un dels indrets més tranquils de la Barcelona urbana, malgrat que tinguin un company de viatge temporal que emet soroll de fons. Les obres de remodelació del Camp Nou, veí des del 1957, aporten un lleu so metàl·lic a l'ambient i les imponents grues es converteixen en ogres que amenacen el cementiri, el qual té aires exòtics gràcies a les palmeres. "La gran majoria de jugadors del Barça estan en sepultures bàsiques, res grandiloqüent", explica Adrià Terol, responsable de comunicació de Cementiris de Barcelona i el nostre acompanyant durant la ruta. "En aquest cementiri, que tinguem documentades, hi ha una trentena de persones relacionades amb el Barça. És el cementiri de Barcelona on n'hi ha més".

Ben aviat apareixen les primeres llegendes. Molt a prop de l'entrada hi descansen César Rodríguez, el segon màxim golejador de la història del Barça de futbol masculí, només superat per Leo Messi; Josep Samitier, el propietari de la cinquena posició d'aquesta classificació 93 anys després del seu últim partit amb el Barça; el president Narcís de Carreras, que va fer fortuna amb el lema "Més que un club", i Ricard Maxenchs, l'encarregat de la comunicació del Barça durant més de 20 anys. En canvi, a les Corts no hi està enterrat el fundador del club, Joan Gamper. El motiu és que era protestant i aquest cementiri no té un espai específic per a aquesta branca del cristianisme. A Gamper, com a Josep Lluís Núñez, se'l pot trobar al cementiri de Montjuïc.

La Moreneta de Kubala

Una figura de la Moreneta amb una bandera hongaresa al coll decora la làpida de Kubala. Les flors són fresques. "Les acostumen a portar la família o el mateix Barça", diu Terol. De la davantera a la porteria. La família d'Urruti, que va morir en un accident de trànsit amb només 49 anys, va decidir decorar la làpida amb un dibuix del rostre del futbolista amb la samarreta de porter del Barça i una bufanda culer. També hi ha escrita la mítica frase de Joaquim Maria Puyal després que el de Sant Sebastià aturés un penal a Valladolid que va donar-li una Lliga al Barça: "Urruti, t'estimo".

"Tenim molta gent que ens pregunta per futbolistes del Barça. Fins i tot, ens demana fer alguna visita guiada. En grup també fem algunes visites culturals, però no estan centrades exclusivament en el Barça", exposa Terol. Cementiris de Barcelona té la intenció de crear una ruta pel cementiri de les Corts centrada en el Barça i que compti amb la col·laboració del club, sobretot tenint en compte que ens trobem al bell mig dels actes del 125è aniversari blaugrana. Va haver-hi una reunió entre les dues parts, però, de moment, no s'ha concretat res.

A banda dels noms ja mencionats, altres persones procedents de l'àmbit blaugrana que també estan enterrades en aquest cementiri són els futbolistes Paulino Alcántara i Estanislau Basora, el massatgista i atleta Àngel Mur Navarro, el president de la comissió gestora Joan Trayter i Josep Mussons, vicepresident de Núñez. També Vicenç Piera, futbolista del Barça procedent de Can Bruixa, una masia propietat de la seva família. Piera va debutar amb el primer equip gràcies a una lesió de Paulino Alcántara i ara són veïns al cementiri. El de Can Bruixa comparteix nínxol amb la seva dona, Maria Dinarés, seguidora del Barça molt relacionada amb el club durant la primera meitat del segle XX.

Julio César Benítez va acabar en una ossera

En l'actualitat, el cementiri de les Corts s'encarrega de mantenir el nínxol en cas que el mort no tingui cap descendent si es tracta d'una persona d'interès públic. Es cataloga com a bé cultural i s'assegura que les seves despulles seguiran allà per evitar que es repeteixin errors del passat. Julio César Benítez, futbolista uruguaià que va morir tràgicament a l'edat de 27 anys abans d'un Barça-Madrid del 1968, inicialment va ser enterrat en un nínxol del cementiri de les Corts. Però van passar els anys, es va acabar la concessió, cap familiar va respondre als requeriments, ningú va adonar-se que era un exfutbolista del Barça, es va buidar la sepultura i les seves restes van anar a parar a una ossera del mateix cementiri. "Ara això no passaria", assegura Terol.

L'animació al Camp Nou va començar el 1958 de la mà de Josep Tortosa, un personatge emblemàtic que voltava per l'estadi amb aquest lema: "Barcelonistes de cor, crideu amb mi: Barça!", seguit d'un triple aplaudiment. Les cròniques de l'època expliquen que ell ja animava d'esquena al partit, mirant cap a les grades, un fet molt habitual entre els responsables de les grades d'animació en el present. Tortosa també està enterrat al cementiri de les Corts, en un nínxol amb una làpida en què hi ha una fotografia seva amb la bandera del Barça i una estelada amb la forma del territori de Catalunya feta de ceràmica. Potser és una de les parades que fa Charly Rexach quan passeja per allà. "Tortosa, no animis més, home, deixa-ho ja, que estàs xop", va recordar el periodista Xavier Bosch que li va dir Rexach a Tortosa des de la gespa durant un Barça - Las Palmas dels anys 70 disputat sota la pluja.