El mirador de sa Panada, solcant petites serres i valls aturonades

PalmaEn aquesta ruta recorrem les petites serres i valls aturonades del Raiguer que s’estenen i ascendeixen suaument cap a les faldes de la serra de Tramuntana. Sementers cerealícoles i oliverars que combinaven amb petits boscos per a la producció de carbó, extracció de llenya i producció de calç. El punt d’inici de la ruta l’ubicam a l’estació del tren de Binissalem, d’on arranca el vell i tradicional camí de can Arabí, perpendicular al puig de Bellveure i travessat pel bell i antiquíssim camí del Raiguer. Per acabar, només hem de recordar que la nostra presència no ha de deixar empremta sobre el territori. Vivim i sentim el paisatge amb amor, respecte i seny. Hem de mantenir una atenció escropulosa envers la propietat, pública o privada. 

La ruta

[00 min] Des de la mateixa andana ens dirigim al camí de Can Arabí, a l’esquerra de l’edifici de l’estació de tren de Binissalem. Creuam les vies per un pas a nivell (precaució!) i començam a fer passes entre les darreres cases del poble, que progressivament deixam enrere. Fixam ara la mirada sobre l’horitzó que tenim al davant, la cresta de Bellveure, amb el seu puig de 394 m d’alçària, a l’esquerra del coll d’en Simonet, i el puig dels Bous, de 403 m, a la dreta; tot plegat, una espai natural que fixa la partió entre els termes de Binissalem i Alaró.

Deixam a la dreta unes cases [10 min], dites Sa Pota des Rei, i arribam a la cruïlla on el camí de Can Arabí és creuat pel camí del Raiguer, per on tancarem el circuit. Continuam tot dret, perpendiculars a la muntanya. Passam entre Can Arabí, a la dreta, i l’entrada a la possessió de Bellveure, a l’esquerra [15 min]. Tot seguit, giram a la dreta pel camí de Can Pere Antoni, en direcció al mirador de sa Panada (nord/nord-est), fins a la següent cruïlla [30 min]. Giram a l’esquerra i passam un portell de ferro. Les cases de Can Pere Antoni ens queden a la dreta, mentre el camí que hem de seguir gira a l’esquerra i passam un segon portell. Avançam tot dret (oest/nord-oest), de cara als penyals que tenim davant (sa Panada), fins a un tercer portell, amb una barrera de fusta a l’esquerra. A partir d’aquí iniciam la pujada al mirador per un camí ample i ben bastit.

Després d’un primer revolt ens ve una recta llarga, on al principi trobam un vell pedrís a la dreta del camí. En el següent revolt [45 min] abandonam el camí, que gira a la dreta, i continuam tot dret, per un sender poc clar al principi, fins a una mena de collet (esplanada), a la dreta del qual, ben visible per damunt dels nostres caps i a pocs metres de la nostra posició, indentificam clarament el mirador de sa Panada [50 min]. Curiosament, la disposició de les pedres, en forma de merlets punxeguts al voltant de la penya on s’ubica aquesta bella miranda, ens en recorda una altra ben lluny d’aquí, la de Can Bujosa, sobre la Cala de Deià. Paga la pena quedar una estona en aquest lloc per gaudir de les vistes que ens regala de tota la zona del Raiguer, des de les cases de Can Pere Antoni fins a Binissalem.

Sortim del mirador per un tirany que neix i s’enfila esponerós coster amunt (nord-oest/nord). El sender es va alineant amb la carena i pren direcció oest fins a topar amb una paret mitgera [1 h 05 min], que concideix amb la partió de terme entre Binissalem i Alaró. Passam la paret i enganxam un tirany que baixa del puig dels Bous, a la dreta. Giram a l’esquerra i baixam fins al coll d’en Simonet [1 h 10 min]. Deixam a l’esquerra el portellet i el camí que baixen cap a Can Arabí, i voltam a la dreta, per dins terres alaroneres.

Passam per davant les cases de Son Llabià [1 h 25 min], que deixam a la dreta, i continuam tot dret fins a la carretera (Ma-2110) que uneix Alaró i Lloseta pel coll de Tofla [1 h 30 min]. Giram a l’esquerra, en direcció a Alaró, i en arribar a la intersecció amb el camí Vell d’Orient [1 h 45 min], tornam a voltar a l’esquerra i ens dirigim cap a les cases de Son Fortesa, a la banda dreta. La possessió pren nom de la família Safortesa i ha perdurat com a topònim del segle XVI, malgrat els successius canvis de propietat. A principi del XIX va passar a mans de la família Rosselló, moment en què s’incorporà al món literari a través de l’escriptor Joan Rosselló Crespí (Alaró, 1854-Palma, 1935), que signava Rosselló de Son Fortesa. “La casa pairal on vaig néixer, antic casal de possessió, voltat d’estables, vinyes, figuerals, olivars, garrovers, ametlers, horts i camps de blat, està a la vora del poble d’Alaró, en el fons de la vall Socarrada, a l’ombra dels verds i airosos llorers i dels fruiters on canten els rossinyols la primavera, i des de les amples finestres es descobreix el gris coster de l’enfront on pasturen els porcs, les egües i les ovelles...” (Manyoc de fruita mallorquina, 1903).

Cases de Son Forteza

Deixam enrere les cases i avançam en direcció a Consell. [2 h 05 min] A l’altura del portell de sa Sínia, giram a l’esquerra pel camí de Bànyols, sense asfaltar. Aviat arribam a les cases, “...per contemplar l’atàvica bellesa de ses estructures. El portal forà és de manual, encapçalat amb l’escut dels Puigdorfila [...]. Sobre ell hi descansen tres arcs de mig punt. Tal com apunta el topònim, es tracta d’una antiga alqueria islàmica que ja apareix al Llibre del Repartiment. Des del segle XIII fou dels Puigdorfila, els quals la tingueren fins al segle XVIII, quan passà als Fortuny” (Mallorca interior, volum II. Tomàs Vibot, 2019). El camí passa per davant les cases i gira cap a llevant, anam tancant circuit entre els pendissos del puig de Bellveure, a l’esquerra, i el puig de Can Cabrit, a la dreta.

Assolim una mena de collet [2 h 25 min], a l’esquerra tenim les cases de Can Moranta, i, ben davant, el tram més espectacular del camí de Bànyols, dit popularment el camí Romà, a causa del magnífic empedrat que conserva. “Històricament apareix documentat en el segle XVII” (Mallorca interior, volum II. Tomàs Vibot, 2019). A mesura que anam descendint l’empedrat desapareix fins a desembocar sobre el camí del Raiguer [2 h 35 min]. Giram a l’esquerra i recorrem un dels camins rurals més bells de la comarca, ja ben documentat en l’Edat Mitjana. En un doble revolt del camí, topam amb les cases de Can Cabrit [2 h 40 min]. Es tracta d’un conjunt de tres possessions conegudes com la Torre de Can Moranta –amb torre de defensa i doble filera de teules pintadesal voladís de la casa–, Can Cabrit i Can Ximarró. D’origen medieval, les tres conformaven una mena d’alqueria i una cavalleria, dels Bestard de la Torre. En arribar a la cruïlla de Can Arabí [3 h 00 min], tombam ala dreta en direcció a l’estació del tren de Binissalem, on acabam la caminada [3 h 15 min].

Fita_a_Fita

Fita_a_Fita