Maradona, Messi... i el papa Francesc, el pontífex més futboler de tots

BarcelonaQuan sortia a la plaça de Sant Pere per trobar-se amb els fidels, el papa Francesc solia somriure quan algú li feia arribar una samarreta del San Lorenzo de Almagro, el club del qual era soci amb el número 88.235. Més d'un cop n'agafava una i la feia voleiar pel cel de Roma. Jorge Mario Bergoglio ha estat ben segur el papa de Roma més aficionat al futbol, com a bon argentí. Quan l'Argentina va guanyar el Mundial el 2022, més d'un compatriota feia broma afirmant que ell tenia alguna cosa a veure amb l'èxit. En un dels primers actes després de ser escollit cap de l'Església, va dir famosa la frase "que guanyi San Lorenzo" quan li van preguntar si era de Boca o de River, els clubs argentins més populars. No, ell era cuervo, com són coneguts els aficionats d'un club fundat precisament per un capellà, Lorenzo Massa. Tot encaixa.

Jorge Bergoglio explicava que s'havia fet aficionat del San Lorenzo, especialment, gràcies a l'equip campió del 1946, del qual recitava de memòria l'alineació titular o recordava gols que havia vist en directe, com un de René Pontoni el 20 d'octubre del 1946 en la golejada 5-0 davant el Racing. “La Chanchava baixar la pilota de pit, va amagar-se entre dos i va picar creuat… va ser un gol per passar-lo al Colón”, va dir en referència a un popular teatre i cinema de Buenos Aires.

Seria el seu pare, Mario, un fanàtic del club del barri de Boedo i empleat dels ferrocarrils, qui el portaria al Viejo Gasómetro, estadi ja desaparegut, per veure en acció aquell equip amb jugadors com "Armando Farro, René Pontoni i Rinaldo Martino", tal com recordava ell mateix. El sacerdot recordava com el 1946 va veure tots els partits a casa del San Lorenzo que seria campió, on destacava el jugador basc Zubieta, qui havia fugit del franquisme i va ser clau en aquells èxits. Jugadors que serien els primers grans ídols del futur papa, qui durant molts anys anava cada cap de setmana al camp per animar l'equip. De fet, solia fer una xerrada als jugadors abans de sortir al camp i resava un parenostre amb els futbolistes als vestidors. El 1988, quan Alfio Basile va arribar a la banqueta del club, tot va canviar. "Arribo al vestidor i entra un capellà. Jo no volia distraccions, així que li vaig dir al president Miele que el fes fora. Em va dir que venia sempre, que era molt aficionat... però res, el vaig fer fora i ja no va tornar. Anys més tard vaig trobar en Miele i em va dir «Recordes el capellà que vas fer fora? És el Papa»", va recordar Basile fa poc.

Els darrers anys no solia mirar els partits, enfeinat com estava. De fet, deia que el 1990 havia decidit mirar com menys millor la televisió, tot i que sempre es feia informar dels resultats de l'equip "gràcies a un membre de la Guàrdia Suïssa", tal com explicava. El guàrdia li donaria la notícia del gran èxit del San Lorenzo, campió el 2014 per primer cop de la Copa Libertadores, l'equivalent de la Champions. Durant anys, el San Lorenzo era l'únic equip gran argentí que no l'havia guanyat mai, però ho faria amb ell ocupant la cadira de Sant Pere. "Potser ens ha ajudat una mica resant", feia broma el llavors entrenador de l'equip, Edgardo Bauza.

El papa Francesc admirava Maradona i Messi, esclar. Ara bé, en una entrevista amb la RAI, va sorprendre els seus compatriotes argentins en una pregunta sobre qui era millor. "Maradona va ser molt gran, però va fallar com a home. Messi és un senyor, però jo hi afegiria en Pelé", va dir. El sacerdot argentí no va tenir cap mena de problema a l'hora de reconèixer la grandesa del brasiler, de qui deia que era "un home d'un cor grandíssim". "Vaig parlar amb ell, el vaig trobar en un avió a Buenos Aires, era d'una grandíssima humanitat", va elogiar-lo.

Bergoglio recordaria rialler com va viure el Mundial que l'Argentina va guanyar el 2022. Va preferir no canviar l'agenda, ja que tenia una trobada amb pilots d'Alitalia i les seves famílies en un moment en què podien perdre la feina. "En un moment donat vaig anar a buscar alguna cosa i, quan vaig tornar, algú em va dir que l'Argentina estava guanyant 2-0. «Està bé», vaig dir, però això em va fer pensar una cosa... en altres partits ja s'havia començat guanyant i ens havien empatat. Així que vaig quedar-me una mica intranquil; ens costa acabar les coses", va explicar. Tot i que Benet XVI també seguia el futbol, sent aficionat i soci honorífic del Bayern, Francesc ha estat el pontífex més futboler. Curiosament, el 2014, la final del Mundial va enfrontar l'Argentina i Alemanya, la terra dels dos papes vius llavors, el que havia plegat i el que manava. Va guanyar Alemanya.

Messi i Maradona

Però el 2022 va arribar el torn del triomf dels argentins, gràcies en part a Messi, de qui el Papa es desfeia en elogis. Amb tot, quan el va rebre li va dir: "Ets el millor, però no ets Déu". L'hi va dir mig de broma mig seriosament, potser per intentar que no s'ho cregués tant com en Maradona. L'havia conegut el 2013, durant una recepció a les seleccions argentina i italiana abans d'un partit entre totes dues. Messi li va entregar una samarreta de la selecció i una vella foto de Pontoni, un dels seus herois. Aquell dia, Messi va emocionar-se en conèixer el Papa i saludar-lo, fins al punt de plorar. La trobada va acabar amb la següent observació de Francesc: "Heu vist com han marxat les delegacions? Els de la selecció italiana han marxat ordenats i obedients, els argentins desordenats i caòtics. Doncs bé, jo soc argentí i sempre els ho recordo, a aquells que tenen cura de mi quan em salto el protocol".

Amb Maradona, Francesc s'havia trobat el 2014. L'exjugador sempre va tenir bones paraules cap al papa argentí, ja que considerava que s'acostava als pobres. I el Papa valorava l'exjugador, tot i deixar clar que s'havia equivocat com a home. "Prou que ho sé", admetia Maradona. "La seva arribada al papat em va inspirar a tornar a la religió després de molts anys. Em va fer sentir com un argentí orgullós de veure que un compatriota podia fer les coses", va dir Maradona, mort el 2020. Llavors, el Papa va pregar per la seva ànima: "Era un poeta del futbol, un geni que va donar alegria i esperança a milers de persones jugant". Maradona i Francesc han estat, de segur, juntament amb Messi, els argentins més estimats dels darrers 50 anys.

El Papa va apadrinar competicions, va rebre equips i jugadors i va fer entrevistes parlant d'un esport que sempre va estimar. En part, per connectar amb aquell nen que s'emocionava al vell estadi de fusta de Boedo el 1946, i en part perquè "és un mitjà per expressar el talent que tens, però també per construir la societat", va dir ara fa un any en una intervenció en què va lloar les coses bones de l'esport: "L'esport ens ensenya el valor de la fraternitat. Al camp, no importa l'origen, la llengua o la cultura d'una persona. El que importa és el compromís i l'objectiu comú. Aquesta unitat és una metàfora poderosa de les nostres vides. Ens recorda que, malgrat les nostres diferències, tots som membres de la mateixa família humana".