31/01/2021

Messi sempre ha tingut un enemic a casa

Cada any els periodistes anem al Camp Nou per fer un esmorzar de treball i conèixer de primera mà les finances del Barça. Una d’aquestes trobades va ser poc després que el club i Messi acordessin l’última renovació. Més o menys ja es coneixien les xifres del contracte, però no al detall com ha publicat El Mundo. Això va originar un debat sobre si tot plegat era excessiu i, sobretot, si hi hauria diners per pagar-ho. Feinejant per allà, i després de veure com algun directiu se’n rentava les mans, recordo les paraules d’un executiu de l’àrea econòmica mentre se servia un cafè: “El problema no és Messi. El problema són els que cobren molt i generen molt poc”. I va posar d’exemple el cas d’Arda Turan. Però n’hauria pogut posar uns quants més.

Venia a dir que hi ha dos Messis al Barça. Un és el futbolista, el Pilota d’Or, el millor del món, el que ha sigut la punta de llança del millor Barça de la història. I després hi ha un altre Messi, la marca comercial, el que aconseguia que es venguessin entrades com xurros, que els patrocinis i el marxandatge anessin a l’alça, que es pagués una fortuna per les gires d’estiu i, en definitiva, que se superessin els 1.000 milions de facturació, una de les coses de què més van presumir a la junta sortint. Les dues coses juntes el van fer mereixedor del millor contracte del món.

Cargando
No hay anuncios

És evident que quan arriba una patacada tan forta com la de la pandèmia, la tresoreria queda molt tensionada. I tenint en compte que la part salarial ocupa la major part del pressupost, és normal que s’hi posi la lupa. I segurament ens posarem d’acord que tots els jugadors, es diguin com es diguin, haurien d’haver fet un esforç més gran a nivell de sou tenint en compte les circumstàncies. Però aquest no és el debat que ens ocupa. Pretendre considerar Messi el responsable dels mals econòmics del Barça és ridícul. Ell ha fet ric el Barça, ric de títols i ric d’ingressos. Que després la gestió de tot plegat hagi sigut nefasta per part de les últimes directives no és culpa del jugador. A ell se li poden retreure moltes coses, com a qualsevol humà. Però que “arruïna” el Barça, com s’ha dit, és absolutament fals.

Com és que ara surten a la llum els detalls del contracte? Què es pretén amb aquest debat? ¿Desestabilitzar Messi? ¿Remar perquè acabi marxant? ¿Exonerar la junta sortint dels mals econòmics del Barça? ¿Una mica de cada? A curt termini l’únic que sembla haver aconseguit és activar-lo més. Ho va demostrar contra l’Athletic. I per molts anys!