Lleida, una ciutat dividida per culpa del seu camp de futbol

BarcelonaSer aficionat del futbol a Lleida s’ha convertit en un acte de fe, aquests últims anys. El 2011 la històrica Unió Esportiva Lleida va desaparèixer ofegada pels deutes i en el seu lloc naixia el Lleida Esportiu, hereu d’aquella tradició però amb una curta vida ben moguda. Ara juga a la Segona RFEF, acompanyat per una afició fidel que viu amb neguit l’enfrontament del club amb la Paeria, l’ajuntament de la ciutat. Un serial en què es parla als jutjats, els plens municipals i els carrers.

Per entendre l’actual conflicte cal mirar un passat no gaire llunyà, quan el Lleida Esportiu era en mans dels germans Albert i Jordi Esteve. La seva gestió va provocar uns quants problemes, com denúncies de jugadors per impagaments i deutes amb Hisenda i la Seguretat Social. Tot plegat semblava encaminat a una nova fallida econòmica del club. I generava problemes amb l’Ajuntament. Des de la Paeria veien com la gestió dels Esteve significava que no es cuidava el Camp d’Esports, de propietat municipal, i s'incomplien alguns acords estipulats en el conveni signat per les dues parts. A finals de gener del 2022 es va votar en el ple municipal de la Paeria –on manava llavors Miquel Pueyo, d’ERC– retirar la concessió de l’estadi al club per unanimitat. Dins del Camp d’Esports hi havia nius d’ocells, zones on feia mesos que ningú netejava i parts de les oficines, com la del museu, amb trofeus i objectes, on havien desaparegut objectes. Però darrere la decisió de trencar el conveni hi havia alguna cosa més, com explica Marc Torres, adjunt a la presidència del club en l’actualitat: “Es va prendre la decisió també per raons d’interès general. Per la mala imatge que donava a la ciutat tenir un club on uns mesos abans la Guàrdia Civil havia entrat a les oficines, amb directius imputats per falsedat documental, frau....” La gestió dels Esteve va canviar-ho tot. Llavors hi havia consens entre tots els partits polítics i l’afició que calia canviar les coses.

El problema és que l’acord de rescissió del contracte del Camp d’Esports es va fer públic un 28 de gener del 2022, i dos dies abans, el dia 26, els Esteve havien venut el club a l’exjugador Luis Pereira, un empresari gallec reconvertit en home de negocis a Suïssa. Pereira, que havia jugat al Lleida, va assumir un club amb deutes i va començar a aixecar l’entitat. “No ens van donar temps a explicar el nostre projecte. Vam entrar al club i ens va tocar presentar un recurs contra el pal per fer fora el Lleida del camp per la via administrativa i per la judicial. Si ens fan fora del Camp d’Esports, el club morirà, perquè no existeix cap altre estadi que compleixi les condicions que ens calen”, diu Torres. El club va presentar un recurs contenciós administratiu, amb data d’11 de juliol de 2022, però quasi tres anys després, el 4 de febrer del 2025, el jutjat contenciós administratiu va notificar la desestimació del seu recurs donant la raó a l'Ajuntament, tot i que encara no és una sentència en ferm perquè el club segueix batallant-ho. Al Lleida creuen que l’Ajuntament els vol fer fora del Camp d’Esports. L’Ajuntament no nega taxativament. Què ha passat?

El canvi d'ajuntament

El 2023, el socialista Fèlix Larrosa torna a la Paeria, perquè ja havia estat alcalde del 2018 al 2019. El canvi de govern va arribar just quan la nova directiva tenia converses amb l’Ajuntament que semblaven anar ben encaminades per signar un nou conveni i aturar la lluita als tribunals. “A la primera reunió amb Larrosa, el gener del 2024, sis mesos després de la seva entrada a l’Ajuntament, ens pregunta com podem arreglar la qüestió que el conveni sigui als tribunals. Nosaltres vam dir que ens interessa un conveni nou a llarg termini per gestionar l’estadi, vam explicar-li com estem cuidant el club i vam presentar un informe jurídic per oferir una fórmula d’aturar el procés judicial i posar el comptador a zero. L’alcalde hi semblava disposat. I demostràvem que el club anava bé. Vam posar 10.000 persones al camp, més de 3.000 socis, lluitant per l’ascens i complint el conveni del camp”, apunta Torres. “Però ja no ens va voler escoltar més”, afegeix.

La situació era encara més complexa perquè existeix un altre actor: l’Atlètic Lleida. Aquesta jove entitat juga ara mateix a Tercera RFEF, just una categoria per sota del Lleida Esportiu. De fet, aspiren a un ascens que podria comportar un derbi inèdit la temporada vinent. Aquest Club Esportiu Atlètic Lleida deriva de l’Atlètic Segre, un club formatiu local, i també del club d’Almacelles, l’EFAC. Les dues entitats es van unir el 2019, amb gent del futbol de la zona al darrere com Siscu Pujol, l’home que en el seu moment havia arribat a guanyar la subhasta dels drets esportius de la UE Lleida i que va arribar a ser el primer president de la nova entitat abans de partir peres amb els Esteve, llavors els seus socis. El mateix Pujol que ha acabat a la junta directiva del Barça amb Joan Laporta, per cert. El resultat era un conglomerat d’empresaris preparats per presentar a la ciutat un nou club modern que hauria de tenir via lliure per ser el principal representant del futbol de la ciutat quan es creia que, amb els Esteve a la llotja, el Lleida desapareixeria. Però ha passat tot el contrari, ha reviscut amb Luis Pereira. Si la major part de l’afició local reconeix el Lleida com l’hereu de la vella UE Lleida, des de l’ajuntament “es cuida més el nou Atlètic Lleida”, segons denuncia Marc Torres.

L’Atlètic Lleida vol fer-se un lloc en el futbol professional i l’any passat va estar negociant amb el Badalona Futur, club de Segona RFEF, comprar la seva plaça o fusionar-se. El febrer del 2024 fins i tot es va jugar un Lleida-Badalona Futur al Camp d’Esports en què la directiva del club visitant, entre ells l’excandidat al Barça Toni Freixa, van anar acompanyats de la gent de l’Atlètic Lleida. Es van viure insults, retrets i baralles dialèctiques a la graderia, aquell dia. L’afició va mostrar pancartes amb lemes com “Un club, una ciutat” en un dia que encara es recorda. La directiva del Lleida sentia que el nou club treballava amb l’Ajuntament per fer-los mal. L’Atlètic Lleida, que al final no va fer cap tracte amb el Badalona Futur, reclama el seu dret a jugar al Camp d’Esports si anava aconseguint l’ascens a la mateixa categoria que el Lleida.

“El passat 13 de febrer, per sorpresa rebem per correu electrònic una citació del regidor d’Esports, Jackson Quiñónez (l’exatleta olímpic nascut a l’Equador), citant-nos a una reunió a les 12h. Però a l’agenda d’actes vam veure que a les 10h estava programada una roda de premsa de l’alcalde per anunciar el nou conveni del Camp d’Esports. És a dir, ens citaven per explicar un conveni que ja haurien tirat endavant, sense negociar-lo amb nosaltres, era una manca de respecte”, es queixa Torres. “L’alcalde va dir llavors que volia executar com més aviat millor la decisió de deixar l’anterior conveni sense valor, tot i que en estar als jutjats sense sentència ferma, no pot fer-ho. De fet, la causa per la qual es va executar la rescissió del conveni en el seu moment el 2022 ja ni existeix. Els Esteve ja no hi són. Però es va dir que ho faria i va anunciar un nou conveni on posa el Lleida a l’altura de clubs de futbol base local. Va vendre que el Lleida havia d’estar content perquè el nou conveni suposa un cost zero i es podrien explotar les taquilles i el bar el dia de partit. Però va fer-ho obviant que seria tenir l’estadi compartint, que la gestió exclusiva del camp seria de l’Ajuntament i que ells es reserven el dret de trencar el conveni quan vulguin”, afegeix el directiu. Larrosa ho nega: “Volem que el Lleida CF segueixi al Camp d’Esports. Aquesta és l’única solució que s’ha trobat, és un conveni garantista perquè el que volem és ajudar el club. Ho hem volgut fer des del primer dia”, afirma. Els aficionats no se'l creuen i s'han manifestat ja dos cops.

“Veient les presses que tenen, queda clar que volen afavorir l’únic club de la ciutat que ha demanat i podria voler demanar jugar al Camp d’Esports. Afavoreixen l’Atlètic”, explica Torres. Un Atlètic que lluita per l’ascens directe a Segona RFEF, actualment. El Lleida ha arribat a presentar una denúncia al jutjat de guàrdia per tràfic d’influències i falsedat documental contra l’alcalde, el regidor i altres persones, ja que consideren provat que el cap de gabinet de Larrosa és Xavier Batalla, que va ser directiu de l’Atlètic Lleida. “Va accedir el novembre del 2023 al càrrec municipal i no va marxar del club fins al març del 2024. El juny del 2024, quan l’exdirector esportiu del Badalona Futur Lucas Viale va fitxar pel Sabadell, encara va agrair a Batalla tot el que havia fet per ell la temporada anterior, quan negociaven unir els clubs”, diu Torres. Al Lleida se sospita que Batalla seguia treballant per a l’Atlètic quan ja tenia càrrec municipal. “Es beneficia aquest club. Per això les presses per acabar amb el conveni actual, que segueix impugnat als jutjats, i presentar aquest nou acord que obre la porta del Camp d’Esports a l’Atlètic. L’estadi que ha estat casa del Lleida des del 1945. Els grups de l'oposició ens diuen que no entenen les presses de l’alcalde i ens donen suport més o menys en públic”, defensa Torres. A la ciutat s’han vist manifestacions a la porta del camp i al centre de la ciutat. L’ambient al futbol local s’ha crispat, en espera de veure què passa amb el conveni, l’estadi i si l’any vinent es juga un derbi. I on es jugaria, esclar.