Mocadorades, falses promeses i carpes 'vip': el conflicte entre el Girona i la seva afició
La crispació de la graderia cap a la zona noble de Montilivi viu el punt més àlgid dels darrers temps
GIRONACoincidint amb el darrer partit de Lliga, el Girona va programar una celebració final de temporada amb la qual els socis i aficionats blanc-i-vermells tenien la possibilitat de festejar la permanència assolida pels de Míchel. La previsió inicial incloïa el vermut, el dinar, un petit concert, el comiat a l’equip i, per a aquells que no n’haguessin tingut prou, una festa a l’exterior de l’estadi. Però els va sortir el tret per la culata. La gent, empipada, no estava per gresques.
Els jugadors van sortir a la gespa i a Montilivi pràcticament no quedava ningú. Van fer la volta d’honor, saludant els pocs centenars que els havien esperat. Els parlaments es van anul·lar. A les fotografies de grup, les graderies, al fons, sortien buides. La imatge va ser trista i representativa del conflicte entre la massa social i els que manen al club. La crispació de l’aficionat viu el punt més àlgid dels darrers temps.
“És més greu l’escletxa entre soci-afició i el club que el resultat esportiu d’aquesta temporada. Cal una reflexió sincera i autocrítica”, piulava l’expresident Francesc Rebled. Ni ha estat un curs senzill, ni ho va ser la jornada de diumenge, fixada a les 14 hores del migdia sota un sol abrasador de 30 graus. El Girona-Atlètic es va aturar dues vegades per atendre urgències mèdiques entre els espectadors, però d’afectats n’hi va haver més: un munt de desmais i deshidratacions pels cops de calor, que fins i tot van provocar el trasllat d’algunes persones a l’hospital. Els sanitaris van tenir feina i alguns comentaven que havia estat el partit més dur en anys. La Federació de Penyes va emetre un comunicat en què assegurava: “L’afició està farta de la manca de sensibilitat de LaLiga envers els aficionats. Volem horaris amb sentit i respecte”.
La crispació de la gent amb el Girona va venir pel fet de la incomoditat que van sentir al seu propi estadi, amb cues de mitja hora per una aigua, calenta i, si n’hi havia, als bars; i cues als lavabos, on s’intentaven refrescar; aspectes en què el club, quan se’l pregunta, reconeix el seu error dient que no pot tornar a passar. Però ha arribat un punt en què l’afició ja no vol paraules, vol fets. El club promet millores i obres des del 2017, però no arriben. Les instal·lacions han caducat i amb prou feines ha canviat res, tot i que en aquest període de temps s’han destinat inversions a més llotges i carpes vip. El soci, al qual cada temporada apugen la quota, se sent arraconat, un figurant del decorat. I se n’ha afartat.
Ja va dedicar una mocadorada d’època als propietaris pels preus de les entrades de la Champions, i també ha deixat d’assistir a Montilivi amb la freqüència d'abans, amb gairebé un miler d’espectadors menys per partit de mitjana. De fet, no va ni exhaurir les entrades a Europa, i encara menys en els desplaçaments a Klagenfurt i Eindhoven, on gairebé no va haver-hi demanda; aspectes que també hauria d’avaluar, tractant-se d’un esdeveniment històric. Tot plegat ha provocat que la distància entre els uns i els altres s’hagi fet més gran que mai.
“No hi ha transparència”
Cristóbal Sánchez, portaveu de la Federació de Penyes, explica: “La relació amb l’afició és molt dolenta. El Girona té virtuts, però cap d’elles és la d’empatitzar. Tothom ens fa arribar el mateix: sent que no se l’escolta”. Com que aquest sentiment fa temps que existeix, ara qualsevol incidència irrita el triple que en condicions normals.
“La gent no demana res extraordinari, tan sols vol sentir-se estimada i que se la tingui en compte de veritat. De fet, crec que si el Girona s’expliqués, l’entendríem, però com que no hi ha transparència, sembla que amagui coses. És molt important tenir cura d’aquests detalls, i aquí no se’n té. I el soci també ha de meditar, esclar, perquè no tot ho fa bé i aquest any no ha tocat de peus a terra amb les expectatives. Però si una part no dona, és complicat demanar-li res. No em sembla bé que es digui que l’afició s’ha fet enrere, però diumenge va explotar. Ja no pot més, les coses han de canviar”, conclou.